Mirant al riu. Transformació dels fronts marítims contemporanis en dos casos d'estudi llatinoamericans: Barranquilla (Colòmbia) i Rosario (Argentina)

Autors/ores

  • Mauricio Cabas Universidad de la Costa, grupo investigación Aruco https://orcid.org/0000-0001-6277-6734
  • Cecilia Galimberti CURDIUR - Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET) - Universidad Nacional de Rosario (UNR), grupo investigación ARUCO de la Universidad de la Costa https://orcid.org/0000-0001-9030-0143

DOI:

https://doi.org/10.1344/waterfront2022.64.5.01

Paraules clau:

Fronts d’aigua, regeneració urbana, espai públic, turisme, planificació, Rosario, Barranquilla

Resum

Els fronts fluvials són components clau per a les ciutats localitzades al costat de cursos d’aigua, resultant eixos estructurals de les urbs. Especialment des de les darreres dècades del segle XX, un gran nombre de ciutats a nivell mundial, principalment portuàries o amb diverses activitats productives a les seves costes, han afrontat la reconversió dels seus waterfronts a través de noves estratègies de renovació urbana, amb solucions creatives per donar resposta a les desconnexions existents entre l’aigua i el teixit urbà circumdant. A causa de la presència de diverses activitats i infraestructures obsoletes localitzades a àrees centrals estratègiques, aquestes regeneracions urbanes es posicionen com a espais d'oportunitat, com, per exemple, per a espais públics, per desenvolupar intervencions de valorització patrimonial i conformar una nova imatge urbana. Tot i això, aquestes transformacions també estan subjectes a interessos diversos, moltes vegades contradictoris, a causa de la generació de plusvàlues vinculades als nous usos i indicadors edilicis, així com a l'especulació del mercat davant la reinserció d'aquestes àrees de gran potencial.

Si bé aquests processos són presents a escala global, les regeneracions de waterfront a Amèrica Llatina presenten particularitats específiques, que difereixen a altres contextos sociopolítics-econòmics. Aquest treball proposa contribuir al camp dels estudis de les reconversions de fronts fluvials contemporanis a través de l'anàlisi crítica de la renovació urbana de les riberes de Barranquilla, a Colòmbia, i de Rosario, a Argentina. Ambdues ciutats, de forta identitat portuària des dels seus orígens, han crescut ocupant gran part de les costes per a activitats productives, de manera que s'ha desenvolupat un imaginari per part de la població que reclama un desenvolupament “d'esquena al riu”. Tanmateix, des de finals del segle XX, Rosario i Barranquilla han establert diverses polítiques de planificació que van possibilitar transformar els seus fronts fluvials, caracteritzats en nous espais públics al costat de l'aigua, posicionant-se així, de cara al riu. Aquestes reconversions costaneres han ocasionat noves possibilitats turístiques i d'atracció de visitants i esdeveniments internacionals.

A través d'una metodologia observacional i empírica d'anàlisi crítica d'estudi de casos, aquest treball indaga les transformacions esdevingudes sobre la costa urbana central dels rius Magdalena i Paranà (a Barranquilla i Rosario, respectivament), a través de l'estudi de tres eixos claus: 1. Les directrius de planejament urbà, que possibiliten la regeneració riberenca anhelada; 2. El desenvolupament de nous espais públics al costat de l’aigua; i, 3. El nou rol turístic i d'atracció d'esdeveniments que adquireixen les dues ciutats al voltant dels fronts fluvials.

Aquests casos d'estudi de reconversió de waterfronts han permès establir noves relacions entre la població i el riu, produint un canvi notable en la transformació física ambiental de la façana fluvial, així com dels imaginaris dels seus habitants. Si bé ambdues regeneracions urbanes són considerades experiències reeixides, sent distingides amb premis i reconeixements col·lectius i acadèmics; encara els dos casos presenten desafiaments pendents. Per exemple, cal establir una integració més gran entre activitats, actors i interessos diversos, com també una major articulació entre les riberes urbanes i els seus deltes voltants, de gran riquesa i biodiversitat, que impliquen el desenvolupament de noves mirades, estudis, projectes i instruments de transformació que possibilitin territoris fluvials més accessibles, equitatius i sostenibles.

Biografies de l'autor/a

Mauricio Cabas, Universidad de la Costa, grupo investigación Aruco

Mauricio Ricardo Cabas García. Arquitecto (2003) y especialista en diseño arquitectonico (2006) de la Universdad Autonoma del Caribe. Candidato a magister en Desarrollo Sostenible de la Universidad de la Costa CUC. En la actualidad es profesor tiempo completo de la Universidad de la Costa desde 2007 (Barranquilla, Colombia); miembro del grupo Aruco y Coeditor de la revista Módulo Arquitectura CUC desde 2011.

Cecilia Galimberti, CURDIUR - Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET) - Universidad Nacional de Rosario (UNR), grupo investigación ARUCO de la Universidad de la Costa

Cecilia Inés Galimberti. Arquitecta (2008) y Doctora en Arquitectura (2015) de la Universidad Nacional de Rosario (UNR). En la actualidad es profesora internacional y miembro del Grupo de Investigación ARUCO de la Universidad de la Costa desde 2018 (Barranquilla, Colombia); Investigadora adjunta del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET) desde 2016, Integrante del Centro Universitario Rosario de Investigaciones Urbanas y Regionales (CURDIUR) desde 2010 y profesora del Área Teoría y Técnica Urbanística en la UNR (Argentina).

Referències

ALEMANY LLOVERA, J. (2015). Incidencia del puerto en a ciudad. La experiencia latinoamericana de renovación de los waterfronts. Revista Transporte y Territorio, 12(1), pp.70-86.

ALCALDÍA DE BARRANQUILLA (2014). Plan de Ordenamiento Territorial del Distrito Especial, Industrial y Portuario de Barranquilla 2012-2032. Barranquilla.

ANDRADE MARQUÉS, M. J. (2014). Puertos: Paisajes de memoria, lugares de oportunidad. eDap: documentos de arquitectura y patrimonio, 7, pp. 28-37. http://www.arquitecturaypatrimonio.com/edap07_eltiempodelasinfraestructuras.pdf

BETANCOUR, J. (2014). Gentrificacion in Latin America: Overview and Critical Analysis. Urban Studies Research, Hindawi Publishing Corporation, Vol. 2014, Article ID 986961, 14. http://dx.doi.org/10.1155/2014/986961

BREEN, A. y RIGBY, D. (1994). Waterfronts: cities reclaim their edge. Estados Unidos: Kim Hupp Lee.

BRUTTOMESSO, R. (1993). Waterfronts. A new frontier for cities and water. Venecia.

CHALINE, C. (1993). Réflexion sur la reconquête des waterfronts en Grande-Bretagne. Norois, 40 (160), pp. 589-599. https://www.persee.fr/doc/noroi_0029-182x_1993_num_160_1_6514

CHALINE, C. (1988). La reconversion des espaces fluvio-portuaires dans les grandes métropoles. Annales de Géographie, 97 (544), pp. 695-715. https://www.jstor.org/stable/23452980

CORREA OROZCO, J. y COHEN CARDENAS, E. (2019). El rio y el desarrollo urbano. Los casos de Barranquilla y Montería. Bitacora, 29(2), pp.109-116.

COSTA, J. P. (2008). Space in the industrial riverfront of Lisbon. Processes of spatial formation. On the W@ terfront, (11), pp. 17-37. https://raco.cat/index.php/Waterfront/article/view/218449/297616

COSTA, J. P. (2006). La ribera entre proyectos. Formación y transformación del territorio portuario, a partir del caso de Lisboa. Tesis Doctoral. Barcelona: Universidad Politécnica de Catalunya. http://www.tdx.cat/handle/10803/6960

COSTA, J. P. (2002). The New Waterfront: Segregated Space or Urban Integration? Levels of Urban Integration and Factors of Integration in Some Operations of Renewal of Harbour Areas. On the W@terfront, 3, pp.27-64. https://revistes.ub.edu/index.php/waterfront/article/view/18764.

DISTRITO ESPECIAL, INDUSTRIAL Y PORTUARIO DE BARRANQUILLA (2012). Plan de Ordenamiento Territorial, Barranquilla: Secretaria Distrital de Planeacion.

FOULQUIER, E. (2001). L’Uruguay et son insertion régionale. Le rôle des ports, Nantes: s.n.

GALIMBERTI, C.. (2014). Reflexiones en torno a las transformaciones de waterfronts contemporáneas. Arquitectura y Urbanismo, 35(2), pp.19-35. https://www.redalyc.org/pdf/3768/376834398003.pdf

GALIMBERTI, C. (2015a). La reinvención del Río Procesos de transformación de la ribera de la Región Metropolitana de Rosario, Argentina. Rosario: UNR Editora - A&P Ediciones, Colección Tesis Doctoral.

GALIMBERTI, C.. (2015b). A orillas el río. La relación puerto-ciudad en la transformación urbana de Rosario. Revista Transporte Y Territorio, (12), pp.87-109. https://doi.org/10.34096/rtt.i12.1224

GALIMBERTI, C.. (2016). Políticas públicas en el desarrollo de grandes proyectos de reconversión urbana. Caso Puerto Norte en Rosario, Argentina. Cadernos Metropole, 18 (36), pp. 559-581.

https://doi.org/10.1590/2236-9996.2016-3612

GALIMBERTI, C.. (2020). La refundación de la línea del horizonte urbano: Parque de España. MBM Arquitectes (1979-1992). Proyecto, Progreso, Arquitectura, 23, pp.106-121. http://dx.doi.org/10.12795/ppa.2020.i23.07)

HEIN, C. (2016). Port cities and urban waterfronts: how localized planning ignores water as a connector. WIREs Water, 3. https://doi.org/10.1002/wat2.1141

HOYLE, B. (2000). Global and Local Change on the Port-City Waterfront. Geographical Review, 3, pp. 395-417. https://doi.org/10.1111/j.1931-0846.2000.tb00344.x

HOYLE, B. (1989). The port—City interface: Trends, problems and examples. Geoforum, 20 (4), pp. 429-435. https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/0016718589900262

HOYLE, B. (1988). International Dimensions of Dockland Redevelopment. Area, 20(2), pp. 171–173. http://www.jstor.org/stable/20002586

LEMAY, M. (1998). Coastal and marine Resources Management in Latin America and the Caribbean. Washington D.C.

LOPEZ, J., (2014). Eco renovacion urbana del borde de la ciudad de Barranquilla que limita con el rio Magdalena. Módulo Arquitectura CUC, 13(1), pp. 255-271.

MARSHALL, R. (Ed.) (2001). Waterfronts in Post-Industrial Cities. New York: Spon Press.

MARTNER, C. (1999). El Puerto y la vinculación entre lo Local y lo Global. Eure, 25(75), pp. 103-120.

MEYER, H. (1999). City and Port. Urban Planning as Cultural Venture in London, Barcelona, New York and Rotterdam: Changing relations between public urban space and large-scale infrastructure. Utrecht: International Books.

MONCLÚS, F. (2002). Ríos, ciudades, parques fluviales, corredores verdes. Zaragoza: Institución Fernando el Católico.

NICHOLS, T. (1955). The Rise of Barranquilla. Bogotá: Imprenta Nacional.

NIETO ARTETA, L. (1941). Economía y cultura en la historia de Colombia. Homologias colombo argentinas. Bogotá: Libreria siglo XX.

OTT, C. (2019). Archdaily. [En línea] Available at: https://www.archdaily.co/co/925435/espacio-publico-gran-malecon-disenos-y-concepto.

PALACIO, B. (2012). Barranquilla y el Período Republicano Mercantil. Módulo Arquitectura CUC, 11(1), pp. 145-170.

PANZA, E. (2009). Planeacion de Barranquilla (1950-1990): Elementos para la construccion de su historia. Barranquilla: Educosta.

PIATTI, A. (2017). Il ritorno al centro: la cultura come motore di crescita per la città di Genova. On the W@terfront, 54, pp. 41-58. https://raco.cat/index.php/Waterfront/article/view/322627/413262

PORFYRIOU, H.; y SEPE, M. (Eds.) (2017). Waterfronts Revisited. European ports in historic and global perspective. New York & London: Routledge.

RAMOS, L. (2016). Indicadores de exito de ciudades ribereñas (y el caso de Barraquilla). Módulo Arquitectura CUC, 17(1), pp. 133-144.

REMESAR, A. (2019). Del arte público al post-muralismo. Políticas de decoro urbano en procesos de Regeneración Urbana. On the W@terfront, 61 (1), pp.3-65. https://doi.org/10.1344/waterfront2019.61.6.1

REMESAR, A. y COSTA, J. P. (2004). Multifunctional land use in the renewal of harbour areas: patterns of physical distribution of the urban functions. On the W@terfront, 6, pp. 1-41. https://raco.cat/index.php/Waterfront/article/view/216970/289614

REMESAR, A. (2002). Waterfronts and public art: a problem of language. On the w@terfront, 3, pp. 3-26. https://raco.cat/index.php/Waterfront/article/view/214686

REMESAR, A. (2001). Waterfronts, public art and civic participation. En P. Brandao y A. Remesar (Eds.), Public Space and Interdisicplinarity,Lisboa: Centro portugués de Design. https://www.academia.edu/23878592/2001_Waterfronts_public_art_and_civic_participation

RODRIGUEZ, L., ROMAÑAS, J. Y VIDAL, E. (2014). Una mirada al suroccidente de Barranquilla: Problematica urbana y socio economica. Módulo Arquitectura CUC, 13(1), pp. 115-127.

SAUTU, R. (2003). Todo es teoría. Buenos Aires: Lumiere Ediciones.

SCHUBERT, D. (2019). Waterfronts (re)development projects in Europe: divergence and convergence of approaches. Studia KPZK, 188, pp. 12.21. https://journals.pan.pl/dlibra/publication/129699/edition/113205/content

SCHUBERT, D. (2004). Transformación de zonas portuarias y costeras en desuso: experiencias, posibilidades y problemas. Ciudades 8, pp.15-36. https://revistas.uva.es/index.php/ciudades/article/view/1646

SCHUBERT, D. (2002). The regeneration of derelict dockland and Riverside zones: Transformation processes on the waterfront. Raumforschung und Raumordnung | Spatial Research and Planning 60 (1), pp. 48-60. https://link.springer.com/article/10.1007/BF03185693

SIMSEK, G. (2012). Urban River Rehabilitation as an Integrative Part of Sustainable. ISOCARP , Congress 2012, 48(1), pp. 1-12.

TALESNIK, D. Y GUTIÉRREZ, A. (2002). Transformaciones de frentes de agua: la forma urbana como producto starndard. Eure, 28(84), pp. 21-31.

VERGARA, R. Y FOULQUIER, E. (2012). Maritimidad en Barranquilla etapas del desarrollo urbano y su relacion con el puerto. Investigacion & desarrollo, 20(1), pp. 2-31.

Descàrregues

Publicades

2022-05-16

Com citar

Cabas, Mauricio, and Cecilia Galimberti. 2022. “Mirant Al Riu. Transformació Dels Fronts marítims Contemporanis En Dos Casos d’estudi Llatinoamericans: Barranquilla (Colòmbia) I Rosario (Argentina)”. on the w@terfront. Public Art.Urban Design.Civic Participation.Urban Regeneration 64 (5). https://doi.org/10.1344/waterfront2022.64.5.01.