Directrius acadèmic-docents en el grau de CAV: Un estudi exploratori multi-font
DOI:
https://doi.org/10.1344/reire2014.7.1715Paraules clau:
Ensenyament superior, Formació per competències, Equips docents, Ensenyament-aprenentatge, Treball per projectes, ComunicacióResum
En aquest article es presenta una experiència d'investigació en el marc dels estudis de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona. L'objectiu ha estat dissenyar les directrius acadèmic-docents de la matèria Projectes del Grau de Comunicació Audiovisual. Durant els mesos d'octubre i novembre de 2012, es va realitzar un estudi qualitatiu descriptiu, de caràcter exploratori i amb metodologia multi-font, per tal d’identificar aquells aspectes que permeten el desenvolupament d'una proposta didàctica caracteritzada pel desenvolupament de les competències de l'estudiant. Es va optar per realitzar dos seminaris prospectius com a tècnica de recollida de dades. Aquesta metodologia és considerada especialment útil per l’estudi de la generació de representacions socials, atès que a partir del debat grupal emergeix el significat compartit sobre el tema de discussió. Els informants van ser identificats per fet que són docents, egresats i/o empleadors de Comunicació Audiovisual. L'anàlisi de contingut mostra un cert grau de consens entre professors, professionals i egresats pel que fa als coneixements/habilitats requerits pels estudiants i docents per al desenvolupament d'un projecte audiovisual. S'evidencia la conceptualització del projecte com un procés i un producte que requereix la posada en pràctica de coneixements i habilitats, així com el paper rellevant que estudiants i professors tenen enfront dels empleadors. Així mateix s'observa el gap existent entre les competències descrites en la titulació i les expressades en els seminaris prospectius. La titulació aposta principalment pel desenvolupament de les competències relatives en saber fer”, en canvi els empleadors, docents i egresats focalitzen principalment les relatives en el “saber ser”. La principal contribució d'aquesta experiència és reflexionar sobre els mecanismes que permeten al professorat dissenyar de forma col·laborativa, juntament amb egressats i professionals del sector, pautes i estratègies d'ensenyament-aprenentatge en el marc de l'Espai Europeu de l'Educació Superior (EEES).Referències
Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) (2010). Título de grado en comunicación audiovisual. Universidad de Barcelona. Madrid: ANECA.
Aronson, J. (1994). A pragmatic view of thematic analysis. The qualitative report, 2 (1). Consultado el 12 de febrero de 2013, de http://www.nova.edu/ssss/QR/BackIssues/QR2-1/aronson.html
Beloki, N., Ordeñana, M. B., Darreche, L., González de la Hoz, M. N., Flecha, A. C., Hernando, M. C., Alonso, A., Mosquera, A., y Sanz, Z. (2011). Innovando el practicum de educación social: una experiencia de trabajo colaborativo. Revista de Educación, 354, 237-264.
Bracken, D. W, Timmreck, C. W., y Church, A. H. (dir.) (2001). The handbook of multisource feedback. San Francisco, CA: Jossey-Bass.
Brutus, S., y Gorriti, M. (2005). La evaluación multifuente feedback 360º. Revista de Psicología del Trabajo y de las Organizaciones, 21(3), 235-252.
Callejo, J. (1998). Los límites de la formalización de las prácticas cualitativas de investigación social: la saturación. Sociológica. Revista de pensamiento social, 3, 93-119.
De la Torre, S. (Coor.) (1998). Cómo innovar en los centros educativos: Estudio de casos. Barcelona: Ciss Praxis, S. A.
Delors, J. (1996). La educación encierra un tesoro. París: Ediciones Unesco. Consultado el 12 de febrero de 2013, en http://www.unesco.org/education/pdf/DELORS_S.PDF.
Eisenberg, N., Fabes, R. A., Shepard, S. A., Murphy, B. C., Jones, J., y Guthrie, I. K. (1998). Contemporaneous and longitunidal prediction of children’s sympathy from dispositional regulation and emotionality. Developmental Psychology, 34, 910-924.
