Transformacions urbanes i gentrificació transnacional

El cas dels barris del Poblenou i el Parc i la Llacuna (Barcelona).

Resum

L'accés a l'habitatge i la inseguretat residencial són algunes de les preocupacions principals de molts ciutadans que viuen en grans urbs europees i mundials. A ciutats com Barcelona o Madrid, els preus de l'habitatge no han parat de créixer des del 2014. Aquest augment de preus ha provocat que tota la població hagi de destinar una proporció creixent dels seus ingressos al pagament de l'habitatge, cosa que agreuja la inseguretat residencial , especialment entre els grups socials més desafavorits, i intensifica les dinàmiques de vulnerabilitat urbana.

Ciutats com Barcelona, ​​Madrid, París, Londres, Nova York o Lisboa s'han consolidat com a centres econòmics, financers, logístics i d'innovació importants. Concretament, Barcelona s'ha transformat en un espai destacat del sud d'Europa que atrau nombroses inversions a l'àmbit de les noves tecnologies ia la creació de start-ups. Aquest procés de reestructuració i globalització ha comportat, entre altres aspectes, l'arribada creixent de població internacional amb elevats nivells de qualificació i amb ingressos mitjans significativament superiors a la mitjana dels ciutadans locals. Aquesta tendència s'ha intensificat de manera significativa a partir de la pandèmia de la COVID-19 i ha facilitat el creixement del treball remot. Així mateix, a aquest fenomen cal sumar-hi el fort increment turístic que ha experimentat la ciutat en la darrera dècada, realitat que ha contribuït a tensionar de forma significativa el mercat de l'habitatge, sigui per l'ús turístic de la mateixa (Cocola-Gant, 2016) o pel turisme laboral (Cook, 2023) i el nomadisme digital (Vagena, 2021; Reichenberger, 2018). La confluència d'aquests processos, en el marc de les transformacions urbanes desenvolupades a determinades zones de Barcelona, ​​sota el paraigua del projecte del 22@, no han fet més que exacerbar les dinàmiques de gentrificació, en aquest cas transnacional, que experimenten alguns barris de la ciutat de Barcelona, ​​com són el Poblenou i el Parc i la Llacuna.

Aquest article té un doble objectiu: per una banda, analitzar la correlació els nòmades digitals en la transformació sociodemogràfica i econòmica dels barris del Parc i la Llacuna i el Poblenou, i la seva hipotètica relació amb una dinàmica de gentrificació. I, d'altra banda, explorar la caracterització d'aquest grup social, posant èmfasi en les motivacions i els interessos propis que prevalen per instal·lar-se en aquests barris.

El treball combina l'anàlisi qualitativa i quantitativa, per afavorir una anàlisi més integrada de les dades quantitatives i qualitatives (Moscoloni, 2005), cosa que facilita l'aprofundiment temàtic i un millor apropament a fi d'estudi. Les principals tècniques de recollida de dades desenvolupades han estat: i) Una anàlisi estadística-descriptiva, a partir de dades secundàries oficials; ii) Un qüestionari de preguntes obertes, dirigit a persones amb un perfil de migrant transnacional i nòmada digital, per perfilar de manera preliminar les característiques principals; iii) I una entrevista grupal, que aprofundeix les dimensions d'estudi, com són el perfil socioeconòmic del migrant, la motivació de la migració en relació amb els hàbits de consum, l'estil de vida i l'experiència personal, i la percepció sobre la gentrificació, relacionada amb laccés a lhabitatge i la relació amb els residents.

Els resultats principals d'aquest treball són una evidència incipient que als barris del Parc i la Llacuna i el Poblenou es comencen a observar processos de gentrificació transnacional, vinculats al nomadisme digital i l'expatriació de negocis (expats), els quals conviuen amb les dinàmiques de gentrificació més consolidades, relacionades amb la turistificació i la renovació urbana. La confluència d'aquests processos, sumada a l'especulació financera i la manca d'oferta d'habitatge, principalment social, provoquen l'augment del preu d'aquest, dels lloguers o de l'escassetat d'oferta; la qual cosa intensifica canvis importants en les dinàmiques tradicionals de l'ocupació, l'habitatge i la transformació sociodemogràfica i urbana d'aquests contextos. Aquests canvis es tradueixen en tensions i conflictes en qüestions com ara la disponibilitat i l'accés de l'habitatge, la cohesió social i la sostenibilitat urbana. Així mateix, les dades empíriques aporten matisos sobre la problematització del perfil de nòmades digitals o expats, assenyalant, en primer lloc, la diversitat d'aquest col·lectiu. Les dades analitzades retraten joves entre els 20 i els 30 anys, estudiants i treballadors, provinents de països privilegiats. Tot i això, els seus testimonis també es fan ressò de com ells pateixen dinàmiques de precarització, tant habitacional com laboral, la qual cosa els distingeix d'elits de sectors d'alt valor, i convida a ponderar la seva influència en l'encariment del mercat immobiliari, i la generació d'enclavaments d'estrnagers gentrificadors (López-Gay, 2020).