Proposta didàctica basada en pensament computacional per a la millora de la resolució de problemes en primària
DOI:
https://doi.org/10.1344/reire.37597Paraules clau:
resolució de problemes, matemàtiques, aprenentatge, tecnologia de l'educació, lleiResum
INTRODUCCIÓ. Els canvis en la nova Llei orgànica d’educació LOMLOE han donat pas a un reconeixement del pensament computacional en la legislació educativa en les ensenyances no universitàries atenent reivindicacions de la Comissió Europea que posava de manifest els seus efectes positius sobre els processos cognitius en la resolució de problemes.
MÈTODE. Es presenta una proposta didàctica per a l’assignatura de matemàtiques i alumnat de tercer de primària amb l’objectiu de mostrar que el pensament computacional pot ser una eina fonamental per a la millora de la resolució de problemes aritmètics.
RESULTATS. S’han dissenyat una sèrie d’activitats desvinculades d’entorns tecnològics amb les quals treballar la comprensió dels enunciats, l’organització i l’anàlisi de dades. A més, es presenta una bateria de problemes amb la qual mesurar el nivell de partida de l’alumnat i avaluar si les estratègies de pensament computacional milloren la resolució de problemes.
DISCUSSIÓ. L’aplicació del pensament computacional permet treballar i millorar competències i habilitats relacionades amb la resolució de problemes que poden resultar clau en tot el currículum per estar estretament relacionat amb la comprensió de qualsevol enunciat, la indagació, la generació d’hipòtesis i l’avaluació dels resultats obtinguts.
Referències
Bahamonde, S., i Vicuña, J. (2011). Resolución de problemas matemáticos [Tesis de pregrado, Universidad de Magallanes, Punta Arenas, Chile]. https://cutt.ly/DXV3k7N
Bartolomé, A. R., i Gallego, M. J. (2019). Tecnologías en la Universidad: logros y fracasos. REDU Revista de Docencia Universitaria, 17(1), 9–13. https://doi.org/jfs2
Bell, T., i Vahrenhold, J. (2018). CS Unplugged—How Is It Used, and Does It Work? Dins H. J. Böckenhauer, D. Komm, i U. W. (eds.), Adventures Between Lower Bounds and Higher Altitudes. Springer. https://cutt.ly/nXV3vR1
Bell, T., Witten, I. H., i Fellows, M. (1998). Computer Science Unplugged... Off-Line Activities and Games for All Ages. https://cutt.ly/BCNyl9A
Bell, T., Witten, I. H., Fellows, M., Adams, R., McKenzie, J., Powell, M., i Jarman, S. (2015). Cs unplugged – Computer Science Without a Computer. https://www.csunplugged.org/es/
Bocconi, S., Chioccariello, A., Dettori, G., Ferrari, A., i Engelhardt, K. (2016). Developing computational thinking in compulsory education. Implications for policy and practice, European Commission, JRC Science for Policy Report. https://doi.org/cgm8
Bocconi, S., Chioccariello, A., Kampylis, P., Dagienė, V., Wastiau, P., Engelhardt, K., Earp, J., Horvath, M.A., Jasutė, E., Malagoli, C., Masiulionytė-Dagienė, V., i Stupurienė, G. (2022). Reviewing Computational Thinking in Compulsory Education [Technical Report]. Publications Office of the European Union. https://doi.org/10.2760/126955
Clements, D. H. (2000). From exercises and tasks to problems and projects unique contributions of computers to innovation mathematics education. Journal of Mathematical Behavior, 19(1), 9–47. https://doi.org/bcfggx
Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu [CSASE]. (2021). Marc conceptual de la competència matemàtica. PISA 2021. https://cutt.ly/wXB9KAo
De la Rosa Sánchez, J. M. (2007). Didáctica para la resolución de problemas. https://cutt.ly/jXVcuHv
Feaster, Y., Segars, L., Wahba, S. K., i Hallstrom, J. O. (2011). Teaching CS unplugged in the high school (with limited success). Dins G. Rößling, T. L. Naps, i C. Spannagel (eds.), Proceedings of the 16th Annual SIGCSE Conference on Innovation and Technology in Computer Science Education (p. 27–29). https://doi.org/bhb3w7
Fessakis, G., Gouli, E., i Mavroudi, E. (2013). Problem solving by 5-6 years old kindergarten children in a computer programming environment: A case study. Computers and Education, 63, 87–97. https://doi.org/f4tjqv
Gander, W., Petit, A., Berry, G., Demo, B., Vahrenhold, J., McGettrick, A., Boyle, R., Drechsler, M., Mendensol, A., Stephenson, C., Ghezzi, C., i Meyer, B. (2013). Informatics Education: Europe Cannot Afford to Miss the Boat. Report of the joint Informatics Europe & ACM Europe Working Group on Informatics Education. https://cutt.ly/1hwjEaJ
González-González, C. S. (2019). State of the art in the teaching of computational thinking and programming in childhood education. Education in the Knowledge Society, 20, 1–15. https://doi.org/jfs6
INTEF. (2021). Escuela de Pensamiento Computacional e Inteligencia Artificial 20/21: Enfoques y propuestas para su aplicación en el aula. Resultados de la investigación [Informe Técnico]. https://cutt.ly/TXV1VrO
Leinhardt, G. (1988). Getting to know: Tracing student’s mathematical knowledge from intuition to competence. Educational Psychologist, 23(2), 119–144. https://doi.org/dr4q72
López-Iñesta, E., Botella, C., Rueda, S., Forte, A., i Marzal, P. (2020). Towards breaking the gender gap in Science, Technology, Engineering and Mathematics. IEEE Revista Iberoamericana de Tecnologías del Aprendizaje, 15(3), 233–241. https://doi.org/jfs7
López-Iñesta, E., García-Costa, D., Grimaldo, F., i Vidal-Abarca, E. (2018). Read&Learn: una herramienta de investigación para el aprendizaje asistido por ordenador. Magister: Revista miscelánea de investigación, 30(1 y 2), 21–28. https://doi.org/jfs8
López-Iñesta, E., Ros-Esteve, M., i Diago, P. D. (2019). Desarrollo de destrezas de pensamiento computacional con actividades desenchufadas para la resolución de problemas matemáticos. Universidad de Zaragoza. https://doi.org/gjvngs
Mayer, R., i Wittrock, M. (2006). Problem solving. Dins P. A. & P. H. W. Alexander i P. H. Winne (eds.), Handbook of Educational Psychology (p. 287–303). Routledge.
