Un museu urbà efímer
L'acció urbana artística com a recurs de recerca a/r/togràfica per indagar sobre la imatge abstracta de la ciutat
DOI:
https://doi.org/10.1344/waterfront2023.65.08.01Paraules clau:
Art abstracte, a/r/tografia visual, ciutat, educació artística, performance artísticaResum
Aquest estudi neix amb la intenció d'evidenciar i redescobrir les qualitats estètiques de les formes urbanes mitjançant la performance i la fotografia. Amb aquesta proposta pretenem destacar els valors de l’entorn entesos genèricament com a bonics, segons els models urbans tradicionals o convencionals, relacionats amb la fotografia de postals que amplien tòpics estereotipats de la ciutat. Defensarem la idea que hi ha una potencial elevació estètica en determinades zones dels nostres districtes més perifèrics (en l'àmbit territorial i conceptual).
Un potencial que, a priori, passaria desapercebut a una mirada poc atenta o despreocupada, encara més en aquest moment marcat per la velocitat, la hiperestimulació i la sobre digestió visual. Considerem que la ciutat, en ella mateixa, resulta evocadora, inspiradora, provocativa, lúdica i, per tant, altament interessant i educativa. Volem aquí i ara conèixer més i millor les nostres ciutats mentre dinamitzem i revolucionem els nostres hàbits quotidians mitjançant la creació artística.
Presentem aquí els resultats d'un projecte artístic i investigador que busca donar forma a un museu efímer dispers per tota la ciutat amb la intenció última de reconèixer els seus paisatges mitjançant el potencial transformador de l'art i la creació visual. Per això col·locarem una sèrie d'obres d'art abstracte en correlació amb fragments urbans específics. Cada una de les accions realitzades es fonamenta en la teoria de la performance artístico-urbana, que revela les trobades visuals d'una pràctica docent. Persegueix així extrapolar els resultats obtinguts en el marc d'una assignatura d'educació artística de la facultat de Ciències de l'Educació de Granada des d'una perspectiva metodològica a/r/togràfica i visual.
Aquest projecte d'educació artística basat en la interpretació creativa de l'art abstracte va donar peu a explorar la imatge urbana des de múltiples possibilitats de reinterpretació. L'experiència educativa consisteix a reconèixer diversos objectes abstractes per interpretar-los a la ciutat, aconseguint aquesta traducció amb la fotografia com a mitjà habitual en els nostres hàbits digitals contemporanis. D'aquesta manera, els qui vam participar en les experiències vam fer ús d'una nova forma de fotografia urbana i arquitectònica que va apostar per a l'abstracció visual com a estratègia representativa, obligant-nos a mirar la ciutat d'una manera diferent. Es va oferir una nova via per a la investigació poètica de la realitat, buscant transformar els nostres hàbits i rutines quotidianes amb la creació i reflexió visual i fotogràfica (Figura 2).
Des d'un enfocament a/r/tográfic, l'acció artística, investigadora i educativa culmina en l'apropiació de les connexions visuals trobades per l'estudiant universitari entre l'urbanisme i l'abstracció artística. Cada relació ens porta a un punt de la ciutat per acabar transformant-lo en una de les sales del nostre museu instantani. La sèrie d'obres d'art de les que partim, amb Kline, Pollock o Malévich com a figures destacades, van ser confrontades amb cada entorn urbà i arquitectònic en el qual van ser reflectides mitjançant la col·locació de l'obra de referència en aquest mateix lloc. D'aquí que aconseguim establir cinquanta-vuit situacions concretes distribuïdes per diferents barris de Granada, del centre històric a les perifèries, que provocaren que moltes persones es convertissin en espectadors espontanis dels processos performatius.
