Una perspectiva urbana de la pandèmia a Panamà

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/waterfront2020.62.6.12

Paraules clau:

centre-perifèria, COVID-19, densitat, desigualtat, espai públic, amuntegament, proximitat, urbanisme tàctic

Resum

Aquest assaig busca ressaltar els efectes que té la pandèmia sobre la forma en què habitem i construïm les ciutats. Entenem que abans de l’esclat de la crisi social-sanitària de la COVID-19, com en molts llocs de Llatinoamèrica, Panamà es trobava en un moment en què el seu model urbà, social i econòmic havia entrat en una fase d’esgotament i ara es escala a un nivell encara més gran. Amb la pandèmia s’han revelat els efectes negatius de la dispersió urbana, segregació dels habitatges i desaparició de l’espai públic que ara es converteixen en un obstacle per controlar la propagació de virus.

En primer lloc, analitzem la relació entre la pandèmia i l’urbà; és a dir, el vincle entre la vida urbana, principalment la dels grups més afectats en perifèries de la ciutat, amb les noves dinàmiques de la quotidianitat enmig de l’complicat panorama que ara enfrontem. A això sumem unes reflexions sobre l’efecte dels l’excessiva centralització en la forma de govern que ha deixat amb poca capacitat de resposta a moltes ciutat de l’món, inclosa la ciutat de Panamà.

Addicionalment, entenem que, en una societat que necessita mantenir la distància física al carrer, l’àrea metropolitana de la ciutat de Panamà no està preparada per complir amb aquesta tasca després de dècades de polítiques urbanes orientades a el vehicle privat. Les actuacions d’emergència en l’espai públic per part de les oficines municipals i juntes comunals panamenyes han estat escazas o inexistents. Tot i això, han sorgit algunes iniciatives d’urbanisme tàctic tractant de respondre a la pandèmia, i les comparem amb altres intervencions anteriors per entendre si s’han portat com un procés on el benefici és realment de les comunitats.

A més, a causa de notícies recents en contra en alguns mitjans internacionals, abordem la polèmica de la densitat de les ciutats des d’una perspectiva teòrica i amb dades actuals per entendre la seva relació amb la propagació de virus a Panamà. El resultat de la investigació suggereix que el problema no rau en l’alta densitat, sinó en l’amuntegament dels habitatges i en la manca d’accessibilitat urbana als barris més apartats. Tot això neix de la construcció d’una ciutat en on primen la segregació i les desigualtats territorials.

Així, la consolidació de l’espai públic i l’accés a millors habitatges juntament amb el replantejament de la ciutat actual són objectius que haurien servit per afrontar una pandèmia que arriba sense previ avís.

 

Biografia de l'autor/a

José Antomio De Gracia, Fundació AMador (Panamá)

Arquitecte amb màster en disseny urbà per la Universitat de Barcelona. Actualment és assistent de curadoria a la Fundació Amador. Ha participat com a professor convidat per a tallers de disseny a la Universitat de Panamà i la Universitat de Santa Maria l'Antiga. Es dedica a l'exercici de el disseny urbà i la seva recerca de manera independent.

Referències

Barnada, Jaume (Coord.) (1987). “Arees de nova centralitat”. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona.


BID, MUPA (2015). Plan de acción Panamá metropolitana. Sostenible, humana, global. Disponible en: https://dpu.mupa.gob.pa/wp-content/uploads/2018/08/Plan-de-Accion-Panama-Metropolitana.compressed.pdf


BID, MUPA (2015). Panamá Urban Lab. Plan de renovación urbana para el corregimiento de Calidonia. Disponible en: https://dpu.mupa.gob.pa/wp-content/uploads/2017/06/INFORME_URBAN-DESIGN-LAB_CALIDONIA_BID_large.pdf


Cabrera, Magela (2016). Alto a la urbanización salvaje. Julio 15, 2016, de La Prensa. Disponible en: https://www.prensa.com/impresa/opinion/Alto-urbanizacion-Magela-Cabrera-Arias_0_4529547053.html


