Docencia compartida en la formación inicial del profesorado: potencialidades y dificultades según los estudiantes y los profesores

David Duran Gisbert; Marta Flores Coll; Oscar Mas Torelló; Josep Maria Sanahuja Gavaldà

doi:10.1344/reire2019.12.227430

Autors/ores

David Duran Gisbert Universitat Autònoma de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-0640-3834
Marta Flores Coll Universitat Autònoma de Barcelona http://orcid.org/0000-0003-0112-1851
Oscar Mas Torelló Universitat Autònoma de Barcelona https://orcid.org/0000-0003-2512-0861
Josep Maria Sanahuja Gavaldà Universitat Autònoma de Barcelona https://orcid.org/0000-0003-3444-2491

DOI:

https://doi.org/10.1344/reire2019.12.227430

Paraules clau:

Aprenentatge entre iguals, Docència compartida, Formació de professors, Innovació educativa, Universitat

Resum

Introducció: La docència compartida (DC) —dos professors ensenyant en un grup d’estudiants o aula— és presentada per la literatura com un instrument potent, tant per a l’atenció de l’alumnat, com per a la formació del professorat. Aquest estudi pretén conèixer algunes potencialitats i dificultats de la DC, tant en educació primària com a la universitat. Mètode: Es reparteix una mostra configurada amb 108 estudiants d’Educació en dos grups: un rep dues sessions de formació sobre DC mitjançant DC, i l’altre rep el mateix contingut, però sense utilitzar DC. S’opta per un disseny mixt, que combina un estudi quantitatiu, de disseny quasi-experimental amb grup de comparació, que hipotetitza millores en l’aplicació pre- i posttest d’un qüestionari sobre coneixements i actituds en DC; i un estudi qualitatiu, basat en l’anàlisi de les percepcions dels estudiants —mitjançant un qüestionari— i del professorat —mitjançant entrevistes¬. Resultats: Els resultats quantitatius confirmen la hipòtesi i l’estudi qualitatiu presenta les potencialitats que estudiants i professors veuen en la DC. Discussió: Els avantatges per a cada context adquireixen matisos diferents i, tot i les dificultats, especialment en el context universitari, els resultats indiquen la necessitat d’utilitzar la DC en la formació inicial del professorat.

Biografies de l'autor/a

David Duran Gisbert, Universitat Autònoma de Barcelona

Profesor agregado del Departamento de Psicología de la Educación de la UAB. Coordinador de Grupo de Investigación sobre Aprendizaje entre Iguales.

Marta Flores Coll, Universitat Autònoma de Barcelona

Profesora postdoc del Departamento de Psicología de la Educación de la UAB. Miembro del GRAI: Grupo de Investigación sobre Aprendizaje entre Iguales.

Oscar Mas Torelló, Universitat Autònoma de Barcelona

Profesor Agregado interino del Departamento de Pedagogía Aplicada de la UAB.

Josep Maria Sanahuja Gavaldà, Universitat Autònoma de Barcelona

Doctor en Ciències de la Educación y licenciado en Pedagogia (UAB) y Psicologia (UV). Coordinador del Màster en Suports per a la Inclusió Educativa i Social. Profesor Titular del Departamento de Pedagogía Aplicada de la UAB.

Referències

Baeten, M., y Simons, M. (2014). Student teachers’ team teaching: Models, effects, and conditions for implementation. Teaching and Teacher Education, 41, 92-110. https://doi.org/10.1016/j.tate.2014.03.010

Bauwens, J., y Hourcade, J. (1995). Cooperative Teaching. Rebuilding the Schoolhouse for All Students. Austin: Pro-ed.

Bekerman, D., y Dankner, L. (2010). La pareja pedagógica en el ámbito universitario, un aporte a la didáctica colaborativa. Formación Universitaria, 3(6), 3–8. https://doi.org/10.4067/s0718-50062010000600002

Bolívar, A. (2000). Los centros educativos como organizaciones que aprenden. Promesa y realidades. Madrid: La Muralla.

Chanmugam, A., y Gerlach, B. (2013). A co-teaching model for developing future educators’ teaching effectiveness. International Journal of Teaching and Learning in Higher Education, 25(1), 110–117.

Creswell, J. W. (2015). A concise introduction to mixed methods research. Thousand Oaks (CA): Sage Publications.

Duran, D., y Miquel, E. (2004). Cooperar para enseñar y aprender. Cuadernos de pedagogía, 331, 73–76.

Echeita, G., Monarca, H. A., Sandoval, M., y Simón, C. (2014). Cómo fomentar las redes naturales de apoyo en el marco de una escuela inclusiva. Sevilla: Ed. MAD.

Friend, M., Reising, M., y Cook, L. (1993). Co-teaching: An overview of the past, a glimpse at the present, and considerations for the future. Preventing School Failure, 37, 6–10. https://doi.org/10.1080/1045988x.1993.9944611

Gately, S. E., y Gately, F. J. (2001). Understanding coteaching components. Teaching Exceptional Children, 33(4), 40–47. https://doi.org/10.1177/004005990103300406

Gómez, G., Moore, P., y Araos-Baeriswlyl, E. (2012). “Co-docencia para el aprendizaje de la entrevista médica”: un apoyo "in situ" para docentes clínicos en la enseñanza de competencias comunicacionales en pre grado. Revista Med Chile, 140(3), 396–403. https://doi.org/10.4067/s0034-98872012000300019

Graziano, K. J., y Navarrete, L. A. (2012). Co-Teaching in a Teacher Education Classroom: Collaboration, Compromise, and Creativity. Issues in Teacher Education, 21(1), 109–126.

Hargreaves, A., y Fink, D. (2008). El Liderazgo Sostenible. Siete principios para el liderazgo en centros educativos innovadores. Madrid: Morata.

Huguet, T. (2006). Aprendre junts a l’aula. Una proposta inclusiva. Barcelona: Graó.

Huguet, T. (2011). El asesoramiento a la introducción de procesos de docencia compartida. En E. Martín y J. Onrubia (coords.), Orientación educativa. Procesos de innovación y mejora de la enseñanza (pp. 143–165). Barcelona: Graó.

Lorenz, S. (1998). Effective in-class support. The management of support staff in mainstream and specials schools. Londres: David Fulton.

Murawski, W. W., y Swanson, H. L. (2001). A Meta-Analysis of Co-teaching Research Where Are the Data? Remedial and Special Education, 22(5), 258–267. https://doi.org/10.1177/074193250102200501

Nevin, A., Thousand, J., y Villa, R. (2009). Collaborative teaching for teacher educators: What does the research say? Teaching and Teacher Education, 25(4), 569–574. https://doi.org/10.1016/j.tate.2009.02.009