Per altra banda, gran quantitat de població va poder accedir als seus resultats gràcies a la instal·lació d'uns codis QR en cada un d'aquests llocs, servint com a enllaç a les informacions referides a l'obra d'art que havia originat tota la intervenció espacial. Aquests processos d'anada i tornada de les arts a la ciutat per, des d'allà, tornar al fet artístic van demostrar la vigència creativa i recursiva, l'actualitat plàstica i la influència que en les cultures urbanes actuals ha exercit un moviment clau per a l'art modern que ha estat desenvolupat des de mitjan segle XX. Aquest museu efímer ens permet recórrer la ciutat d'una manera activa i amb una mirada renovada. De fet, ens continua convidant a fer-ho fins i tot una vegada culminades les experiències que el van generar, havent transformat el nostre imaginari urbà des d'una perspectiva artística i metafòrica.
Referències
ABARCA, J. (11 de diciembre de 2016). Del arte urbano a los murales, ¿qué hemos perdido? Urbanario. https://bit.ly/3OYD9ld
ACASO, M. (2018). Pedagogías invisibles. Catarata.
ALONSO, R. (2000). La ciudad-escenario: itinerarios de la performance pública y la intervención urbana [publicado en: Jornadas de Teoría y Crítica. VII Bienal de la Habana, Cuba, 2000]. Rodrigo Alonso. http://www.roalonso.net/es/arte_cont/cdad_escenario.php
ALŸS, F. (1999). (artista performático). Paradox of Praxis 1 (Sometimes making something leads to nothing) [Paradoja de Práctica 1 (A veces el hacer algo no lleva a nada)]. Acción performática documentada en video. México D.F. México, 1997. https://francisalys.com/sometimes-making-something-leads-to-nothing/
ALŸS, F. & FERGUSON, R. (9 de abril de 2012). El rebote [Russel Ferguson in conversation with Francis Alÿs]. Unreal Nature. https://unrealnature.wordpress.com/2012/04/09/el-rebote/
BARCELÓ, M. (artista visual). (1986). Sin título. Pintura, técnica mixta sobre papel, 70 x 99 cm. Galería de Elvira González, Madrid, ES. https://bit.ly/3rVOoSy
BARONE, T. & EISNER E.W. (2008). Arts based educational research [Investigación educativa basada en las artes]. En: Given J.L., Camilli, G. & Elmore P.B. (eds.). Handbook of complementary methods in educational research (pp. 95-106). Routledge.
BASURAMA (2006). Yo amo la M30. Basurama. https://basurama.org/proyecto/yo♥m30/
BATLLORi, N. (2020). El Museu Més Petit del Món. https://noemibatllori.com/el-musueu-mes-petit-del-mon/
BENASSAYAG D. y COLOMER, J. (2006). Anarchitekton. Habitar el decorado. Jordi Colomer. http://www.jordicolomer.com/index.php?lg=6&id=70
BENJAMIn, W. (2005). Das Passagen-Werk [El libro de los pasajes]. Akal (Luis Fernández Castañeda, Isidro Herrera y Fernando Guerrero trad.).
BLANCO, F. (coord.) (2018). Proyecto Pleamar. Sistema Lupo. https://issuu.com/sistemalupo/docs/180702dossier_pleamar_castellano
BRAYER, M.A. (2008). Anarquía-arquitecton. En: Colomer, J. Fuegogratis (pp. 57-63) [catálogo de exposición]. Le Point du Jour / éditions du Jeu de Paume. https://bit.ly/3HTPjJX
CALVINO, I. (1994). Las ciudades invisibles. Siruela.
CAO, S. (2012). Cuerpo y performance en la era de las comunicaciones virtuales: el espacio del cuerpo en el espacio del cuerpo. V!rus, n. 7 [online]. https://bit.ly/3yA2U6a
CAO, S. (2022). Performance intervenciones urbanas. http://santiagocao.metzonimia.com/
CARERI, F. (2009). Walkscapes. El andar como práctica estética. Gustavo Gili.
CHIQUITECTOS (17 de julio de 2017). Río Malasaña. Chiquitectos. https://www.chiquitectos.com/rio-malasana/
COLOMER, J. (artista visual). (2002-2004). Anarchitekton (Barcelona, Bucarest, Brasilia, Osaka). Video-performance. Instalación multiproyección, cuatro canales, color, sin sonido, editados en bucle en proyección continua. Museu d´Art Contemporani de Barcelona (MACBA). https://bit.ly/3aaqH3f
EFLAND, A; FREEMAN, K. & STUHR, P. (1996 [2003]). Postmodern art Education: an approach to curriculum [La educación en el arte posmoderno]. NAEA [Paidós (Lucas Vermal trad.).].
EISNER, E. W. (1972 [2005]). Educating artistic vision [Educar la visión artística]. Macmillan Publishing Co. [Paidós Educador].
ERIKSEN, A., & SMITH, V. (1978). Art Education and the Built Environment. Art Education, 31 (5), pp. 4–8. https://doi.org/10.2307/3192276
FERRER, E. (artista interdisciplinar). (2009-2015). El camino se hace al andar (Acción performática). Performances. Esther Ferrer. https://bit.ly/3yDJ3D1
FRANKENTHALER, H. (artista visual). (1951). Afasia. Pintura, óleo sobre lienzo, 143.2 x 214.6 cm. Estate of Helen Frankenthaler / Artists Rights Society (ARS), New York, USA; Gagosian Gallery. https://bit.ly/3vMPvoP
GARCÍA, F. (2022). El sentido de lo poético. https://www.abiertodeaccion.org/fausto-garcia/
GARCÍA PERERA, J. M. (2021). La performance anda suelta. Caminantes urbanos en España y Latinoamérica en el cambio de milenio. Revista SOBRE 7 (junio), pp. 58-64. https://doi.org/10.30827/sobre.v7i.17830
GRACIA, F. (2017). (artista performático). A utopía esta no horizonte [La utopía está en el horizonte]. Acción performática. Belo Horizonte, Brasil, 25 de julio de 2017. Fotografía: Emanuel Joel y Caio Gusmão Ferrer. https://bit.ly/3R5L5D4
HARAWAY, D. J. (1991 [1995]). Simians, cyborgs and women. The reinvention of nature [Ciencia, ciborgs y mujeres. La reinvención de la naturaleza]. Cátedra. Universidad de Valencia, Instituto de la Mujer.
HERNÁNDEZ, F. (2008). La investigación basada en las artes. Propuestas para repensar la investigación en educación. Educatio Siglo XXI, 26, pp. 85-118. https://revistas.um.es/educatio/article/view/46641
IRWIN, R. L. (2006). Walking to create a aesthetic and spiritual currere. Visual Arts Research, 32 (1), pp. 72-82. https://www.jstor.org/stable/20715404
IRWIN, R. L. y GARCÍA SIERRA, D. (2013). La práctica de la a/r/tografía. Revista Educación y Pedagogía, 25 (65-66), pp. 106-113. https://revistas.udea.edu.co/index.php/revistaeyp/article/view/328771
KAPROW, A. (1966). Assemblage, Environments & Happenings. H. N. Abrams.
KEMMIS, S. y MACTAGGART, R. (1988). Cómo planificar la investigación-acción. Laertes
KLINE, F. (artista visual). (1956). Mahoning. Pintura, óleo y papel sobre lienzo. 204.2 × 255.3 cm. Whitney Museum of American Art, New York. USA. https://whitney.org/collection/works/1997
LASCZIK CUTCHER, A. & IRWIN, R. L. (eds.). (2018). The flâneur and education research. A metaphor for knowing, being ethical and new data production. Springer.
LEFEBVRE, H. (1975 [1967]). El derecho a la ciudad. Península.
