LA NOVEL·LA ITALIANA SOTA SOSPITA: EL "PECORONE" DE GIOVANNI FIORENTINO I LA CENSURA LITERÀRIA A L'ESPANYA RENAIXENTISTA I BARROCA

Resum

El Pecorone és una col·lecció de cinquanta contes escrits a finals del segle XIV per Giovanni Fiorentino. No obstant això, l'edició prínceps és posterior, del 1558. La Inquisició va decretar ràpidament la seva prohibició, primer a Itàlia a partir de la dècada dels anys setanta del segle XVI i poc després a Espanya. Aquest article es proposa analitzar els motius pels quals l'obra va ser censurada, que presumiblement van tenir a veure amb el caràcter immoral que a parer dels censors tenien alguns dels seus contes i amb la desconfiança que el gènere de les novelle va suscitar a l'Europa contrareformista de la segona meitat del segle. Seguirem així el rastre de les diferents prohibicions als índexs de la Inquisició espanyola, a partir del de Gaspar Quiroga de 1583, acarant-los amb altres índexs europeus. També s'estudia la traducció de Luis Gaitán de Vozmediano d'un dels contes el 1590. Aquesta traducció suposa un exemple evident d'autocensura la finalitat de la qual devia ser, per una banda, evitar problemes amb la Inquisició i, de l'altra, acostar el text a l'ideari conservador i intransigent en matèria de moralitat que s'havia imposat a partir del Concili de Trento.