L'adverbi relativamente y les classes de comparació

Resum

L’objectiu d’aquest article és fer explícits els processos inferencials que subjauen a la interpretació d’aquells enunciats en els quals s’empra l’adverbi relativamente. Aquesta paraula sol acompanyar a adjectius i (altres) adverbis que expressen propietats el valor quantitatiu de les quals ha de ser modulat sempre respecte a una única classe de comparació. Entenem, no obstant això, que relativamente es fa servir per a cridar l’atenció sobre el fet que, en un context donat, existeixen dues categories rellevants respecte a les quals és possible relativitzar el valor de l’adjectiu o adverbi al qual acompanya i que només respecte a una d’aquestes categories resulta pertinent l’atribució de la propietat amb què es relacionen aquestes paraules. Així, davant l’afirmació El Sol es una estrella relativamente cercana a la Tierra entenem, en principi, que el Sol està prop de la Terra si comparem la seva ubicació amb la d’altres cossos celestes similars. L’adverbi relativamente, no obstant això, adverteix al receptor que, respecte a una altra categoria que també resultaria significatiu activar com a contrast (probablement, la dels objectes amb què interactuem habitualment), mai diríem del sol que és una entitat propera.