LUDANTIA (2022). Ludantia. https://www.asociacionludantia.org/
MALÉVICH, K. (artista visual). (1915). Black Square (Black Suprematic Square) [Cuadrado negro]. Pintura, óleo sobre lienzo. 79,5 х 79,5 cm. Galería Tretyakov, Moscú, Rusia. https://bit.ly/3EWtY0T
MALÉVICH, K. (artista visual). (1918). Suprematic Composition: White on White [Composición supremacista: blanco sobre blanco]. Pintura, óleo sobre lienzo. 79,4 х 79,4 cm. The Museum of Modern Art - The MoMA, New York, USA. https://bit.ly/3CLL5SL
MALÉVICH, K. (artista visual). (1924). Black circle. Óleo sobre lienzo, 105 x 105 cm. Museo estatal Ruso, San Petesburgo, Rusia. https://bit.ly/3s7T5IQ13
MARÍN-VIADEL, R. (2005). Investigación en Educación artística: Temas, métodos y técnicas de indagación, sobre el aprendizaje y la enseñanza de las Artes y culturas visuales. Universidad de Granada, Universidad de Sevilla.
MARÍN-VIADEL, R., & ROLDÁN, J. (2019). A/r/tografía e Investigación Educativa Basada en Artes Visuales en el panorama de las metodologías de investigación en Educación Artística. Arte, Individuo y Sociedad, 31(4), 881-895. https://doi.org/10.5209/aris.63409
MARTÍ, S. A. (2020). Performance urbano: “Besadora de ciudades”, acción artística en estado nómada. ANIAV ‐ Revista de Investigación en Artes Visuales, 6, pp. 61‐71. https://doi.org/10.4995/aniav.2020.12970
MESÍAS-LEMA, J.M. (2018). Micro-acciones performativas para una Educación Artística sensible en la formación del profesorado. Revista GEARTE, 5 (1), pp. 158-185. https://doi.org/10.22456/2357-9854.75676
MESÍAS-LEMA, J.M. (2019). Educación artística sensible: cartografía contemporánea para arteducadores. Graó.
MIESSEN, M. & BASAR, S. (2009). Introducción: ¿Queremos decir participar o queremos decir algo más? En: Miessen, M. & Bassar, S. (eds.). (2006 [2009]). Did someone say participate? [¿Alguien dijo participar? Un atlas de prácticas espaciales] (pp. 22-29). MIT Press [dpr-barcelona].
MONDRIAN, P. (artista visual). (1911). De grijze boom [El árbol gris]. Pintura, óleo sobre lienzo. 79,7 × 109,1 cm. Kunstmuseum Den Haag, La Haya, Países Bajos. https://bit.ly/3AgBzHh
MONDRIAN, P. (artista visual). (1929). Composition with Red, Blue and Yellow [Composición con rojo, azul y amarillo]. Pintura, óleo sobre lienzo, 59,5 × 59,5 cm. Kunsthaus Zürich, Alemania. https://bit.ly/3NBgASG
MULLEN, C.A. (2003). Guest editor´s introduction: “A self-fashioned gallery of aesthetic practice”. Qualitative Inquiry, 9 (2), pp. 165-182. https://doi.org/10.1177/1077800402250927.
