Protocol per a la implantació d’eines didàctiques virtuals: competències i habilitats adquirides pels estudiants

Laura Guitart Tarrés, Paloma Miravitlles Matamoros, Ana Núñez Carballosa, Mercè Bernardo Vilamitjana, Fariza Achcaoucaou, José Ma. (José María) Castán Farrero, Jaume Valls Pasola, José López

Resum


L’adaptació al nou espai europeu d’educació superior (EEES) ha plantejat alguns canvis en l’enfocament de la formació universitària al nostre país. On abans era el docent el protagonista, ara és l’estudiant el que pren el rol d’actor principal de la seva formació, i l’aprenentatge s’orienta cap a una autonomia i reflexió més grans. En aquest escenari, les noves tecnologies ofereixen un ampli ventall d’opcions per millorar els processos formatius. En aquests sentit, el Grup d’Innovació Docent G•IDEA ha participat activament en aquest procés d’adaptació des de ja fa uns quants anys, i ha creat una sèrie de recursos docents digitals que han estat àmpliament provats en diversos ensenyaments de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. L’objectiu d’aquest article és presentar el protocol dissenyat per l’equip d’investigadors del G•IDEA per implantar aquestes eines didàctiques (webquestes i exercicis tutoritzats), i també els resultats d’una enquesta de satisfacció sobre les competències i habilitats adquirides pels nostres estudiants en la utilització dels recursos. Els resultats mostren, d’una banda, que no ha estat possible crear un mateix protocol aplicable a tots els recursos, a causa de les diferències en els objectius didàctics de les distintes eines docents implantades. D’altra banda, la valoració que els estudiants fan de la utilització de les eines és molt positiva, tot i que hi ha algunes diferències entre els recursos analitzats. Conèixer la valoració que l’alumnat fa d’aquests recursos permet al grup d’investigadors poder-los millorar i adequar al perfil dels estudiants perquè aquests en puguin treure el màxim profit possible.

Paraules clau


webquestes; exercicis tutoritzats; protocol; aprenentatge autònom; competències i habilitats de l’alumnat; estudis universitaris

Text complet:

PDF

Referències


Area, M. (2007). «Algunos principios para el desarrollo de “buenas prácticas” pedagógicas con las TIC en el aula». Comunicación y Pedagogía, 222, p. 42-47.

Bures, E.; Abrami, P.; i Amundsen, C. (2000). «Student motivation to learn via computer conferencing». Research in Higher Education, 41 (5), p. 593-621.

Cronje, J. (1995). «Multimedia-Shaping the future of education». Multimedia Conference of AIC Conferences. Sud-àfrica, 30 d’agost. Disponible a: http://hagar.up.ac.za/catts/abc/madnes95.html

Dodge, B. (2010). What is a WebQuest? Disponible a: http://webquest.org/ [accés: setembre de 2010]

Felder, R.; Felder, G.; i Dietz, E. (1998). «A longitudinal study of engineering student performance and retention. V. comparisons with tradicionally-taught students». Journal of Engineering Education, 87 (4), p. 469-480.

Gros, B.; Kirschner, P. (2006). «La recerca sobre la docència a la universitat: l’ús d’entorns electrònics en l’educació superior». Quaderns de Docència Universitària, 7. ICE Universitat de Barcelona.

Hannan, A.; Silver, H. (2005). La innovación en la enseñanza superior enseñanza, aprendizaje y culturas institucionales. Madrid: Nancea.

Herrington, J.; Oliver, R. (1997). «Multimedia, magic and the way students respond to a situated learning environment». Australian Journal of Educational Technology, 13 (2), p. 127-143.

Honebein, P. (1996). «Seven goals for the design of constructivist learning environments», a Brent G. Wilson (ed.), Constructivist Learning Environments: Case Studies in Instructional Design. Englewood Cliffs: Educational Technology Publications, p. 11-24.

Levy, Y. (2007). «Comparing dropouts and persistence in e-learning courses». Computers & Education, 48 (2), p. 185-204.

Maldonado, L.; Díaz, W.; León, I.; Monroy, B.; Rueda, R. (1995). Creación de hipertextos educativos. Nuevas Tecnologías aplicadas a la Educación Superior. Bogotà: ICFES and Pontificia Universidad Javeriana, vol. 5.

Marcelo, C.; Lavié, J. (2000). «Formación y Nuevas Tecnologías: Posibilidades y condiciones de la teleformación como espacio de aprendizaje». Bordón, 52 (3), p. 385-406.

Mauri, T.; Colomina, R.; Martínez, C.; i Rieradevall, M. (2009). «La adquisición de las competencias de autorregulación. Análisis de su concepción y aprendizaje en diferentes estudios universitarios». Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 2 (2), p. 33-60.

Mendoza, P.; Galpis, A. (1999). «Ambientes virtuales de aprendizaje: una metodología para su creación». Informática Educativa, 12 (2), p. 295-317.

Parker, A. (1997). «A Distance Education How-To Manual: Recommendations From the Field». Educational Technology Review, 8, p. 7-10.

Quintana, J.; Higueras, E. (2007). «Les Webquests, una metodologia d’aprenentatge cooperatiu, basada en l’accés, el maneig i l’ús d’informació de la Xarxa». Quaderns de Docència Universitària, 11. ICE Universitat de Barcelona.

Ragueras, L.; Verdú, E.; Muñoz, M.; Pérez, M.; Castro, J.; Verdú, M. (2009). «Effects of competitive e-learning Tools on higher education students: a case study». IEEE Transactions on Education, 52 (2), p. 279-285.

Rodríguez, M. (coord.) (2008). Dels estudis universitaris al món del treball. Barcelona: Publicacions i Edicions UB.

Timmerman, B.; Lingard, R. (2003). «Assessment of active learning with upper division computer science students». FIE 33rd Annual Frontiers in Education (FIE’03), 3, S1D-12.

Tuning Educational Structures in Europe II (2005). Final Report. Pilot Project - Phase 2. Disponible a:

http://www.tuning.unideusto.org/tuningeu/index.php?option=com_docman&Itemid=59&task=view_category&catid=19&order=dmdate_published&ascdesc=DESC. [accés: setembre de 2010]

Zimmerman, B. (2000). «Attainment of self-regulation. A social cognitive perspective». A: Boekaerts, A. M.; Pintrich, P. R.; Zeidner, M. (ed.). Handbook of self-regulation. San Diego, CA: Academic Press, p. 13 39.




DOI: https://doi.org/10.1344/reire2011.4.2425



Copyright (c) 2011 Guitart, L.; Miravitlles, P.; Núñez, A.; Bernardo, M.; Achcaoucaou, F.; Castán, J.M.; Valls, J.; López, J.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons
RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona