Aspecte i estructura argumental de les passives resultatives: una aproximació nanosintàctica

Resum

En aquest article es descriuen les principals propietats sintàctiques i semàntiques de les construccions passives resultatives en català i es presenta una proposta formal per a analitzar-les en el marc de la nanosintaxi (Fábregas 2008, Ramchand 2008, Starke 2009, i.a.). Una passiva resultativa expressa sempre el resultat d’un esdeveniment previ, és a dir, expressa un estat resultatiu. Ara bé, hi ha dos tipus d’estats resultatius, reversibles i irreversibles (Kratzer 2000), i cadascun correspon a un procés de formació diferent. La proposta d’anàlisi sosté que la formació de la passiva resultativa implica dues operacions formals: reducció de l’estructura eventiva i argumental del predicat primigeni i estativització de l’estructura eventiva. La reducció de l’estructura eventiva i argumental implica l’exclusió del Sintagma Inici (Ramchand 2008) del procés de lexicalització. Si la passiva resultativa lexicalitza l’estructura eventiva fins a Sintagma Procés, es forma un estat irreversible; si lexicalitza únicament la projecció Sintagma Resultat, es forma un estat reversible. L’estativització de l’estructura eventiva es du a terme mitjançant la incorporació d’una preposició de coincidència central a l’estructura del verb, que converteix el predicat en un estat.