Entorns educatius de complicitat en el procés del projecte Second Round

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/reire2019.12.121097

Paraules clau:

Tesi doctoral, Relació pedagògica, Educació, Art, Estudi de cas

Resum

INTRODUCCIÓ. La relació que s’estableix entre estudiant i docent durant el procés de realització de la tesi doctoral sol estar molt impregnada per les línies de treball pròpies del grup de recerca al qual pertanyen. De vegades, però, es donen circumstàncies una mica particulars, vivències que converteixen aquesta relació en un camp d’experiències vinculades al diàleg que va encaixant amb les fases de la tesi. La confiança entre els dos participants es renova en cada pas de la complicitat assumida. MÈTODE. Presentem un estudi de cas d’una activitat que hem viscut conjuntament, ja que el tema de la tesi de la doctoranda (el projecte Second Round) és, precisament, una activitat d’innovació educativa viscuda en directe i en primera persona per les dues parts. RESULTATS. Fem servir un símil cinematogràfic per elaborar la part creativa de l’estudi, ja que el film La mort en directe, del director francès Bertrand Tavernier, conté elements que ens han resultat molt suggeridors per explicar la temàtica. DISCUSSIÓ. Plantegem fins a quin punt pot resultar eficaç el fet d’experimentar personalment el procés d’allò que serà el treball mateix de la tesi. D’aquesta manera la tesi es converteix en un procés artogràfic.

Biografia de l'autor/a

Ricard Huerta, Universitat de València

Departament de Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal. Institut de Creativitat i Innovacions Educatives

Referències

Alonso-Sanz, M. A. (2013). A favor de la investigación plural en Educación Artística. Integrando diferentes enfoques metodológicos. Arte, Individuo y Sociedad, 25(1), 111-119. http://dx.doi.org/10.5209/rev_ARIS.2013.v25.n1.41167

Altuna, M., Becerra, L., y De Juan, A. (2016). Compartir experiencias en el proceso de desarrollo de la Tesis Doctoral, sentirse acompañada. EARI Educación Artística Revista de Investigación, 7, 39-53. http://dx.doi.org/10.7203/eari.7.8133

Best, J. W. (1981). Cómo investigar en educación. Madrid: Editorial Morata.

Duncum, P. (2002). Visual Culture Art Education: Why, What and How. International Journal of Art and Design Education, 21(1), 14-23. http://doi.org/10.1111/1468-5949.00292

Duncum, P. (2008). Holding Aesthetics and Ideology in Tension. Studies in Art Education, 49(2), 122-135.

Esteve, F. (2009). Bolonia y las TIC: de la docencia 1.0 al aprendizaje 2.0. La cuestión universitaria, 5, 59-68.

Feinberg, W. (1998). Common schools/Uncommon identities; National unity and cultural difference. New Haven - Londres: Yale University Press.

Guimarães, L. (2017). A pregunta que foi feta: sobre escolhas metodológicas e desafíos na pesquisa em arte e cultura visual. En F. Miranda, G. Vicci, y M. Ardanche (Comp.), Educación y visualidad. Investigaciones pedagógicas en contextos hiper-visuales (pp. 137-144). Montevideo: Udelar.

Hernández, F. (2008). La investigación basada en las artes. Propuestas para repensar la investigación en educación. Educatio Siglo XXI, 26, 85-118.

Hernández, F., y Aberasturi, E. (2013). Investigación y formación, un proceso de acompañamiento. Cuadernos de Pedagogía, 436, 68-71.

Hernández, F., Forés, A., Sancho, J. M., Sánchez, J. A., Casablancas, S., Creus, A., Herráiz, F., y Padró, C. (2011). Aprender desde la indagación en la universidad. Cuadernos de Docencia Universitaria, 19. Barcelona: Editorial Octaedro.

Huerta, R. (2017). Transeducar. Arte, docencia y derechos LGTB. Madrid - Barcelona: Editorial Egales.

Huerta, R., y Alonso-Sanz, A. (Eds.) (2015). Educación artística y diversidad sexual. València: Publicacions de la Universitat de València.

Huerta, R., y Alonso-Sanz, A. (Eds.) (2017). Entornos informales para educar en artes. València: Publicacions de la Universitat de València.

Huerta, R., y Domínguez, R. (2015). Investigar sobre los entornos educativos y abordar la problemática situación de la educación artística en secundaria. EARI Educación Artística Revista de Investigación, 6, 10-18. http://dx.doi.org/10.7203/eari.6.6887

Huerta, R., y Domínguez, R. (2016). Las reivindicaciones del profesorado de Educación Artística ante los nuevos obstáculos curriculares; el proyecto “Second Round: Art i Lluita a Secundària”. EARI Educación Artística Revista de Investigación, 7, 10-18. http://doi.org/10.7203/eari.7.8977

Irwin, R. L., y O'Donoghue, D. (2012). Encountering pedagogy through relational art practices. International Journal of Art and Design Education, 31(3), 221-236. http://doi.org/10.1111/j.1476-8070.2012.01760.x

Peña-Zabala, M., Cilleruelo, L., y Aberasturi-Apraiz, E. (2018). Lego Serious Play: hacia la permeabilidad del pensamiento crítico. REIRE Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 11(1), 1-15. http://doi.org/10.1344/reire2018.11.119183

Rodríguez García, A. B., y Ramírez López L. J. (2014). Aprender haciendo-Investigar reflexionando: Caso de estudio paralelo en Colombia y Chile. Revista Academia y Virtualidad, 7(2), 53-63. http://doi.org/10.18359/ravi.318

Soto González, M. D. (2015). Espacios de inclusión e implicaciones educativas entre escuela, museo y universidad. Análisis desde la investigación-acción (Tesis doctoral, Departament de Filosofia, Universitat de València, España). Recuperado de http://roderic.uv.es/handle/10550/49929

Stake, R. E. (2005). Investigación con estudio de casos. Madrid: Editorial Morata.

Zafra, R. (2017). El entusiasmo. Precariedad y trabajo creativo en la era digital. Barcelona: Editorial Anagrama.

Descàrregues

Publicades

2019-01-07

Com citar

Huerta, R., & Gómez-Aguilella, M.-J. (2019). Entorns educatius de complicitat en el procés del projecte Second Round. REIRE Revista d’Innovació I Recerca En Educació, 12(1), 1–16. https://doi.org/10.1344/reire2019.12.121097

Número

Secció

Secció especial: VI jornades sobre la relació pedagògica a la universitat