Gil Flores, J. (1993). La metodología de investigación mediante grupos de discusión. Enseñanza: Anuario Interuniversitario de Didáctica, 10-11, 199-214. Consultado el 12 de febrero de 2013, de http://e-spacio.uned.es/fez/eserv.php?pid=bibliuned:20406&dsID=metodologia_investigacion.pdf
Guba, E. G. (1989). Criterios de credibilidad en la investigación naturalista. En J. Gimeno y A. Pérez (eds.), La enseñanza: su teoría y su práctica (pp. 148-165). Madrid: Ediciones Akal.
Guest, D.E. (1984). Social psychology and organizational change. En M. Gruneber y T. Wall (eds), Social Psychology and Organizational Behaviour (pp.183-225). Londres: Wiley & Sons.
Kappe, R., y Flier, H. van der (2012). Predicting academic success in higher education: what’s more important than being smart? European Journal of Psychology of Education, 27(4), 605-619. doi: 10.1007/s10212-011-0099-9
Kemmis, S., y McTaggart, R. (1988). Cómo planificar la investigación-acción. Barcelona: Laertes.
Krueger, R. A. (1991). El grupo de discusión. Guía práctica para la investigación aplicada. Madrid: Pirámide.
Lincoln, Y. S., y Guba, E. G. (1985). Naturalistic Inquiry. Newbury Park, CA: Sage Publications.
López, J. S., y Scandroglio, B. (2007). De la investigación a la intervención: la metodología cualitativa y su integración con la metodología cuantitativa. En A. Blanco y J. Rodríguez-Marín, Intervención psico-social (pp. 557-606). Madrid: Prentice-Hall.
Lunt, P., y Livingstone, S. (1996) Rethinking the focus group in media and communications research. Journal of communication, 46 (2), 79-98.
Morín, E. (1997). Introducción al pensamiento complejo. Barcelona: Editorial Gedisa.
Muchielli, A. (1991). Les méthodes qualitatives. París: P.U.F.
Peiró, J. M. (2003). Competencias en la sociedad de la información. Nuevos modelos formativos. Consultado el 12 de febrero de 2013, de http://cvc.cervantes.es/obref/formacion_virtual/formacion_continua/peiro.htm
Perrenoud, Ph. (2004). Diez nuevas competencias para enseñar: invitación al viaje. Barcelona: Graó.
Roe, R. (2002). Competences-A key towards the integration of theory and practice in work psychology. Gedrag en Organisatie, 15, 203-244.
Romeo, M., y Yepes, M. (2008). Psicología del trabajo en el ámbito de las Relaciones Laborales. Competencias en el marco del EEES. Revista del Ministerio del Trabajo y Asuntos Sociales, 76, 143-159.
Romeo, M., Yepes, M., y Carro, D. (2010). Requerimientos de competencias del profesional de recursos humanos: ajustes entre las percepciones de empleadores y graduados. Revista de Trabajo y Seguridad Social del Centro de Estudios Financieros, 326, 127- 150.
Ruiz, J. M. (2010). Evaluación del diseño de una asignatura por competencias, dentro del EEES, en la carrera de Pedagogía: Estudio de un caso real. Revista de Educación, 351, 435-460.
Scolari, C. (2008). Hipermediaciones. Elementos para una teoría de la comunicación digital interactiva. Barcelona: Gedisa.
Siemens, G. (2004). Conectivism: A learning theory for the digital age. Consultado el 12 de febrero de 2013, en http://www.elearnspace.org/Articles/connectivism.htm
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
L’autor conserva els drets d’autoria, i concedeix a REIRE els drets de la primera publicació de l’article.
Tots els continguts inclosos a la Revista d'Innovació i Recerca en Educació estan subjectes a la llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista.
