Validesa de contingut per judici d’experts: integració quantitativa i qualitativa en la construcció d’instruments de mesura

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/reire.46238

Paraules clau:

instrument de mesura, investigació quantitativa, judici d'experts, psicometria, validesa de contingut

Resum

INTRODUCCIÓ. Algunes expressions com la intel·ligència, la personalitat, les emocions o les percepcions no són tangibles, per la qual cosa es mesuren mitjançant constructes compostos per dimensions avaluades amb ítems. Això requereix el desenvolupament d’instruments de mesura que permetin inferir la presència d’aquestes variables.

MÈTODE. La construcció d’aquests instruments és un procés complex, iteratiu, amb diverses fases de revisió i validació empírica. La validesa de contingut per judici d’experts és una d’aquestes fases; implica sotmetre els ítems al judici d’especialistes per identificar-ne buits, ambigüitats o biaixos. Tot i que això assegura la representativitat i la rellevància dels ítems, poques vegades se segueix aquest procediment en la validació d’instruments.

RESULTATS. Aquest article sintetitza el procediment de validesa de contingut segons el parer d’experts en la construcció d’un instrument de mesura; a més, mostra l’execució de l’anàlisi quantitativa mitjançant el coeficient de validesa de contingut, amb el suport d’una macro d’Excel, així com la integració qualitativa de les observacions proporcionades pels jutges.

CONCLUSIÓ. Es conclou amb la importància de sistematitzar i informar sobre les decisions preses en aquest procés per tal de garantir el rigor i la traçabilitat en la construcció d’instruments de mesura.

Biografies de l'autor/a

Neiber Maldonado-Suárez, Universidad de Guadalajara

Estudiante del Doctorado en Psicología con Orientación en Calidad de Vida y Salud en el Centro Universitario del Sur de la Universidad de Guadalajara. Cursó la Maestría en Psicología con Orientación en Calidad de Vida y Salud; ambos posgrados pertenecen al PNPC-SNP de CONACyT.

Felipe Santoyo-Telles, Universidad de Guadalajara

Doctor en Ciencia y Tecnología. Profesor investigador del Departamento de Ciencias Exactas y Metodologías. Miembro del Claustro Académico de los Posgrados en Psicología con Orientación en Calidad de Vida y Salud, Centro Universitario del Sur, Universidad de Guadalajara, México.

Referències

Aiken, L. R. (1980). Content Validity and Reliability of Single Items or Questionnaires. Educational and Psychological Measurement, 40(4), 955-959. https://doi.org/dn3f75

Aizpitarte, A., Alonso-Arbiol, I., Van de Vijver, F. J. R., Perdomo, M. C., Galvez-Sobral, J. A., & Garcia-Lopez, E. (2017). Development of a Dating Violence Assessment Tool for Late Adolescence Across Three Countries: The Violence in Adolescents’ Dating Relationships Inventory (VADRI). Journal of Interpersonal Violence, 32(17), 2626–2646. https://doi.org/gbscq2

American Educational Research Association, American Psychological Association, & National Council on Measurement in Education. (2018). Estándares para Pruebas Educativas y Psicológicas. American Educational Research Association. https://doi.org/m5dp

Bartlett, L. K., Pirrone, A., Javed, N., & Gobet, F. (2023). Computational Scientific Discovery in Psychology. Perspectives on Psychological Science, 18(1), 178-189. https://doi.org/m5dq

Bollen, K. A. (1989). A New Incremental Fit Index for General Structural Equation Models. Sociological Methods & Research, 17(3), 303-316. https://doi.org/cfgdt5

Browne, M. W., & Cudeck, R. (1992). Alternative Ways of Assessing Model Fit. Sociological Methods & Research, 21(2), 230-258. https://doi.org/dbn

Caicedo Cavagnis, E., & Zalazar-Jaime, M. F. (2018). Cognitive interviews: Review, guidelines for use and application in psychological research. Avaliacao Psicologica, 17(3), 362-370. https://doi.org/hz7s

Carmines, E. G., & McIver, C. (1981). Analyzing models with unobserved variables: analysis of covariance structures. En G. W. Bohrnstedt, & E. F. Borgatta (Eds.), Social Measurement: Current Issues (pp. 65-115). Sage Publications, Inc.

Cervantes Luna, B. S., Maldonado Rivera, F., Linares Olivas, O. L., & Pesqueira Leal, L. (2017). Introducción a la estadística. En Estadística aplicada en Psicología y Ciencias de la salud. El Manual Moderno.

CIOMS. (2017). Pautas éticas internacionales para la investigación relacionada con la salud en seres humanos. https://tinyurl.com/3prc6vwn

Cohen, J. (1960). A coefficient of agreement for nominal scales. Educational and Psychological Measurement, 20(1), 37-46.

