Narrativa d’una víctima d’assetjament cibernètic: una mirada des de l’enfocament ecològic d’Urie Bronfenbrenner
DOI:
https://doi.org/10.1344/reire2017.10.217040Paraules clau:
Narrativa, Enfocament ecològic, Assetjament cibernètic, VíctimaResum
INTRODUCCIÓ. Aquest article d’investigació aprofundeix l’estudi de l’assetjament cibernètic des d’un enfocament qualitatiu a partir de la tècnica de produccions narratives. S’hi analitza l’experiència d’exclusió i acorralament, mitjançant l’ús de tecnologies, d’una jove de segon any d’educació secundària a la ciutat de Mérida, Veneçuela. MÈTODE. En primer lloc es va analitzar la situació d’assetjament segons les categories que van emergir de la narrativa de la víctima: mitjà d’assetjament cibernètic, lloc i intensitat, assetjament en grup versus individual, motiu, temporalitat i possible solució del conflicte. Posteriorment es va establir la seva correspondència amb els contextos en els quals es manifestes les conductes (microsistema, mesosistema, exosistema i macrosistema) segons l’enfocament ecològic d’Urie Bronfenbrenner (1987). RESULTATS. Es va generar un marc interpretatiu sobre la victimització per assetjament cibernètic per teixir comprensions sobre les seves característiques, la seva expressió en els diferents entorns i les percepcions de la jove. DISCUSSIÓ. Finalment, es planteja la pertinència d’analitzar el problema des de la seva complexitat en una consideració ecològica, evitant les explicacions binàries i causals, per a l’adequada aplicació en l’àrea educativa i psicològica.Referències
Álvarez, Z., Porta, L., y Sarasa, M. C. (2011). Buenas prácticas docentes en la formación del profesorado: relatos y modelos entramados. Revista de Currículum y Formación del Profesorado, 1(15), 241-252.
Balasch, M., y Montenegro, M. (2003). Una propuesta metodológica desde la epistemología de los conocimientos situados: las producciones narrativas. Encuentros en Psicología Social, 1(3), 44-48.
Biglia, B., y Bonet Martí, J. (2009). La construcción de narrativas como método de investigación psicosocial. Prácticas de escritura compartida. Forum Qualitative Sozialforschung / Forum: Qualitative Social Research, 10(1), art. 8.
Bronfenbrenner, U. (1987). La ecología del desarrollo humano. Barcelona: Paidós. Buelga, S., Cava, M. J., y Musitu, G. (2010). Cyberbullying: victimización entre adolescentes a través del teléfono móvil y de internet. Psicothema, 22(4), 784-789. Recuperado de
http://www.psicothema.com/pdf/3802.pdf
Buelga, S., y Pons, J. (2012). Agresiones entre adolescentes a través del teléfono móvil y de internet. Psychosocial Intervention, 21(1), 91-101. http://doi.org/10.5093/in2012v21n1a2
Castro Santander, A., y Reta Bravo, C. (2013). Bullying blando, bullying duro y ciberbullying: nuevas violencias y consumos culturales. Rosario: Homo Sapiens Ediciones.
Hernández Carrera, R. M. (2014). La investigación cualitativa a través de entrevistas: su análisis mediante la teoría fundamentada. Cuestiones Pedagógicas, 23, 187-210.
Li, Q. (2006). Cyberbullying in Schools. School Psychology International, 27, 1-13. http://doi.org/10.1177/0143034306064547
Martínez Guzmán, A., y Montenegro, M. (2014). La producción de narrativas como herramienta de investigación y acción sobre el dispositivo de sexo/género: construyendo nuevos relatos. Quaderns de Psicologia, 16(1), 111-125. http://doi.org/10.5565/rev/qpsicologia.1206
Menesini, E., Nocentini, A., y Calussi, P. (2011). The measurement of cyberbullying: dimensional structure and relative item severity and discrimination. Cyberpsychology, behavior, and social networking, 14(5), 267-274. http://doi.org/10.1089/cyber.2010.0002
Mora Merchán, J. A., Ortega, R., Calmaestra, J., y Smith, P. K. (2010). El uso violento de la tecnología: el cyberbullying. En R. Ortega (Coord.), Agresividad injustificada, bullying y violencia escolar (pp. 189-209). Madrid: Alianza Editorial.
Murzi Vivas, M. M. (2007). Desarrollo colaborativo de los profesores del área de inglés para la reforma del currículum. (Tesis doctoral). Disponible en la base de datos Tesis Doctorales en Red. Universidad Rovira i Virgili, España.
Reinoza Dugarte, M., Escobar Domínguez, M. G., y Alonso de González, M. L. (2014). Aproximación al acoso cibernético en instituciones educativas venezolanas. REIRE Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 7(2), 1-13. http://www.doi.org/10.1344/reire2014.7.2721
Schöngut Grollmus, N., y Pujol Tarrés, J. (2015). Relatos metodológicos: difractando experiencias narrativas de investigación [45 párrafos]. Forum Qualitative Sozialforschung / Forum: Qualitative Social Research, 16(2), art. 24.
Strauss, A., y Corbin, J. (2002). Bases de la investigación cualitativa. Técnicas y procedimientos para desarrollar la teoría fundamentada. Colombia: Universidad de Antioquia.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
L’autor conserva els drets d’autoria, i concedeix a REIRE els drets de la primera publicació de l’article.
Tots els continguts inclosos a la Revista d'Innovació i Recerca en Educació estan subjectes a la llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista.
