L'elaboració de l'espanyol i de l'italià medievals en la traducció llatí-romanç: la sintaxi del participi en Alfonso X i Filippo Ceffi

Resum

Aquest treball se centra en l’estudi de les formes participials en la traducció de les Heroides d’Ovidi realitzada per l’scriptorium d’Alfons X el Savi (s. XIII) i en el volgarizzamento del notari florentí Filippo Ceffi (s. XIV) en una perspectiva comparativa llatí-romanç, amb l’objectiu d’analitzar de quina manera aquests mecanismes d’elaboració s’imbriquen en el discurs dels autors que escriuen en llengua romanç a partir de l’activitat de traducció que assumeixen. S’estudia en quina mesura la sintaxi participial es basa en la sintaxi del text font i si existeixen diferències notables entre la traducció castellana i la italiana pel que respecta a l’ús de formes (més) vernacles o (més) llatinitzant en cadascuna d’elles, observant els moviments de convergència i divergència que poden discriminar-se en la comparació entre text font i text meta i plantejant hipòtesis que expliquin les diferents solucions de traducció en els dos casos, en virtut de l’època, la intenció de l’autor i la permeabilitat de la llengua cap a una certa mena de calcs llatinitzants.