Comrey, A. L., & Lee, H. B. (1992). A first course in factor analysis. En A First Course in Factor Analysis. Psychology Press. https://doi.org/c7n8

Coolican, H. (2004). Métodos de investigación y estadística en psicología (3.ª ed.). El Manual Moderno.

Danchin, A. (2023). Science, method and critical thinking. Microbial Biotechnology, 16(10), 1888–1894. https://doi.org/m5dr

Escobar-Pérez, J., & Cuervo-Martínez, Á. (2008). Validez de Contenido y Juicio de Expertos: Una Aproximación a su Utilización. Avances en Medición, 6, 27-36.

Fernández-Ballesteros, R. (2013). Conceptos y metodología básica. En Evaluación psicológica. Pirámide.

Field, A. (2018). Discovering Statistics using SPSS (2.ª ed.). SAGE Publications Ltd.

Fitch, K., Bernstein, S. J., Mcdonnell, J., & Kahan, J. P. (2001). The RAND/UCLA Appropriateness Method User’s Manual Approved for Public Release [Informe]. https://tinyurl.com/5asvvbu2

Fleiss, J. L. (1971). Measuring Nominal Scale Agreement Among Many Raters. Psycological Bulletin, 76(5), 378-382. https://doi.org/bzhdfc

Fullat, O. (2008). Filosofías de la Educación (1.ª ed). Editorial Síntesis.

Galicia Alarcón, L. A., Balderrama Trápaga, J. A., & Edel Navarro, R. (2017). Validez de contenido por juicio de expertos: propuesta de una herramienta virtual. Apertura, 17(27), 42-53.

Galindo-Domínguez, H. (2020). Estadística para no estadísticos: una guía básica sobre la metodología cuantitativa de trabajos académicos (1.ª ed). https://doi.org/m5ds

García-Saisó, A., Ortega-Andeane, P., & Reyes-Lagunes, I. (2014). Adaptación y Validación Psicométrica de la Escala de Clima Social Organizacional (WES) de Moos en México. Acta de Investigación Psicológica, 4(1), 1370-1384.

Gaxiola Romero, J. C., & Manríquez Betanzos, J. C. (2021). El conocimiento de la historia de la psicología en la evolución de sus constructos teóricos. En J. C. Gaxiola Romero, J. C. Manriquez Betanzos, & L. Y. Yánez Peñúñuri (Eds.), Evolución de constructos en psicología. Ejemplos y aportes conceptuales (pp. 10-28). Qartuppi. https://doi.org/m5dt

Hambleton, R. K. (1984). Validating the test score. En A Guide to Criterion-Referenced Test Construction (pp. 199-230). Johns Hopkins University Press.

Hernández-Nieto, R. (2002). Contributions to Statistical Analysis. Universidad de los Andes.

Hernández-Nieto, R. (2011). Instrumentos de recolección de datos en ciencias sociales y ciencias biomédicas. Universidad de los Andes.

International Test Commission. (2017). The ITC Guidelines for Translating and Adapting Tests (2.ª ed.). https://doi.org/djfsgv

Juárez-García, D. M., de Jesús García-Solís, M., & Téllez, A. (2020). Adaptation and Validation of the Health Belief Model Scale for Breast Self-Examination in Mexican Women. Value in Health Regional Issues, 23, 30-36. https://doi.org/gncwqm

Kerlinger, F. N., & Lee, H. B. (2002). Investigación del comportamiento. McGraw-Hill.

Lawshe, C. H. (1975). A quantitative approach to content validity. Personnel Psychology, 28, 563-575.

Levine, E. L., Maye, D. M., & Gordon, T. R. (1997). A methodology for developing and validating minimum qualifications (MQs). Personnel Psychology, 50, 1009-1023.

Licona, J. F. M., Oviedo, A. D., Jasso, A. A. S., & Rivera, M. D. (2014). Study of parental models: building an instrument for their exploration. Revista da Escola de Enfermagem da U S P, 48(4), 593-600.

Lloret-Segura, S., Ferreres-Traver, A., Hernández-Baeza, A., & Tomás-Marco, I. (2014). El análisis factorial exploratorio de los ítems: Una guía práctica, revisada y actualizada. Anales de Psicologia, 30(3), 1151–1169. https://doi.org/gjr929

McDonald, R. P., & Marsh, H. W. (1990). Choosing a multivariate model: Noncentrality and goodness of fit. Psychological Bulletin, 107(2), 247-255. https://doi.org/dczz7v

Mousazadeh, S., Rakhshan, M., & Mohammadi, F. (2017). Investigation of Content and Face Validity and Reliability of Sociocultural Attitude towards Appearance Questionnaire-3 (SATAQ-3) among Female Adolescents. Iranian Journal of Psychiatry, 12(1), 15-20.

Nunnally, J. C. (1967). Psychometric theory. McGraw-Hill.

Ortega Mohedano, F. (2008). El método Delphi, prospectiva en Ciencias Sociales a través del análisis de un caso práctico. Revista Escuela de Administración de Negocios, 64, 31-54. https://doi.org/gtkqqj

Page, M. J., McKenzie, J. E., Bossuyt, P. M., Boutron, I., Hoffmann, T. C., Mulrow, C. D., Shamseer, L., Tetzlaff, J. M., & Akl, E. A. (2021). The PRISMA 2020 statement: an updated guideline for reporting systematic reviews. Revista Espanola de Cardiología, 74(9), 790-799. https://doi.org/g7qm

Park, Y. S., Konge, L., & Artino, A. R. (2020). The Positivism Paradigm of Research. Academic Medicine, 95(5), 690-694. https://doi.org/fm2m

Pedrosa, I., Suárez-Álvarez, J., & García-Cueto, E. (2014). Evidencias sobre la Validez de Contenido: Avances Teóricos y Métodos para su Estimación. Acción Psicológica, 10(2), 3-20. https://tinyurl.com/y8ybfdrt

Perroca, M. G. (2011). Desarrollo y validación de contenido de la nueva versión de un instrumento para clasificación de pacientes. Revista Latino-Americana de Enfermagem, 19(1), 58-66. https://doi.org/b5tnk6

Ramos, C. A. (2015). Los paradigmas de la investigación científica. Avances En Psicología, 23(1), 9-17. https://doi.org/fnv5

Rovinelli, R. J., & Hambleton, R. K. (1977). On the use of content specialists in the assessment of criterion-referenced test item validity. Tijdschrift Voor Onderwijsresearch, 2(2), 49-60.

Rubio, D. M., Berg-Weger, M., Tebb, S. S., Lee, E. S., & Rauch, S. (2003). Objectifying content validity: Conducting a content validity study in social work research. Social Work Research, 27(2), 94-104. https://doi.org/fzt54q

Ruiz Taborda, J. P., Higuita Gutierrez, L. F., & Cardona Arias, J. A. (2021). Reflexión epistemológica para la investigación de los procesos de determinación social de la salud. Revista Facultad Nacional de Salud Pública, 39(1), 1-9. https://doi.org/m5dx

Sireci, S. G., & Geisinger, K. F. (1992). Analyzing Test Content Using Cluster Analysis and Multidimensional Scaling. Applied Psychological Measurement, 16(1), 17-31. https://doi.org/fp5gdw

Tourangeau, R. (1984). Cognitive sciences and survey methods. En Cognitive Aspects of Survey Methodology: Building a Bridge Between Disciplines (pp. 73-100). National Academy Press.

Tucker, L. R. (1961). Factor Analysis of Relevance Judgments: An Approach to Content Validity. En A. Anastasi, Testing Problems in Perspective (pp. 577-586). American Council on Education.

Urpí-Fernández, A.-M., Zabaleta-del-Olmo, E., Tomás-Sábado, J., Tambo-Lizalde, E., & Roldán-Merino, J.-F. (2020). Adaptación y validación de un cuestionario para evaluar las prácticas de autocuidado en población infantil sana residente en España. Atención Primaria, 52(5), 297–306. https://doi.org/m5dz

Urrutia Egaña, M., Barrios Araya, S., Gutiérrez Núñez, M., & Mayorga Camus, M. (2015). Métodos óptimos para determinar validez de contenido. Revista Cubana de Educacion Medica Superior, 28(3), 547-558.

Vargas Halabí, T., & Mora-Esquivel, R. (2017). Tamaño de la muestra en modelos de ecuaciones estructurales con constructos latentes: Un método práctico. Revista Electrónica Actualidades Investigativas en Educación, 17(1), 18-22. https://doi.org/gdg23z

Willis, G. B. (1999). Cognitive Interviewing. A “how to” guide [Curso]. Meeting of the American Statistical Association. https://tinyurl.com/4ukysptb

Publicades

2024-06-29

Com citar

Maldonado-Suárez, N., & Santoyo-Telles, F. (2024). Validesa de contingut per judici d’experts: integració quantitativa i qualitativa en la construcció d’instruments de mesura. REIRE Revista d’Innovació I Recerca En Educació, 17(2), 1–19. https://doi.org/10.1344/reire.46238

Número

Secció

Articles metodològics