Castro, Guillermo (2017). Panamá en transición. Voces en el Fénix, 60, p. 109. Disponible en: www.vocesenelfenix.com/sites/default/files/pdf/12_13.pdf


Castro, Guillermo (2020). Panamá en pasado mañana. Abril 30, 2020, de NODAL. Disponible en: www.nodal.am/2020/04/panama-en-pasado-manana-por-guillermo-castro-h/


Cerdá, Ildefonso (1859). Teoría de la Construcción de las Ciudades: Cerdá y Barcelona. Madrid: Instituto Nacional de la Administración Pública

.
Farber, Steven & Páez, Antonio (2011). Running to stay in place: the time-use implications of automobile oriented land-use and travel. Journal of Transport Geography, n. 19, p. 4.


Fernández de Losada, Agustí (2020). “Managing a global pandemic. Towards more sustainable and resilient urban futures” en Agustí Fernández de Losada y Hannah Abdullah (Eds.), “Cities on the frontline: Managing the coronavirus crisis”, Barcelona: Barcelona Centre for International Affairs.


Fong, Chiara (2020). “Pertenencia territorial”. Panamá: La Estrella de Panamá. Disponible en: https://www.laestrella.com.pa/opinion/columnistas/200729/pertenencia-territorial


Gaitán, Nerys (2019). “El urbanismo táctico como herramienta de transformación ciudadana en Ciudad de Panamá”, Huffpost. Disponible en: https://www.huffingtonpost.es/entry/el-urbanismo-tactico-como-herramienta-de-transformacion-ciudadana-en-ciudad-de-panama_es_5de4b031e4b0913e6f8132a9


Henry, Christine (2020). “Déconfinement à Paris: Anne Hidalgo veut faciliter les déplacements à vélo et à pied”. París: Le Parisien. Disponible en: https://www.leparisien.fr/paris-75/deconfinement-a-paris-anne-hidalgo-veut-faciliter-les-deplacements-a-velo-et-a-pied-04-05-2020-8310735.php


INEC (2018). “Situación de la población ocupada”. Panamá: Contraloría General. Disponible en: https://www.inec.gob.pa/archivos/P9141Comentarios%20de%20la%20informalidad%20A-2018-20-12.pdf


Lanfranchi, Gabriel (2020). “Can COVID accelerate the metropolitan unity of Greater Buenos Aires?” en Agustí Fernández de Losada y Hannah Abdullah (Eds.), “Cities on the frontline: Managing the coronavirus crisis”, Barcelona: Barcelona Centre for International Affairs.


Lecea, Ignasi de (2006). Sobre el proyecto del suelo. On the w@terfront, núm 8. Disponible en: www.raco.cat/index.php/Waterfront/article/view/217154


Lefebvre, Henri (1968). El derecho a la ciudad. Madrid: Capitán Swing Libros, S.L.


Lefebvre, Henri (1972). La Revolución Urbana. Madrid: Alianza Editorial.


MEF (2010). Atlas Social de Panamá. Hacinamiento en Panamá. Disponible en: https://www.inec.gob.pa/redpan/sid/docs/documentos%20tematicos/Atlas%20social%20de%20Panama/14%20-%20Hacinamiento%20en%20Panam%C3%A1.pdf


MEF (2017). Pobreza y desigualdad en Panamá. Disponible en: http://fapobservatorioods.com/wp-content/uploads/2018/09/Pobreza-y-desigualdad-en-Panama-Mapas-a-nivel-de-Distritos-y-Corregimientos-2015.pdf


Miralles, Carmen (1999). “Modelos de movilidad en la Barcelona Contemporánea” en García Espuche, Albert y Salvador Rueda (Eds.), La ciudad sostenible, Barcelona: Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona.


