Art participatiu en l'espai públic. Porpostes metodològiques sobre els seus preceptes

Resum

De la mà de tres projectes artístics —Between the Door and the Street (2013) de Suzanne Lacy, The Moving Garden (2009/2015) de Lee Mingwei i The Land Foundation (1998) de Rirkrit Tiravanija— aquest article reflexiona sobre els preceptes metodològics que fonamenten les bases teòriques i conceptuals de l’art participatiu a l’espai públic.

Preses com a casos d’estudi sobre art participatiu, sengles proposicions permeten explorar els conceptes d’art relacional / estètica relacional proposats pel comisari francès artífex de l’Altermodernisme, Nicolas Bourriaud, així com desenvolupar-los i expandir aquest estudi considerant altres debats contemporanis vinculats amb la recerca basada en la pràctica artística (practice-led research / practice-based research in the arts), àmpliament abordats per Hazel Simth i Roger T. Dean en el seu llibre Practice-led Research, Research-led Practice in the Creative Arts (2009).

Les propostes d’art col·laboratiu a l’espai públic impliquen un diàleg amb l’audiència —relational art o art relacional abans esmentat—, es basen en la interacció, sociabilització i l’intercanvi entre els participants així com en un diàleg amb l’entorn espacial —site-specific art, és a dir aquell art dissenyat específicament per a una localització determinada i que manté una interrelació amb el propi espai—, ens trobem per tant davant un tipus de creacions d’immenses possibilitats creatives i resolutives, la qual cosa no fa més que engrandir el valor que comporta la seva pròpia praxi.

D’altra banda, per la seva mateixa naturalesa, l’art participatiu no es pot aventurar a prefixar un resultat objectual artístic ja que, moltes vegades, gravita sobre les accions o activitats més que en la realització d’objectes. Si bé es poden augurar determinades respostes i interaccions, no es poden donar resultats apriorístics sobre les actituds dels participants, el que resulta en una obra oberta. Aquesta característica d’“allò obert” no significa inconclús. Veurem com un altre dels preceptes que constitueixen les pràctiques artístiques participatives a l’espai públic pot albergar un final obert de múltiples resolucions.

En darrera instància, aquest article busca definir els primordials principis constituents de l’art participatiu a l’espai públic en la nostra contemporaneïtat, amb la finalitat de convidar, tant a teòrics sobre la matèria com a artistes, a la seva comprensió, divulgació i “participació” activa.