Disseny, aplicació i avaluació d’un programa d’educació emocional a través de la música en 4t d’educació primària

José Pastor Arnau

doi:10.1344/reire2019.12.120738

Autors/ores

José Pastor Arnau Cos de mestres de la Generalitat Valenciana http://orcid.org/0000-0002-6521-5884

DOI:

https://doi.org/10.1344/reire2019.12.120738

Paraules clau:

Educació emocional, Música, Rendiment escolar, Competències emocionals

Resum

INTRODUCCIÓ: Partint de la concepció d’una educació de qualitat, el Programa d’educació emocional a través de la música (PEEM) en l’alumnat de 4t d’educació primària estableix un pont de comunicació entre la música i les emocions. El programa PEEM s’emmarca dins de la LOMCE, RD 126/2014 i D 108/2014 i ha estat estructurat d’acord amb el marc teòric del Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica (GROP). MÈTODE: L’objectiu és contribuir a resoldre les mancances del sistema educatiu en l’àrea d’educació emocional. El treball que es presenta és el resultat d’una recerca avaluadora quasiexperimental amb un grup experimental i un de control. Amb un caràcter exploratori, s’ha desenvolupat, en la seua totalitat, a quatre escoles públiques valencianes. Des d’un enfocament socioconstructivista, es desenvolupen les competències emocionals de l’alumnat a partir d’una metodologia cooperativa, vivencial i interactiva capaç de generar experiències emocionals que, a través de recursos metodològics musicals, es converteixen en situacions d’aprenentatge motivadores. RESULTATS: Els resultats mostren que es compleixen la totalitat dels objectius de l’estudi. CONCLUSIONS: Les dades recollides ens permeten concloure que la intervenció educativa encaminada a desenvolupar les competències emocionals a través de la música millora l’autoconcepte i el rendiment escolar.

Biografia de l'autor/a

José Pastor Arnau, Cos de mestres de la Generalitat Valenciana

Doctor en Psicologia i Ciències de la Salut (UCV) Màster en Musicoteràpia (UCV) Mestre d'Educació Musical

Referències

Abarca, M. M. (2003). La educación emocional en la Educación Primaria: Currículo y Práctica (tesi doctoral). Universitat de Barcelona. Recuperada de http://hdl.handle.net/10803/2349

Agulló, M. J., Filella, G., Soldevilla, A., i Ribes, R. (2011). Evaluación de la educación emocional en el ciclo medio de Educación Primaria. Revista de Educación, 354, 765–783. Recuperat de http://www.revistaeducacion.educacion.es/re354/re354_31.pdf

Alsina, P. (2012). 7 ideas clave: La competencia cultural y artística. Barcelona: Graó.

Bar-On, R. i Parker J. D. (2000). EQ-i:YV. Baron Emotional Quotient Inventory: Youth Version. Technical Manual. Nova York: MHS.

Bisquerra, R. (2000). Educación emocional y bienestar. Barcelona: Wolters Kluwer.

Bisquerra, R. (2009). Psicopedagogía de las emociones. Madrid: Síntesis.

Bisquerra, R. i Pérez Escoda, N. (2007). Las competencias emocionales. Revista Educación XX1, 10(1), 61–82. http://www.doi.org/10.5944/educxx1.1.10.297

Bisquerra, R., Pérez-González, J. C., i García Navarro, E. (2015). Inteligencia emocional en la educación. Madrid: Síntesis.

Cardenal, V. i Fierro, A. (2003). Estudios de psicología. Taylor & Francis.

Carpena, A. (2003). Educación socioemocional en la etapa de primaria. Barcelona: Octaedro.

Extremera, N. i Fernández-Berrocal, P. (2003). La inteligencia emocional en el contexto educativo: Hallazgos científicos de sus efectos en el aula. Revista de Educación, 332, 97–116.

Fernández-Berrocal, P. i Extremera, N. (2006). La investigación de la Inteligencia Emocional en España. Ansiedad y estrés, 12(2-3), 139–153.

López-Bernad, L. (2015). PIEC: Programa para el desarrollo de la Inteligencia Emocional en los Conservatorios de música (tesi doctoral). Recuperat de http://e-spacio.uned.es/fez/view/tesisuned:Educacion-Llopez

López Cassà, E. (2003). Educación emocional. Programa para 3-6 años. Barcelona: Praxis-Wolters Kluwer.

López Cassà, E. i Pérez-Escoda, N. (2010). Les competències emocionals a l’alumnat de Primària. Comunicació presentada a les VI Jornades d’Educació Emocional: «Emocions positives i benestar», Barcelona.

López Cassá, E., Pérez-Escoda, N., i Torrado, M. (2013). Instrumento de evaluación de las competencias emocionales: CDE (9-13). Comunicació presentada a l’ICEI 2013-4th International Congress on Emotional Intelligence 9th September 2013. Nova York, EUA.

Mateu Escribano, E. (2013). El cerebro musical en Educación Primaria (treball de fi de grau). Universitat de Valladolid. Recuperat de http://uvadoc.uva.es/handle/10324/3506

Obiols, M. (2005). Diseño, desarrollo y evaluación de un programa de educación emocional en un centro educativo. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 19(3), 137–152. Recuperat de https://www.aufop.com/aufop/revistas/arta/impresa/19/71

Pena, M. i Repetto, E. (2008). Estado de la investigación en España sobre Inteligencia Emocional en el ámbito educativo. Revista Electrónica de Investigación Psicoeducativa, 6(2), 401–420. Recuperat de http://www.investigacion-psicopedagogica.org/revista/articulos/15/espannol/Art_15_244.pdf

Piers, E. (1984). The Piers-Harris Children’s self-concept scale (The way I feel about myself). Revised manual. Los Ángeles: W. P. S.

Renom, A. (ed.). (2007). Educación emocional: programa para educación primaria (6-12 años). Madrid: WK Educación.

Reyes, M. C. (2011). El rendimiento académico de los alumnos de primaria que cursan estudios artístico-musicales en la Comunidad Valenciana (tesi doctoral). Universidad de Valencia. Valencia. Recuperat de http://antiguo.fsmcv.org/news/-tesi%20doct.rendim.academicbaja.pdf

Sabbatella Riccardi, P. L. (2005). Intervención musical en el alumnado con necesidades educativas especiales: delimitaciones conceptuales desde la pedagogía musical y la musicoterapia. Tavira: Revista de Ciencias de la Educación, 20, 123–140. Recuperat de http://hdl.handle.net/10498/7767

Sarramona, J. (2004). Las competencias básicas en la educación obligatoria. Barcelona: CEAC.

Willems, E. (1984). Las bases psicológicas de la educación musical. Buenos Aires: Eudeba.