La competència digital docent en identitat digital. Un estudi dels centres escolars de primària del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça

Sílvia Vilanova-Serrano; Òscar Flores-Alarcia

doi:10.1344/reire.44669

Autors/ores

Sílvia Vilanova-Serrano Universitat de Lleida https://orcid.org/0009-0002-7639-0482
Òscar Flores-Alarcia Universitat de Lleida https://orcid.org/0000-0002-6238-7533

DOI:

https://doi.org/10.1344/reire.44669

Paraules clau:

identitat digital, competència digital, gestió, ús, ètica, responsabilitat

Resum

INTRODUCCIÓ. L’escola ha d’adoptar les TIC per tal que estiguin al servei de l’aprenentatge i ha de vetllar perquè l’alumnat adquireixi la competència digital en el sentit ampli, incloent-hi una correcta gestió de la identitat digital. L’OCDE, en els seus diferents informes (2016, 2018, 2019), assenyala que un dels punts clau per tal d’aconseguir un alumnat competent digitalment és tenir un professorat que sigui competent digitalment. Els dos objectius generals d’aquesta investigació són: analitzar la gestió de la identitat digital i l’autopercepció de la competència digital docent en identitat digital del professorat dels centres educatius de primària dels nuclis urbans del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça.

MÈTODE. Es parteix d’una metodologia mixta que utilitza el qüestionari, creat i validat per aquesta recerca, i l’entrevista. Això permet una doble triangulació: de dades i de mètodes.

RESULTATS. Aquesta recerca evidencia que, tot i que el professorat gestiona correctament la seva identitat digital, mostra un nivell bàsic-intermedi de competència digital en identitat digital.

DISCUSSIÓ. Cal que millorin aspectes com la protecció de dades, la seguretat i la privacitat.

Referències

Area, M., Borrás, J. F., i San Nicolás, M. B. (2015). Educar a la generación de los Millennials como ciudadanos cultos del ciberespacio: Apuntes para la alfabetización digital. Revista de Estudios de Juventud, 109, 13-32.

Ballestín, B., i Fàbregues, S. (2018). La práctica de la investigación cualitativa en ciencias sociales y de la educación. Editorial UOC.

Castañeda, L., Esteve, F., i Adell, J. (2018). ¿Por qué es necesario repensar la competencia docente para el mundo digital? RED. Revista de Educación a Distancia, 18(56). https://doi.org/gjng6p

Creswell, J. W. (2009). Research design. Qualitative, Quantitative and Mixed Methods Approaches. Sage pub.

DALEPH. (2017). Pla de desenvolupament econòmic i social del Pallars Jussà. Generalitat de Catalunya. https://www.desenvolupamentpallarsjussa.net

Departament d’Ensenyament. (2018). Competència digital del professorat de Catalunya. Servei de Comunicacions i publicació de la Generalitat de Catalunya.

Departament d’Educació. (2021a). Pla d’educació digital 2020-2023. Generalitat de Catalunya.

Departament d’Educació. (2021b). Estratègia digital de Centre. Generalitat de Catalunya.

Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica. Departament d’Educació. DOGC número 8762, 29/09/2022.

Driessnack, M., Sousa, V., i Costa, I. (2007). Revisión de los diseños de investigación relevantes para la enfermería: parte 3: métodos mixtos y múltiples. Revista Latino Americana de Enfermagem, 15(5), 179-182.

Ferrari, A. (2012). Digital Competence in Practice: An Analysis of Frameworks. JRC Technical Reports. Joint Research Center. Oficina de publicacions de la Unió Europea.

Ferrari, A. (2013). A framework for developing and understanding digital competence in Europe. IPTS Reports. Oficina de publicacions de la Unió Europea.

Flores-Lueg, C., i Roig-Vila, R. (2019). Factores personales que inciden en la autovaloración de futuros maestros sobre la dimensión pedagógica del uso de TIC. Revista Iberoamericana de Educación Superior, 10(27), 151-171. https://doi.org/mqr3

Frías-Navarro, D. (2022). Apuntes de estimación de la fiabilidad de consistencia interna de los ítems de un instrumento de medida. Universidad de València.

