Competències clau del professorat: disseny i validació del marc global competencial dels docents

Laia Lluch Molins, Elena Cano García, Laura Pacheco Villarroel

Resum


Introducció. Des del Consell Europeu de Lisboa (2000) s’han fet grans esforços a les institucions d’educació superior per implementar l’enfocament basat en competències. S’han creat, per exemple, marcs de competències clau del professorat, tot i que varien molt no només entre països, sinó també entre institucions dins d’un mateix país. D’aquí sorgeix la necessitat d’un model més global de marc competencial per a docents per alinear tota la carrera docent, és a dir, la pre-service teacher education amb la in-service teacher education o formació permanent, i facilitar d’aquesta manera el desenvolupament professional al llarg de tota la vida (educació per a tota la vida). Mètode. En aquesta comunicació es presenta el procés seguit per dissenyar i validar el marc teòric global de les competències clau del professorat. Resultats. S’hi detallen els passos seguits per a la construcció d’aquest marc de referència, començant per una revisió sistemàtica de marcs competencials existents en diferents zones del món. Discussió. Es pretén assegurar, així, la transferibilitat d’aquest marc a altres contextos i l’harmonització global; s’hi especifiquen, per exemple, els diferents processos de validació per fomentar-ne l’ús en futures recerques i investigacions, i promoure aquesta harmonització.

Paraules clau


Competències clau del professorat; Desenvolupament professional; Educació superior; Educació per a tota la vida; Formació

Text complet:

PDF (Español)

Referències


Álvarez, V. (2010). Evaluación de competencias en la Universidad [Documento no publicado]. Curso “Evaluación de competencias en el proceso enseñanza-aprendizaje”. Secretariado de Formación y Apoyo a la Calidad. Universidad de Granada, junio-julio.

Black, P., y Wiliam, D. (1998). Inside the Black Box: Raising standards through classroom assessment. En R. Heilbronn y L. ForemanPeck (eds.), Philosophical perspectives on the future of teacher education (pp. 3–22). Wiley Blackwell.

Bokdam, J., Van Den Ende, I., y Broek, S. (2014). Teaching Teachers: Primary Teacher Training in Europe - State of affairs and outlook. European Parliament’s Committee on Education and Culture. https://www.europarl.europa.eu/RegData/etudes/STUD/2014/529068/IPOL_STU(2014)529068_EN.pdf

Caena, F. (2011). Teachers’ Core Competences: Requirements and Development. European Commission. https://ec.europa.eu/assets/eac/education/experts-groups/2011-2013/teacher/teacher-competences_en.pdf

Caena, F. (2014). Initial teacher education in Europe: an overview of policy issues. European Commission. https://ec.europa.eu/assets/eac/education/experts-groups/2014-2015/school/initial-teacher-education_en.pdf

Calvo-Bernardino, A., y Mingorance-Arnáiz, C. (2009). La estrategia de las universidades frente al Espacio Europeo de Educación Superior. Revista Complutense de Educación, 20(2), 319–394. https://doi.org/10.5209/rev_RCED.2013.v24.n1.41197

Conner, L., y Sliwka, A. (2014). Implications of Research on Effective Learning Environments for Initial Teacher Education. European Journal of Education, 49(2), 165–177. https://doi.org/10.1111/ejed.12081

Council of the European Union (2014). Conclusions of effective teacher education. EDUCATION, YOUTH, CULTURE and SPORT Council meeting, Bruselas. https://www.consilium.europa.eu/uedocs/cms_data/docs/pressdata/en/educ/142690.pdf

Darling-Hammond, L., y Bransford, J. (2005). Preparing teachers for a changing world: what students should learn and be able to do. Jossey-Bass.

Ding, S. (2016). Comparing the Key Teacher Competencies and the Training Process between China and Catalonia [Tesis doctoral, Universidad Autónoma de Barcelona]. https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=120826

Hanushek, E. (2011). The Economic Value of Higher Teacher Quality. Economics of Education Review, 30(3), 466–479. https://doi.org/10.1016/j.econedurev.2010.12.006

Huang, Z. (2009). Thinking about Primary Teachers’ Training Model. Teacher Education Research, 21, 7–12.

Marcelo, C. (2001). Aprender a enseñar para la Sociedad del Conocimiento. Revista Complutense de Educación, 12(2), 531–593.

OECD (2005). The definition and selection of key competencies. Executive Summary. https://www.oecd.org/pisa/35070367.pdf

OECD (2018). The Future of Education and Skills. Education 2030 [Web]. https://www.oecd.org/education/2030/

Olsen, J. P. (2005). The institutional dynamics of the (European) University. Arena centre for European Studies, University of Olso.

Struyven, K., y De Meyst, M. (2010). Competence-based teacher education: Illusion or reality? An assessment of the implementation status in Flanders from teachers’ and students’ points of view. Teaching and Teacher Education, 26(8), 1495–1510. https://doi.org/10.1016/j.tate.2010.05.006

Park, J., y Tan, M. M. (coords.) (2016). Diverse approaches to developing and implementing competency-based ICT training for teachers: a case study. UNESCO Office Bangkok and Regional Bureau for Education in Asia and the Pacific https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000246003

Yang, T. (2009). Chinese Teacher Education Reform Strategic Position. Journal of the Chinese Society of Education, 6, 1–4.

Zhang, J. (2013). The research and development of Chinese teacher competences. Journal of Keilongjiang College of Education, 32, 35–36.

Zhou, D., Liji, W., Deng. S., y Xue, J. (2007). Reflections on the General Primary School Teacher Training. Teacher Education Study, 9, 55–59.




DOI: https://doi.org/10.1344/reire2020.13.231230



Copyright (c) 2020 Laia Lluch-Molins, Elena Cano-García, Laura Pacheco-Villarroel

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons
RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona