El vocabulari emocional i la ira en estudiants espanyols

Diferències per curs i gènere

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/reire.37530

Paraules clau:

Vocabulari, Emoció, Educació, Gènere, Curs

Resum

INTRODUCCIÓ. L’adquisició de vocabulari emocional permet expressar amb cura les emocions i facilita les relacions interpersonals. La ira és una de les emocions més presents dins la nostra societat i que necessita estratègies per no derivar en violència.

MÈTODE. Aquest estudi de tall quasi experimental va pretendre conèixer les diferències en l’expressió escrita del vocabulari emocional relatiu a la família de la ira en una mostra accidental de 1.219 estudiants espanyols d’educació primària, secundària i universitària. Així mateix, es van estudiar les diferències entre els grups relatives a les variables curs i gènere de les diferents etapes educatives mitjançant una comparació de mitjanes, una anàlisi post hoc per conèixer on se situaven aquestes diferències, així com regressions lineals per conèixer la capacitat predictiva de les variables curs i gènere.

RESULTATS i DISCUSSIÓ. Els resultats han mostrat diferències significatives per cursos per a l’etapa de primària, per curs i gènere per a les de secundària i universitària, així com diferències intragrups interessants les implicacions de les quals es discuteixen a nivell evolutiu. Es conclou amb la importància de continuar posant èmfasi en el vocabulari emocional per poder resoldre conflictes i mantenir unes relacions socials sòlides.

Referències

Altaras Dimitrijević, A., Starčević, J., y Jolić Marjanović, Z. (2019). Can ability emotional intelligence help explain intercultural effectiveness? Incremental validity and mediation effects of emotional vocabulary in predicting intercultural judgment. International Journal of Intercultural Relations, 69, 102–109. https://doi.org/10.1016/j.ijintrel.2019.01.005

Averill, J. (1982). Anger and aggression: An essay on emotion. Springer. https://doi.org/10.1007/978-1-4612-5743-1

Baron-Cohen, S., Golan, O., Wheelwright, S., Granader, Y., y Hill, J. (2010) Emotion word comprehension from 4 to 16 years old: a developmental survey. Frontiers in Evolutionary Neuroscience, 2, art. 109. https://doi.org/10.3389/fnevo.2010.00109

Bajgar, J., Ciarrochi, J., Lane, R., y Deane, F. P. (2005). Development of the levels of emotional awareness scale for children (LEAS‐C). British Journal of Developmental Psychology, 23(4), 569–586. https://doi.org/10.1348/026151005X35417

Bisquerra, R. (2000). Educación emocional y bienestar. Ciss-praxis.

Bisquerra, R. (2014). Prevención del acoso escolar con educación emocional. Desclée de Brower.

Bisquerra, R. (2016). Universo de emociones: la elaboración de un material didáctico. En J. L. Soler, L. Aparicio, O. Díaz, E. Escolano y A. Rodríguez (coords.), Inteligencia Emocional y Bienestar II: reflexiones, experiencias profesionales e investigaciones (pp. 20–31). Ediciones Universidad San Jorge.

Bisquerra, R. (2017). Universo de Emociones. PalauGea.

Bisquerra, R., y Filella, G. (2018). Análisis del vocabulario emocional en el profesorado de lengua. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 21(1), 161–172. https://doi.org/10.6018/rie.31.2.164501

Bizkarra, K. (2008). La rabia y su relación con la frustración y la impotencia. En K. Bizkarra (ed.), Encrucijada emocional (pp. 119–230). Desclée de Brouwer.

Cabello, R., Ruiz-Aranda, D., y Fernández-Berrocal, P. (2010). Docentes emocionalmente inteligentes. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 13(1), 41–49.

Castro, A., Argos, J., y Ezquerra, P. (2015). La mirada infantil sobre el proceso de transición escolar desde la etapa de educación infantil a la de educación primaria. Perfiles Educativos, 37(148), 34–49. https://doi.org/10.1016/j.pe.2015.11.006

Cervantes, M. C., y Gaeta, M. L. (2017). Desarrollo de competencias emocionales en pre-adolescentes: el papel de padres y docentes. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 20(2), 221–235. https://doi.org/10.6018/reifop/20.2.232941

Chaplin, T. M., y Aldao, A. (2013). Gender differences in emotion expression in children: A meta-analytic review. Psychological Bulletin, 139(4), 735–765. https://doi.org/10.1037/a0030737

Chóliz, M. (1995). Expresión de las emociones. En E. G., Fernández-Abascal (coord.), Manual de motivación y emoción (pp. 473–475). Centro de Estudios Ramón Areces.

Cruz, V., Caballero-García, P., y Ruiz-Tendero, G. (2013). La dramatización como recurso didáctico para el desarrollo emocional. Un estudio en la etapa de educación primaria. Revista de Investigación Educativa, 31(2), 393–410. https://doi.org/10.6018/rie.31.2.164501

Damasio, A. R. (2000). A second chance for emotion. En R. D. Lane y L. Nadel (eds.), Cognitive Neuroscience of Emotion (pp. 12–23). Oxford University Press.

Damasio, A. R. (2001). La sensación de lo que ocurre: cuerpo y emoción en la construcción de la conciencia. Debate.

Degner, S., y Gruber, H. (2011). Social and Educational perspectives on empathy. En B. Weber, E. Marsal y T. Dobashi (eds.), The politics of Empathy (pp. 101–139). Lit Verlag.

Díaz Lopez, A., Rubio Hernández, F. J., y Carbonell Bernal, N. (2019). Efectos de la aplicación de un programa de inteligencia emocional en la dinámica de bullying. Un estudio piloto. Revista de Psicología y Educación - Journal of Psychology and Education, 14(2), 124. https://doi.org/10.23923/rpye2019.02.177

Díez, A. (2003). El aprendizaje de la lectoescritura desde una perspectiva constructivista. Vol. I: Actividades para hacer en el aula: textos funcionales y cuentos. Graó.

Dingle, G. A., Hodges, J., y Kunde, A. (2016). Tuned in emotion regulation program using music listening: Effectiveness for adolescents in educational settings. Frontiers in Psychology, 7, art. 859. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2016.00859

Dylman, A. S., Blomqvist, E., y Champoux-Larsson, M. F. (2020). Reading habits and emotional vocabulary in adolescents. Educational Psychology, 40(6), 681–694. https://doi.org/10.1080/01443410.2020.1732874

Domínguez S. A., y Merino C. A. (2015). Una versión breve del Cognitive Emotional Regulation Questionaire: Análisis estructural del CERQ-18 en estudiantes universitarios limeños. Revista Peruana de Psicología y Trabajo Social, 4(1), 25–36.

Ekman, P. (1984). Expression and the nature of emotion. En K. S. Scherer y P. Ekman (eds.), Approaches to emotion (pp. 319–344). Routledge.

Ellis, A. (2013). Controle su ira antes de que ella le controle a usted. Paidós.

Etxeberria, I. (2011). Las emociones autoconscientes positivas: el orgullo. En E. G. Fernández-Abascal, Emociones positivas (pp. 167–180). Pirámide.

Filella, G. (2014). Aprendre a conviure. Happy 8-12: Videojoc per al desenvolupament de les competències emocionals. Barcanova.

Filella, G., y Oriol, X. (2011). Regulación de la ira para prevenir la violencia. En R. Bisquerra (coord.), Educación emocional. Propuestas para educadores y familias. Desclée de Brouwer.

Filella, G., Cabello, E., Pérez-Escoda, N., y Ros-Morente, A. (2016). Evaluation of the Emotional Education program “Happy 8-12” for the assertive resolution of conflicts among peers. Electronic Journal of Research in Educational Psychology, 14(40), 582–602. http://dx.doi.org/10.14204/ejrep.40.15164

Fivush, R., Brotman, M. A., Buckner, J. P., y Goodman, S. H. (2000). Gender differences in parent–child emotion narratives. Sex Roles: A Journal of Research, 42(3-4), 233–253. https://doi.org/10.1023/A:1007091207068

Fladung, A., y Kiefer, M. (2016). Keep calm! gender differences in mental rotation performance are modulated by habitual expressive suppression. Psychological Research, 80(6), 985–996. https://doi.org/10.1007/s00426-015-0704-7

Frijda, N. H. (1986). The emotions. Cambridge University Press.

Gallardo Fernández, I. M., y Saiz Fernández, H. (2016). Emociones y actos comunicativos desde la dramatización de situaciones cotidianas. Una propuesta de intervención en Educación Primaria. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 19(3), 219–229. https://doi.org/10.6018/reifop.19.3.267361

Galambos, N. L., Barker, E. T., y Krahn, H. J. (2006). Depression, self-esteem, and anger in emerging adulthood: Seven-year trajectories. Developmental Psychology, 42, 350–365. https://doi.org/10.1037/0012-1649.42.2.350

Goleman, D. (1985). Emotional Inteligence. Bantam books.

Gómez-Marí, I., y Gómez-Marí, P. (2021). Orientaciones pedagógicas: ¿cómo facilitar el proceso de transición del alumnado desde la etapa de educación Infantil a Primaria? Percepciones de familias y profesionales de la educación. REIDOCREA, 10(4), 1–14. https://doi.org/10.30827/Digibug.66309

González-Cabrera, J., Montiel, I., Ortega-Barón, J., Calvete, E., Orue, I., y Machimbarrena, J. M. (2021). Epidemiology of bullying and its impact on health-related quality of life in adolescents: a prospective study. School Mental Health, 13, 338–346. http://10.1007/s12310-021-09421-1

Gross, J. J. (2015). Emotion Regulation: Current Status and Future Prospects. Psycological Inquiry, 26(1), 1–26. https://doi.org/10.1080/1047840X.2014.940781

Gross, J. T., y Cassidy, J. (2019). Expressive suppression of negative emotions in children and adolescents: Theory, data, and a guide for future research. Developmental Psychology, 55(9), 1938–1950. https://doi.org/10.1037/dev0000722

Hagler, M., Grych, J. H., Banyard, V., y Hamby, S. (2016). The Ups and Downs of Self-Regulation: Tracing the Patterns of Regulatory Abilities from Adolescence to Middle Adulthood in a Rural Sample. Journal of Rural Mental Health, 40(3-4), 164–179. https://doi.org/10.1037/rmh0000053

Herbert, C., Ethofer, T., Fallgatter, A. J., Walla, P., y Northoff, G. (2018). The Janus Face of Language: Where Are the Emotions in Words and Where Are the Words in Emotions? Frontiers Psychology, 9, art. 650. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2018.00650

Izard, C. E. (1977). Human emotions. Plenum Press. https://doi.org/10.1007/978-1-4899-2209-0

John, O. P., y Gross, J. J. (2004). Healthy and unhealthy emotion regulation: personality processes, individual differences, and lifespan development. Journal of Personality, 72, 1301–1334. https://doi.org/10.1111/j.1467-6494.2004.00298.x

Lang, P. J. (1971). The application of psychophysiological methods to the study of psychotherapy and behavior modification. En A. E. Bergin y S. L. Garfield (eds.), Handbook of Psychotherapy and Behavior Change (pp. 75–125). Wiley.

Law J., Rush R., Schoon I., y Parsons S. (2009). Modeling developmental language difficulties from school entry into adulthood: literacy, mental health, and employment outcomes. JSLHR Journal of speech, language, and hearing research, 52(6), 1401–1416. https://doi.org/10.1044/1092-4388(2009/08-0142)

Lawrence, K., Campbell, R., y Skuse, D. (2015). Age, gender, and puberty influence the development of facial emotion recognition. Frontiers in Psychology, 6, art. 761, 1–14. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2015.00761

Li, Y., y Yu, D. (2015). Development of emotion word comprehension in Chinese children from 2 to 13 years old: Relationships with valence and empathy. PloS ONE, 10(12), e0143712. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0143712

López Cassà, E., Pérez-Escoda, N., y Alegre, A. (2017). Competencia emocional, satisfacción en contextos específicos y satisfacción con la vida en la adolescencia. Revista de Investigación Educativa, 36(1), 57–73. https://doi.org/10.6018/rie.36.1.273131

López-Pérez, B., y Pacella, D. (2021). Interpersonal emotion regulation in children: Age, gender, and cross-cultural differences using a serious game. Emotion, 21(1), 17–27. https://doi.org/10.1037/emo0000690

Lougheed, J. P., y Hollenstein, T. (2012). A limited repertoire of emotion regulation strategies is associated with internalizing problems in adolescence. Social Development, 21, 704–721. https://doi.org/10.1111/j.1467-9507.2012.00663.x

Mill, A., Kööts-Ausmees, L., Allik, J., y Realo, A. (2018). The role of co-occurring emotions and personality traits in anger expression. Frontiers in Psychology, 9, art. 123. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2018.00123

Nolen-Hoeksema, S., y Aldao, A. (2011). Gender and age differences in emotion regulation strategies and their relationship to depressive symptoms. Personality and Individual Differences, 51, 704–708. https://doi.org/10.1016/j.paid.2011.06.012

Nuñez, A., Galeas, G., y Paredes, A. (2021). Estrategias para la adaptación escolar: una visión desde la secundaria. Digital Publisher CEIT, 6(1), 274–282. https://doi.org/10.33386/593dp.2021.1.452

Ortega, R. (2010). Treinta años de investigación y prevención del “bullying” y la violencia escolar. En R. Ortega (coord.), Agresividad injustificada, bullying y violencia escolar, (pp. 15–25). Alianza Editorial.

Plutchik, R. (1980). Emotion: A psychoevolutionary synthesis. Harper & Row.

Reilly, S., Wake, M., Ukoumunne, O. C., Bavin, E., Prior, M., Cini, E., Conway, L., Eadie, P., y Bretherton, L. (2010). Predicting language outcomes at 4 years of age: findings from Early Language in Victoria Study. Pediatrics, 126(6), 1530–1537. https://doi.org/10.1542/peds.2010-025

Ridgeway, D., Waters, E., y Kuczaj, S. A. (1985). Acquisition of emotion descriptive language: Receptive and productive vocabulary norms for ages 18 months to 6 years. Developmental Psychology, 21(5), 901–908. https://doi.org/10.1037/0012-1649.21.5.901

Riquelme, M., Garcia, O. F., y Serra, E. (2018). Desajuste psicosocial en la adolescencia: socialización parental, autoestima y uso de sustancias. Anales de Psicología, 34(3), 536–544. https://doi.org/10.6018/analesps.34.3.315201

Rodríguez Montoya, F. (2019). ¿Cómo vive el alumnado la transición de la educación primaria a la educación secundaria? Revista de Orientación Educacional, 32(62), 77–97. http://www.roe.cl/index.php/roe/article/view/12

Romera, E., Rodríguez, S., y Ortega, R. (2015). Children’s perceptions of bullying among peers through the use of graphic representation. Cultura y Educación: Revista de teoría, investigación y práctica, 27(1), 158–185. https://doi.org/10.1080/11356405.2015.1006850

Rose, E., Weinert, S., y Ebert, S. (2018). The roles of receptive and productive language in children’s socioemotional development. Social Development, 27(4), 777–792. https://doi.org/10.1111/sode.12317

Rusting, C. L., y Nolen-Hoeksema, S. (1998). Regulating responses to anger: Effects of rumination and distraction on angry mood. Journal of Personality and Social Psychology, 74(3), 790–803. http://doi.org/10.1037/0022-3514.74.3.790

Salavera, C., y Usán, P. (2017). Repercusión de las estrategias de afrontamiento de estrés en la felicidad de los alumnos de Secundaria. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 20(3), 65–77. https://doi.org/10.6018/reifop.20.3.282601

Sanchis-Sanchis, A., Grau, M. D., Moliner, A. R., y Morales-Murillo, C. P. (2020). Effects of Age and Gender in Emotion Regulation of Children and Adolescents. Frontiers in Psychology, 11, art. 946. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2020.00946

Schoon, I., Parsons, S., Rush, R., y Law, J. (2010). Children’s language ability and psychosocial development: a 29-year follow-up study. Pediatrics, 126(1), 73–80. https://doi.org/10.1542/peds.2009-3282

Soldevila, A., Filella, G., Ribes, R., y Agulló, M. J. (2007). Una propuesta de contenidos para desarrollar la conciencia y la regulación emocional en la Educación Primaria. Cultura y educación, 19(1), 47–59. https://doi.org/10.1174/113564007780191278

Sullivan, T. N., Helms, S. W., Kliewer, W., y Goodman, K. L. (2010). Associations between Sadness and Anger Regulation Coping, Emotional Expression, and Physical and Relational Aggression among Urban Adolescents. Social development, 19(1), 30–51. https://doi.org/10.1111/j.1467-9507.2008.00531.x

Teberosky, A., y Colomer T. (2001). Proposta constructivista per aprendre a llegir i a escriure. Vicens Vives.

Tracy, J. L., y Randles, D. (2011). Four models of basic emotions: A review of Ekman and Cordaro, Izard, Levenson, and Panksepp and Watt. Emotion Review, 3, 397–405. https://doi.org/10.1177/1754073911410747

Van den Bedem, N. P., Dockrell, J. E., van Alphen, P. M., y Rieffe, C. (2020). Emotional competence mediates the relationship between communication problems and reactive externalizing problems in children with and without developmental language disorder: A longitudinal study. International Journal of Environmental Research and Public Health, 17(16), 1–19. https://doi.org/10.3390/ijerph17166008

Vila, J., Guerra, P., Muñoz, M. A., Perakakis, P., Delgado, L. C., Figueroa, M., y Mohamed, S. (2009). La dinámica del miedo: la cascada defensiva. Escritos de Psicología, 3(1), 37–42. https://doi.org/10.24310/espsiescpsi.v3i1.13333

Vine, V., Boyd, R. L., y Pennebaker, J. W. (2020). Natural emotion vocabularies as windows on distress and well-being. Nature communications, 11(1), 1–9. https://doi.org/10.1038/s41467-020-18349-0

Weis, P. P., y Herbert, C. (2017). Bodily Reactions to Emotional Words Referring to Own versus Other People’s Emotions. Frontiers in Psychology, 8, art. 1277. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2017.01277

Weiner, B. (1986). An attributional theory of motivation and emotion. Springer-Verlag. https://doi.org/10.1007/978-1-4612-4948-1

Westrupp, E. M., Reilly, S., McKean, C., Law, J., Mensah, F., y Nicholson, J. M. (2020). Vocabulary Development and Trajectories of Behavioral and Emotional Difficulties Via Academic Ability and Peer Problems. Child Development, 91(2), e365–e382. https://doi.org/10.1111/cdev.13219

Zimmermann, P., e Iwanski, A. (2014). Emotion regulation from early adolescence to emerging adulthood and middle adulthood: Age differences, gender differences, and emotion-specific developmental variations. International Journal of Behavioral Development, 38(2), 182–194. https://doi.org/10.1177/0165025413515405

Zeman, J., y Shipman, K. (1997). Social-contextual influences on expectancies for managing anger and sadness: The transition from middle childhood to adolescence. Developmental Psychology, 33, 917–924. https://doi.org/10.1037/0012-1649.33.6.917

Publicades

2022-05-24

Com citar

Garcia-Blanc, N., Joana, A., Gomis-Cañellas, R., Ros-Morente, A., & Filella-Guiu, G. (2022). El vocabulari emocional i la ira en estudiants espanyols: Diferències per curs i gènere. REIRE Revista d’Innovació I Recerca En Educació, 15(2), 1–17. https://doi.org/10.1344/reire.37530

Número

Secció

Articles de recerca