Al·lofonia ròtica en coda sil·làbica: produccions en varietats de llengua castellana

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/phonica.2022.18.86-110

Paraules clau:

Ròtiques, Espanyol, Coda sil·làbica, Fonètica acústica

Resum

Les ròtiques constitueixen una classe de sons que presenta extensa al·lofonia en coda sil·làbica. El coneixement sobre l'ús de variants ròtiques és interessant per a l'ensenyament de l'espanyol per a brasilers, ja que les llengües espanyola i portuguesa difereixen quant a la correspondència grafema-fonema. La llengua espanyola presenta dos fonemes ròtiques tap / ɾ / i trill /r/ i com a al·lòfons en coda sil·làbica poden ocórrer taps, trills, fricatives, vibrants fricatives i aproximants. A coda sil·làbica també pot passar l'omissió de la ròtica. Com a fonaments teòrics d'aquesta investigació, recorrem a la Teoria Acústica de Producció de la Parla. Basada en aquesta teoria, amb suport en l'avaluació auditiva de les categories de ròtiques ia partir de la inspecció dels espectrogrames de banda ampla que permeten inferir les posicions dels articuladors, detallem les característiques fòniques dels sons ròtiques. Per corpus de recerca triem la lletra de cançó intitulada Pedro Navaja d'autoria de Rubén Blades. En una tasca de lectura el text va ser llegit tres vegades per set parlants femenins, nadius de l'espanyol, varietats S1 (colombiana), S2 (cubana), S3 I S7 (peruanes), S4 (espanyola), S5 (argentina) i S6 ( mexicana). L'anàlisi de les produccions de ròtiques em coda sil·làbica en les paraules va mostrar més producció de tap en tots els contextos analitzats i per tots els subjectes. En relació amb les paraules expressives revòlver, dona, sorpreses no hi va haver homogeneïtat entre les produccions dels subjectes. les dades obtingudes al qüestionari sociolingüístic coincideixen amb les anàlisis de les produccions de parla realitzades. Aquesta investigació, a més de contribuir a la construcció de coneixement sobre l'ús de les ròtiques en llengua espanyola, podrà oferir desdoblaments per a l'ensenyament d'espanyol per a brasilers i inspirar l'elaboració de materials didàctics que introdueixin, de manera qualificada, qüestions de pronunciació.

Referències

Barbosa, P. A., Madureira, S. (2015). Manual de Fonética Acústica Experimental: aplicações a dados do Português. Editora Cortez.

Blecua, B. (2001). Las vibrantes del español: manifestaciones acústicas y procesos fonéticos. [Tese doutorado, Universitat Autònoma de Barcelona]. https://www.tdx.cat/handle/10803/4859?locale-attribute=en

Blecua, B., Cicres, J. (2019). Rhotic variation in Spanish codas: Acoustic analysis and effects of context in spontaneous speech. In M. Gibson and J. Gil (Ed.). Romance Phonetics and Phonology, 8 (1), 21-47.

Brescancini, C. R., Monaretto, V. N. O. (2008). Os róticos no sul do Brasil: Panorama e generalizações. SIGNUM, 11(2), 51-66.

Butragueño, P. M. (2014). Fonología variable del español de México. Vol. I: Procesos segmentales, El Colegio de México.

Bradley, T. G. (2004). Gestural Timing and Rhotic Variation in Spanish Codas. In Face, T. L. (Ed.). Laboratory Approaches to Spanish Phonology. Mouton de Gruyter.

Cagliari, L. C. (1981). Elementos de fonética do português brasileiro. [Tese livre docência, Universidade Estadual de Campinas]. https://hdl.handle.net/20.50012733/1577156.

Callou, D. (1987). Variação e distribuição da vibrante na fala urbana culta do Rio de Janeiro. UFRJ/PROED.

Callou, D., Leite, Y., Moraes, J. (1996). A realização das consoantes pós-vocálicas no português do Brasil. UFRJ.

Câmara JR., J. M. (1995), Estrutura da língua Portuga. 23. ed. Vozes.

Clemente, F. C. (2009). Retroflexão gradiente nos róticos em codano PB de Curitiba. [Dissertação mestrado, Universidade Federal do Paraná (UFPR)]. https://acervodigital.ufpr.br/handle/1884/21843.

Cóstola, M. P. S. (2018). Um estudo sobre róticos em variantes do espanhol. Revista Intercâmbio, v. XXXVII: 139-152. LAEL/PUCSP. ISSN 2237-759X.

D’Angelis, W. R. (2002). Sistema Fonológico do Português: rediscutindo o consenso. D.E.L.T.A. 18, 1-24.

Gregio, F. N. (2012). Variantes do “r” em posição de coda silábica: um estudo fonético-acústico. Revista Intercâmbio, v. XXVI:80-94. LAEL/PUCSP.

Hinton, L., Nichols, J., Ohala, J.J. (eds.). (1994). Sound Symbolism. Cambridge University Press.

Hualde, J., Colina, S. (2014). Los sonidos del español. Cambridge: Cambridge University Press.

IPA - International Phonetic Association (2015). The International Phonetic Alphabetic. <https://www.internationalphoneticassociation.org/sites/default/ files/IPA_Kiel_2015.pdf>.

Jakobson, R. (2010). Linguística e poética. In R. Jakobson. Linguística e Comunicação. 22. ed. Cultrix.

Lê, S., Josse, J.; Husson, F. (2008). FactoMineR: An R Package for Multivariate Analysis. Journal of Statistical Software. 25 (1), 1-18.

Leite, C. M. B. (2010). O r em posição de coda silábica no falar campineiro. [Tese doutorado, Universidade Estadual de Campinas]. https://core.ac.uk/download/pdf/296857897.pdf

Little, S. E. (2012). A Sociophonetic Study of Metropolitan French 8R]: Linguistic factors Determining Variation. [A Senior Honors Thesis, The Ohio State University]. https://kb.osu.edu/bitstream/handle/1811/52005/1/honors_thesis2c.pdf

Madureira, S. (2018). Brazilian Portuguese rhotics in poem reciting. In Gibson, M., and Gil, J. (Ed.). Romance Phonetics and Phonology. 8 (1), 191-215.

Martínez Celdrán, E. (1984). Fonética. Teide.

Matos, D. P. (2008). Língua Portuguesa II: Morfologia I. 1. ed., v. 1. IESDE Brasil S.A..

Militão, S. (2007). Aspectos sócio-dialetais da língua falada em Fortaleza: as realizações dos fonemas /r/ e /rr/. [Tese doutorado, Universidade Federal do Ceará]. http://www.repositorio.ufc.br/handle/riufc/6109.

Monaretto, V. (2000). O Apagamento da Vibrante Pós-vocálica nas Capitais do Sul do Brasil. Revista Letras de Hoje, 35(1), 275-284.

Monaretto, V. (2009). Descrição da vibrante no sul do país. In Bisol, L., and Collischnonn (orgs.) and Brescancini, C. (collaborator). Português do Sul do Brasil: variação fonológica. EDIPUCRS.

Nishida, G. (2005). Análise acústica do tap em grupos do PB. [Dissertação de mestrado, Universidade Federal do Paraná] https://nupffale.paginas.ufsc.br/files/2019/06/disserta %C3%A7%C3%A3o-Gustavo-Nishida.pdf

Oliveira, A. J. F. (2018). O apagamento do rótico na (re)organização silábica. [Dissertação mestrado, Universidade Federal do Rio de Janeiro]. https://alib.ufba.br/sites/alib.ufba.br/files/dissertacao_aline_farias_0.pdf

Oushiro, L. (2015). Identidade na pluralidade: avaliação, produção e percepção linguística na cidade de São Paulo. [Tesis doctoral, Faculdade de Filosofia, Letras e Ciências Humanas, Universidade de São Paulo]. https://doi:10.11606/T.8.2015.tde-15062015-104952.

Quilis, A. (1993). Tratado de Fonologia y fonética españolas. Arco.

Recasens, D. (1991). On the production characteristics of apicoalveolar taps and trills. Journal of Phonetics, 19, 267-280.

Rocha Filho, Z. A. B. (1989). A narração de futebol no Brasil: um estudo fonético estilístico. [Dissertação mestrado, Universidade Estadual de Campinas].

Rossi, A. A. (2000). Variação da vibrante múltipla no interior da palavra lexical na fala de descendentes italianos das cidades sulinas Chapecó/SC e Flores da Cunha/RS. Working Papers em Lingüística, UFSC, n. 4, 54-69.

Silva, A. H. P., Albano, E. C. (1999). Brazilian Portuguese rhotics and the phonetics/phonology boundary. In Proceedings of the XIVth. ICPhS, vol. 3: 2211-2214.

Silva, A. H. P. (1999). Caracterização acústica de [r], [ɾ], [l] and [λ] nos dados de um informante paulistano. In Cadernos de Estudos Linguísticos, 37: 51-68.

Silva, A. H. P. (1996). Para a descrição fonético-acústica das líquidas no português brasileiro: dados de um informante paulistano. [Dissertação mestrado, inédita. LAFAPE/IEL/UNICAMP].

Silva, A. H. P. (2002). As fronteiras entre Fonética e Fonologia e a alofonia dos róticos iniciais em PB: dados de dois informantes do sul do país. [Tese doutorado, inédita. LAFAPE/IEL/UNICAMP].

Silva, A. H. P. (2003). Pela incorporação de informação fonética aos modelos fonológicos. In Revista Letras, 60: 319-333.

Silva, A, H, P., Clemente, F. C.; Nishida, G. (2006). Para a Representação Dinâmica do Tap em Grupos e Codas: Evidências acústicas. Revista Vitual de Estudos da Linguagem. REVEL. v.4, n.7.

Vargas Llosa, M. (2006). Travesuras de la niña mala. Editorial Delbosillo, Colleción Contemporanea.

Viola, I. C. (2006). Efeito expressivo das variantes estilísticas do /r/. Intercâmbio (PUCSP), v. XV, 01-10.

Descàrregues

Publicades

2022-12-23

Número

Vol. 18 (2022)

Secció

ARTICLES

Llicència

L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:

  1. L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
  2. Tots els continguts inclosos a PHONICA estan subjectes a la llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.