Garcia, J. (2012). Movilidad y cambios: identidad híbrida en la era ‘post-PC’. Telos, 89.

García-Ruiz, R., i Pérez-Escoda, A. (2021). La competencia digital docente como clave para fortalecer el uso responsable de Internet. Campus Virtuales, 10(1), 59-71.

González Ruiz, C., i Torrijos, P. (2013). La identidad digital en la formación inicial del profesorado de Secundaria en la Universidad de Salamanca [Sessió de conferència]. Aprender, colaborar e innovar, a través de las TIC III Congreso Ibérico de Innovación en Educación con las TIC (ieTIC 2013), Salamanca, España.

Huerta, G. A., Torres, L. A., i Lagunas, A. (2018). La gestión de la identidad digital y sus dimensiones. A: C. Montes, J. F. García, i E. Orozco (eds.), Innovación, tecnología y liderazgo en entornos educativos. Memorias del Congreso Internacional EduAction. Humboldt International University.

Idescat. (2020a, desembre). Altitud, superfície i població. Municipis. https://tinyurl.com/mm9af5mn

Idescat. (2020b, desembre). Nombre municipis i població. Comarques i Aran. https://tinyurl.com/34dnnh6s

Idescat. (2020c, desembre). Indicadors geogràfics, superfície, densitat i entitats de població. https://tinyurl.com/497c2bhm

INTEF. (2017a). Marco Común de Competencia Digital Docente. Ministeri d’Educació, Ciència i Esport.

INTEF. (2017b). Informe estudio sobre la competencia digital docente. Ministeri d’Educació, Ciència i Esport.

Muros, B. (2011). El concepto de identidad en el mundo virtual: el yo online. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 14(2), 49-56.

OECD. (2016). Innovating Education and Educating for Innovation: The Power of Digital Technologies and Skills. OECD Publishing. https://doi.org/gmckk4

OECD. (2018). The future of education and skills. Education 2030. OECD Publishing,

OECD. (2019a). Skills Outlook 2019: Thriving in a Digital World. https://doi.org/10.1787/df80bc12-en

OECD. (2019b). TALIS 2018 Results (Volume I): Teachers and School Leaders as Lifelong Learners. OECD Publishing. https://doi.org/10.1787/1d0bc92a-en

Pérez-Chirinos, V. (2012). Identidad y redes sociales: construcción narrativa del yo hipertextual. Austral Comunicación, 1(1) 9-25. https://doi.org/10.26422/aucom.2012.0101.per

Peñalva-Vélez, A., Napal, M., i Mendioroz, A. M. (2018). Competencia digital y alfabetización digital de los adultos (profesorado y familias). International Journal of New Education, 1, 1-13 https://doi.org/10.24310/IJNE1.1.2018.4892

Punie, Y., i Redecker, C. (2017). European Framework for the Digital Competence of Educators: DigCompEdu. Publications Office of the European Union. https://doi.org/10.2760/178382

Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen les ensenyances mínimes d’Educació primària. Ministeri d’Educació i Ciència. BOE número 293, 08/12/2006.

Reig, D., i Vílchez, L. F. (2013). Los jóvenes en la era de la hiperconnectividad. Tendencias, claves y miradas. Fundación Telefónica y Fundación Encuentro.

Ruiz-Corbella, M., i De-Juanas, Á. (2013). Redes sociales, identidad y adolescencia: nuevos retos educativos para la familia. Estudios sobre Educación, 25, 95-113. https://doi.org/10.15581/004.25.1883

Ruiz-Olabuénaga, J. L. (2012). Metodología de la investigación cualitativa. Editorial Deusto.

Ventura-León, J. L., i Caycho-Rodríguez, T. (2017). El coeficiente Omega: un método alternativo para la estimación de la confiabilidad. Revista Latinoamericana de Ciencias Sociales, Niñez y Juventud, 15(1), 625-627.