POLLOCK, J. (artista visual). (1943). Mural. Pintura, Acrílico y esmalte sobre lienzo, 605 x 247 cm. Universidad de Iowa, Iowa, Estados Unidos. https://bit.ly/3ywjdRn
POLLOCK, J. (artista visual). (1950). Autumn Rhythm (n.º 30). Esmalte sobre lienzo, 267 x 526 cm. Fondo George A. Hearn, The Metropolitan Museum of Art, New York, USA (The Met). https://bit.ly/3OUeY8y
RAMÓN, R.; ALONSO-SANZ, A. (2022). La deriva paralela como método en la investigación basada en las artes. Arte, Individuo y Sociedad 34 (3), pp. 935-954, https://dx.doi.org/10.5209/aris.76203
REMESAR, A. (2019). Del arte público al post-muralismo. Políticas de decoro urbano en procesos de Regeneración Urbana. On the w@terfront, 61 (1). https://doi.org/10.1344/waterfront2019.61.6.1
ROTHKO, M. (artista visual). (1955). Untitled [Sin título]. Pintura, óleo sobre lienzo, 151 x 126,4 cm. National Gallery of Art, Collection of Mrs. Paul Mellon; Washington, USA. https://bit.ly/3oW0ucM
ROTHKO, M. (artista visual). (1955-1957). Light red over dark red [Rojo claro sobre rojo oscuro]. Pintura, óleo sobre lienzo, 208 x 109 cm. Museo de Bellas Artes, Buenos Aires, Argentina. https://bit.ly/3r85JKf
ROTHKO, M. (artista visual). (1956). Orange and Yellow [Naranja y amarillo]. Pintura, óleo sobre lienzo, 231.14 x 180.34 cm. Albright-Knox Art Gallery, Buffalo. Nueva York, Estados Unidos. https://bit.ly/3HONdLf
DOS SANTOS, M.L. (2017). Performatividad y Creatividad Urbana [Comunicación]. IX Jornadas de Jóvenes Investigadores. Instituto de Investigaciones Gino Germani, Facultad de Ciencias Sociales, Universidad de Buenos Aires, Ciudad de Buenos Aires, Argentina. https://www.aacademica.org/lalys/6
SISTEMA LUPO (2022). Sistema lupo. https://sistemalupo.com/#inicio
SOJA, E. W. (2008). Postmetrópolis: estudios críticos sobre las ciudades y las Regiones. Traficantes de Sueños. https://bit.ly/3a8ThSs
SOULAGES, P. (artista visual). (1946). Walnut Stain [Mancha de nuez]. Pintura sobre papel, 48.2 x 63.4 cm. Musée Soulages, Archives Soulages / ADAGP, Paris 2019. Rodez, France. https://bit.ly/37dU2bB
SOULAGES, P. (artista visual). (1984). Peinture 202 x 255 cm, 18 octobre 1984. Pintura, óleo sobre lienzo, 202 x 255 cm. Fondation Gandur pour l´Art, Genève. https://bit.ly/3bN1j43
SOULAGES, P. (artista visual). (2004a). Gouache. 2004 B7. https://bit.ly/3nyV8mD
SOULAGES, P. (artista visual). (2004b). Peinture 103 x 81 cm, 18 mars 2004. Pintura, óleo sobre lienzo, 103 x 81 cm. https://bit.ly/3R38ULU
SOULAGES, P. (artista visual). (2004c). Peinture 130 x 81 cm, 20 mars 2004. Pintura, óleo sobre lienzo, 130 x 81 cm. https://bit.ly/46kYChU
TAYLOR, D. (2011). Estudios avanzados de performance. Fondo de Cultura Económica.
TRUMAN, S.E. & SPRINGGAY, S. (2015). The primacy of movement in research-creation: new materialist approaches to art research and pedagogy. En: Lewis, T.E. & Laverty, M.J. (eds.). Art´s teachings, teaching art (pp. 151-162). Springer.
TRUMAN, S.E. & SPRINGGAY, S. (2016). Propositions for walking research. En: Powell, K., Burnard, P. & Mackinlay, L. (eds.). Routledge Handbook of Intercultural Arts (pp. 259-267). Routledge.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Rafaèle GENET VERNEY , Antonio FERNÁNDEZ MORILLAS
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
La llicència us permet: Compartir - copiar i redistribuir el material en qualsevol mitjà o format i Adaptar - remesclar, transformar i construir sobre el material per a qualsevol propòsit, fins i tot comercialment. El llicenciador no pot revocar aquestes llibertats mentre l'usuari compleixi els termes de la llicència. Els drets d'autor estan protegits per ISSN 1139-7365. A la revista w@terfront no hi ha restriccions de drets d'autor i permet als autors conservar els drets de publicació sense restriccions.
Aquesta revista no cobra als autors cap taxa per enviar o processar articles.