Trets melòdics de les interrogatives de l'espanyol parlat per brasilers
DOI:
https://doi.org/10.1344/phonica.2017.13.32-48Paraules clau:
Entonació, Espanyol, Portuguès, Anàlisi melòdicaResum
Aquest treball presenta alguns resultats obtinguts a la nostra investigació, on ens proposàvem descriure les pautes de la integració fònica del discurs, així com els patrons melòdics i marges de dispersió de l’espanyol parlat per brasilers. Els resustats obtinguts al nostre estudi permetran elaborar un mapa dels trets entonatius de l’espanyol parlat per brasilers, i podrà orientar accions didàctiques específiques que podran perfeccionar la pronúncia de l’espanyol per part dels aprenents brasilers. Especialment, disminuint l’accent estranger, aspecte clau en la comunicació hispano-brasilera.Referències
Boersma, Paul y David Weenink (1992-2018): PRAAT. Doing phonetics by computer. Institute of Phonetic Sciences, University of Amsterdam. [disponible en http://www.praat.org].
Cantero Serena, Francisco José (2002): Teoría y análisis de la entonación. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.
Cantero Serena, Francisco José (2008): “Complejidad y Competencia Comunicativa”, Revista Horizontes de Lingüística Aplicada, v. 7, n. 1, p. 71-87,
Cantero Serena, Francisco José & Empar Devís (2011): “Análisis melódico de la interlengua”, en A. Hidalgo; Y.Congosto & M Quilis (eds.): El estudio de la prosodia en España en el siglo XXI: perspectivas y ámbitos. Anejo nº 75 de la Revista Quaderns de Filologia. Universitat de València. (pp. 285-299).
Cantero Serena, Francisco José & Dolors Font-Rotchés (2007): “Entonación del español peninsular en habla espontánea: patrones melódicos y márgenes de dispersión”. Moenia, 13, p.69-92.
Cantero Serena, Francisco José & Dolors Font-Rotchés (2009): “Protocolo para el análisis melódico del habla”. Estudios de Fonética Experimental, XVIII. p. 17-32.
Cantero Serena, Francisco José, Raúl Alfonso, Marta Bartolí, Anna Corrales y Maribel Vidal (2005): «Rasgos melódicos de énfasis en español», Phonica, vol. 1
Cantero Serena, Francisco José; M. A. de Araújo; Y.H. Liu; Y.K. Wu & A. Zanatta (2002): “Patrones melódicos de la entonación interrogativa del español en habla espontánea”, Actas del II Congreso de Fonética Experimental. Sevilla: Univ. Sevilla. Págs. 118-123.
Cortés Moreno, Maximiano (1999): Adquisición de la entonación española por parte de hablantes nativos de chino. Tesis doctoral – Barcelona: Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura, Universitat de Barcelona.
Cortés Moreno, Maximiano (2002): Didáctica de la prosodia del español: la acentuación y la entonación. Madrid: Edinumen.
Espuny, Janina (1997): “Aspects prosodiques du discurs hétérogène diaphonique”, Estudios de Fonética Experimental, VIII, p- 271-295.
Font-Rotchés, Dolors (2004): Prosòdia, Articles, núm 32. Págs. 25-38.
Font-Rotchés, Dolors (2007): L’entonació del català. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Font-Rotchés, Dolors; Canals, Anna; Ester, Glòria; Hermoso, Adoración & Cantero Serena, Francisco José (2002): “Patrones melódicos de la entonación interrogativa del catalán en habla espontánea”, Actas del II Congreso de Fonética Experimental, Universidad de Sevilla.
Font-Rotchés, Dolors; Mateo-Ruiz, Miguel (2011): «Absolute interrogatives in Spanish, a new melodic pattern». Actas del VII Congresso Internacional da ABRALIN. Curitiba, pp. 1111-1125.
Liu, Yen-Hui (2005): La entonación del español hablado por taiwaneses, Biblioteca Phonica, 2. www.ub.es/lfa
Liu, Yen Hui & Cantero Serena, Francisco José (2002): “La entonación prelingüística del español hablado por taiwaneses: Establecimiento de un corpus”. Actas del II Congreso de Fonética Experimental, Universidad de Sevilla.
Navarro Tomás, Tomás. (1944): Manual de entonación española, New York: Hispanic Society. (1974): Madrid, Guadarrama.Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Tots els continguts inclosos a PHONICA estan subjectes a la llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.