Miralles, Carmen & Cebollada i Frontera, Ángel (2003). Movilidad y transporte. Opciones políticas para la ciudad. Junio 17, 2003, de Fundación Alternativas. Disponible en: https://www.fundacionalternativas.org/laboratorio/documentos/documentos-de-trabajo/movilidad-y-transporte-opciones-politicas-para-la-ciudad


Miralles, Carmen & Marquet, Oriol (2014). La proximidad en Barcelona. Un análisis desde los tiempos de desplazamiento cotidianos. Revista Ciudades, n. 17, p. 99. Disponible en: https://iuu.uva.es/revista/listado-numeros/ciudades-17/#tab-id-1


Myrick, Phil (2020). The recovery will happen in public space. Mayo 16, 2020, de Project for Public Spaces. Disponible en: www.pps.org/article/the-recovery-will-happen-in-public-space


NACTO (2020). Streets for pandemic response & recovery. Disponible en: https://nacto.org/wp-content/uploads/2020/06/NACTO_Streets-for-Pandemic-Response-and-Recovery_2020-05-26.pdf


Ng, Mee Kam (2020). “Hong Kong’s head start in tackling the new coronavirus” en Agustí Fernández de Losada y Hannah Abdullah (Eds.), “Cities on the frontline: Managing the coronavirus crisis”, Barcelona: Barcelona Centre for International Affairs.


Parnell, Susan & Mazzeti, Clara (2020). “COVID-19 in Cape Town: initial state and civil society responses” en Agustí Fernández de Losada y Hannah Abdullah (Eds.), “Cities on the frontline: Managing the coronavirus crisis”, Barcelona: Barcelona Centre for International Affairs.


Pascual Esteve, JM (2018). “Gentrificación y pauperización de las metrópolis”. Metropolis, n. 07, p. 06. Disponible en: https://www.metropolis.org/sites/default/files/resources/Gentrificacion-pauperizacion-metropolis.pdf


Rode, Phillip (2020). “London and COVID-19: Too complex for one government?” en Agustí Fernández de Losada y Hannah Abdullah (Eds.), “Cities on the frontline: Managing the coronavirus crisis”, Barcelona: Barcelona Centre for International Affairs.


Rolnik, Raquel (2020). Como a densidade das cidades se relaciona com a difusão da pandemia? Junio 25, 2020, de A Cidade É Nossa. Disponible en: https://raquelrolnik.blogosfera.uol.com.br/2020/06/25/como-a-densidade-das-cidades-se-relaciona-a-pandemia/


Sánchez, Daniela (2018). Urbanismo táctico, ¿un parche a los problemas de la ciudad?: El juicio de los arquitectos. La Segunda, p. 24.


Toderian, Brent (2020). Op-Ed: Dear Gov. Cuomo, The Problem Is Crowding, Not ‘Density’! Abril 6, 2020, de Streetsblog NYC. Disponible en: https://nyc.streetsblog.org/2020/04/06/op-ed-dear-gov-cuomo-the-problem-is-crowding-not-density/


Vuchic, Vukan (1999). Transportation for livable cities. New Brunswick, Center for Urban Policy Research.


Walters, Chris (2020). Plan for people of color. Junio 15, 2020, de Association for Neightborhood & Housing Development. Disponible en: https://anhd.org/blog/plan-for-people-of-color


Zevi, Andrea Tobia (2020). “First in the western world. Milan goes from boom-town to emergency hot-spot” en Agustí Fernández de Losada y Hannah Abdullah (Eds.), “Cities on the frontline: Managing the coronavirus crisis”, Barcelona: Barcelona Centre for International Affairs.

Descàrregues

Publicades

2020-09-29

Com citar

De Gracia, José Antomio. 2020. “Una Perspectiva Urbana De La pandèmia a Panamà”. on the w@terfront. Public Art.Urban Design.Civic Participation.Urban Regeneration 62 (8):3-26. https://doi.org/10.1344/waterfront2020.62.6.12.