Jaume Plensa a través de la seva relació amb Joan Brossa

tres cartes de l’escultor al poeta

Resum

Aquest estudi forma part d'una investigació més àmplia, sobre la rellevància de la literatura en els projectes d'art de l'escultor Jaume Plensa a l'espai públic internacional, amb una atenció especial al paper essencial que juga la poesia per a la seva escultura en termes d'identitat i representació.

Així, tenint en compte el paper precursor del poeta visual Joan Brossa a l'hora de portar la poesia a la ciutat de manera duradora amb les seves intervencions urbanes, hem volgut aquí indagar en la breu, però fonamental relació que els dos artistes van mantenir a través de tres cartes inèdites de l'escultor al poeta, escrites entre el setembre de 1979 i el novembre de 1982.

De la profunda afinitat entre els dos artistes que es desprèn de la lectura d'aquesta correspondència, així com les referències compartides al context politicocultural de la Transició espanyola en què van ser escrites, extraurem alguns dels supòsits ideològics i constants creatives més rellevants en Plensa. Entre aquests, destaca el valor atorgat a la Cultura sobre la política per al progrés de la societat i entre aquestes, la relació que la poesia i l'art tenen amb Plensa amb allò desconegut i la seva capacitat, com deia Brossa, per apropar-nos als nostres orígens i identitat, així com també la presència de l'aigua com a imatge i element integrador en el discurs i el plantejament artístic. Al costat dels textos proposats, analitzarem així mateix en profunditat dues obres inicials de l'artista que ens permetran concretar en estratègies estètiques els principis definitoris trobats a les seves missives a Brossa; tot això donarà peu a establir connexions importants entre els inicis de la seva carrera i la seva producció posterior, molt especialment amb algunes de les obres que l'han situat al panorama internacional de l'escultura urbana, cosa que sens dubte revela una extraordinària coherència en la trajectòria de l'escultor.

La lectura actual d'aquests textos posa a més de manifest l'actualitat de Brossa i la rellevància de la proposta de Plensa, i subratlla l'aposta dels dos artistes per dos dels valors més essencials per a la nostra societat: la defensa de la diferència i el reconeixement d'una realitat plural, indispensables per preservar l'essència de l'espai públic com a lloc de relació i centrals a les intervencions de l'escultor al cor de les nostres ciutats.