Cròniques de ciutats discontinues: Francesco Careri i Ciudad Juárez

Resum

L'agost del 2019, Francisco Careri va visitar Ciudad Juárez –una població al nord de Mèxic, confrontant a El Paso (Tx.)– per impartir el taller “El caminar com a pràctica estètica” i mapejar psicogeogràficament l'espai urbà d'aquesta localitat. Ciudad Juárez és frontera amb els Estats Units, és industrial i americanitzada, amb un urbanisme horitzontal dissenyat per a automòbils que la fa de difícil lectura. No obstant això, el que al principi pogués plantejar-se com un problema arquitectònic tradicional –llocs indeterminats, ignorats o buits— per a Careri implicava la possibilitat de posar en pràctica un enfocament participatiu de l'urb, de dirigir el taller cap a una transformació espacial i simbòlica que respongués a les necessitats i desitjos de les seves comunitats, de qui habitaven aquests espais. Durant l'últim quart de segle, aquest reconegut arquitecte –i el seu Laboratori d'Art Urbà Stalker/Observatori Nòmada (1995)– ha fet servir dos instruments creatius diferents per relacionar-se amb l'espai públic més enllà dels estudis d'arquitectura i urbanisme convencionals: caminar i aturar-se. Així, adreçats a les successives caminades van permetre llegir la ciutat de forma participativa, habitar-la en certs moments, per projectar simbòlicament les diferents construccions. En proposar-los com a mode de cerca, s'estimulen capacitats creatives i col·lectives que transformen allò que es transita: cada jornada va suposar prendre lúdicament la ciutat, juxtaposar dimensions narratives, sumar relats i vivències dels subjectes que la viuen i comparteixen, per passar a considerar-la com un espai relacional dintercanvi, complex i multidimensional. En acabar l'experiència, Careri va concedir una entrevista que va servir d'eina per configurar aquest text, per transcendir el mer registre de vivències i anar delimitant possibles respostes a la pregunta què és fer ciutat? Exposar, en darrer terme, un territori que és, simultàniament, arquitectònic i polític, informe i plural, artificial i públic, conflictiu i compartit, emancipat i apropiat, etc. D'aquesta manera, més enllà de testificar simplement la trobada amb Ciudad Juárez, tant el taller com les seves reflexions, van obrir la possibilitat de cartografiar-ne l'anatomia i dimensionar-ne la materialitat, d'entendre els diferents sistemes de poder a l'urb –al mateix temps que les seves resistències—, de visibilitzar les seves violències i de recuperar la convivència a través de l'activació de la ciutadania. Gràcies a aquesta pràctica fenomenològica van sorgir noves lectures i experiències de l'entorn esmentat en considerar l'espai des de perspectives emocionals que el van dotar de significacions estètiques. Així, el text aporta mètodes per a una anàlisi espacial molt concreta de la ciutat, una alimentada per la clau narrativa que –fora de l'oficialitat– la construeix estèticament en recórrer-la.