Ministerio de Educación y Formación Profesional. (2020). TIMSS 2019. Estudio Internacional de Tendencias en Matemáticas y Ciencias. Informe español. https://tinyurl.com/3xnexhu4
Moncho Pellicer, A., Martínez Iniesta, J. M., Queralt Llopis, T., i Villar Torres, B. (2015). Competència matemàtica: la resolució de problemes en el primer cicle de primària: propostes. https://cutt.ly/XXVn2VL
Moreno-León, J., Román-González, M., García-Perales, R., i Robles, G. (2021). Programar para aprender Matemáticas en 5º de Educación Primaria: implementación del proyecto ScratchMaths en España. Revista de Educación a Distancia (RED), 21(68). https://doi.org/jcvx
Muntaner-Perich, E. (2012). Estimulant la creativitat i l’esperit crític dins de l’escola a través de la robòtica i la intel·ligència artificial: un cas d’estudi al sud de l’Índia REIRE Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 5(1), 78–97. https://doi.org/jfs9
National Council of Teachers of Mathematics [NCTM]. (2000). Principles and standards for school mathematics.
OCDE. (2019). Marco Teórico de Lectura. PISA 2018. https://tinyurl.com/y5n73gjv
Papert, S. (1980). Mindstorms: Children, computers, and powerful ideas (2a. edició). Basic Books.
Pólya, G. (1945). How to solve it. Princenton University Press. https://doi.org/jftb
Puig, L., i Cerdán, F. (1988). Problemas aritméticos escolares. Síntesis
Reial decret 157/2022, d’1 de març, por el que se establecen la ordenación y las enseñanzas mínimas de la Educación Primaria. Boletín Oficial del Estado. https://tinyurl.com/3rtpy82v
Resnick, M. (2007). Sowing the seeds for a more creative society. Learning & Leading with Technology, 35(4), 18–22. https://tinyurl.com/4d79fd4n
Riley, M. S., i Greeno, J. G. (1988). Developmental analysis of understanding language about quantities of solving problems. Cognition & Instruction, 5, 49–101. https://doi.org/bdnq82
Riley, M., Greeno, J., i Heller, J. (1983). Development of children’s problem-solving ability in arithmetic. Dins H. P. Ginsburg (ed.), The development of mathematical thinking (p.153–196). Academic Press.
Román-González, M. (2022). Pensamiento computacional: un constructo que llega a la madurez [Blog]. Aula Magna 2.0. https://tinyurl.com/47eck5rh
Sanz, M.T., López-Iñesta, E., Garcia-Costa, D., i Grimaldo, F. (2020). Measuring Arithmetic Word Problem Complexity through Reading Comprehension and Learning Analytics. Mathematics, 3(1), 34–48. https://doi.org/jftd
Schoenfeld, A. (1989). Teaching Mathematical Thinking and Problem Solving. Dins L. E. Resnick i L. E. Klopfre (eds.), Toward the thinking curriculum: current cognitive research (p. 83–103). ASCD.
Suárez, A., Garcia-Costa, D., Martínez Delgado, P. A., i Martos Torres, J. (2018). Contribución de la robótica educativa en la adquisición de conocimientos de matemáticas en la Educación Primaria. Magister: revista de formación del profesorado e investigación educativa, 30(1 y 2), 43–54. https://doi.org/jftf
Verschaffel, L., Greer, B., i De Corte, E. (2000). Making sense of word problems. Swets & Zeitlinger Publishers.
Wing, J. M. (2006). Computational Thinking. Communications of the ACM, 49(3), 33–35. https://doi.org/fd3h5w
Wing, J. M. (2011). Research Notebook: Computational Thinking: What and Why? The Link. Carnegie Mellon. https://cutt.ly/WhwhFeL
Zapata-Ros, M. (2019). Pensamiento computacional desenchufado. Education in the Knowledge Society (EKS), 20, a18. https://doi.org/jfth
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2022 Andrea Girona-García, Emilia López-Iñesta, Maria T. Sanz
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
L’autor conserva els drets d’autoria, i concedeix a REIRE els drets de la primera publicació de l’article.
Tots els continguts inclosos a la Revista d'Innovació i Recerca en Educació estan subjectes a la llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista.