Espai públic en polígons d’habitatge: Montbau i Ciutat Meridiana (Barcelona)

Resum

A Barcelona, els polígons d’habitatge massiu van evolucionant en diferents tipologies que culminen en el període de màxima immigració entre els anys 52 i 75, amb la major producció d’habitatge i el desenvolupament de grans conjunts que es desenvolupen sobre la base de la ciutat funcional, l’estandardització de la unitat d’habitatge com a estratègia d’eficiència econòmica i el caràcter unitari de les operacions, el que en termes tipològics es tradueix en l’adopció d’una composició repetitiva i seriada sobre la base del bloc aïllat i amb espais de gran extensió entre les edificacions destinats a àrea verda, el qual porta com a conseqüència problemes amb una posició desarticulada amb la resta del teixit urbà, poca definició de l’espai públic, manca d’equipaments i infraestructura col·lectiva.

L’aplicació d’aquest estàndard com a solució eficient a la demanda d’habitatge des d’un aspecte quantitatiu, va tenir com a conseqüència conjunts urbans que tindran diferents resultats en els seus processos d’integració futura a la ciutat, per la qual cosa es fa necessari determinar i descobrir quines són aquests altres factors que faciliten o dificulten el conjunt d’esdeveniments i processos per transformar-se en peces de ciutat