Entre gerundis i participis de present en català medieval
DOI:
https://doi.org/10.1344/AFEL2018.8.6Paraules clau:
gerundi, participi de present, català antic, llengües romàniques, temporalitat verbalResum
En aquest article miro de fer una descripció breu del funcionament i la forma que presenten en català medieval, especialment en els textos del segle XV, els anomenats gerundis i participis de present. Mostro com, en un cert període, gerundis i participis de present es confonen en alguns contextos, fins al punt que alguns lingüistes parlen de “participis gerundials”. Observaré també, breument, la situació en altres llengües com l’occità, el francès i l’italià, i m’ocuparé de diversos casos particulars on algunes característiques de la temporalitat es poden explicar, al meu entendre, a partir d’una situació d’indefinició entre el caràcter verbal dels gerundis i el caràcter adjectival dels participis de present també observada per al francès actual.
Descàrregues
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos es difondran amb la
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.