El fenomen visual del vandalisme a la protesta ciutadana contra el monument i la memòria franquista

Resum

La protesta ciutadana adquireix la categoria d’acte vandàlic on l’anacronisme de la monumentalitat es converteix en un abús ideològic de l’espai públic. La visibilitat pública del franquisme provoca una reacció violenta en sectors de la societat espanyola que volen eliminar de la memòria col·lectiva el relat polític. L’objectiu general d’aquest estudi és explorar el gest vandàlic contra el patrimoni monumental espanyol en la protesta política ciutadana. Aquest estudi de caràcter exploratori se centra en l’acte vandàlic sobre la monumentalitat commemorativa de gran potència simbòlica heretada del franquisme, però alhora mostra l’efecte del vandalisme sobre el monument democràtic que reivindica la memòria de les víctimes del franquisme a la Guerra Civil i durant la Dictadura. Per això, abordem el paisatge lligat a la memòria històrica conformat per allò que perdura de la monumentalitat franquista i pel conjunt de la monumentalitat democràtica: els monuments aixecats durant el primer franquisme en record dels seus caiguts, els monuments del segon franquisme en què s’ometen els noms dels màrtirs, el conjunt monumental simbòlic de l’etapa democràtica en memòria a les víctimes republicanes, represaliats i exiliats i, finalment, els monuments a la democràcia. En el disseny metodològic hem recuperat les imatges d’actes vandàlics recollits pel fotoperiodisme entre el 2007 i el 2022, període entre les dues lleis espanyoles publicades en referència a la Memòria Històrica i Democràtica: Llei 52/2007, de 26 de desembre coneguda per “Llei de la Memòria Històrica” i Llei 20/2022 de 19 doctubre, de Memòria Democràtica. Es busca l’evidència empírica al registre de les imatges que van captar els atacs i les seves conseqüències. L’anàlisi s’emmarca en els estudis visuals actuals que sumen un programa conceptual pluridisciplinar (història, semiòtica, teoria de l’art, estètica, etc.). Els resultats mostren la complexitat de la significació i la resignificació del patrimoni monumental franquista a Espanya i les característiques de la mobilització ciutadana contra els monuments relacionats amb la Memòria Històrica. La conclusió preferent de l’estudi afirma que l’acte vandàlic sorgeix davant de la inoperativitat de les administracions espanyoles (municipals, autonòmiques o nacionals) en la regeneració urbana d’una herència patrimonial franquista amb rèpliques combatives populars. Aquest gest vandàlic de naturalesa ideològica, malgrat la seva il·legalitat, també s’entén com una resposta insurgent de la ciutadania contra la contingència dels continguts simbòlics de l’anacronisme visual. Mentre se soluciona la seva presència a l’espai públic per les autoritats espanyoles en compliment de la Llei, s’ha establert una guerra d’imatges entre demòcrates i grups neofeixistes reduïts al voltant de monuments i memorials. El vandalisme com a fenomen visual implica el mal o la destrucció d’imatges, però això no implica sempre deixar un buit. En els resultats s’evidencia com part dels actes són utilitzats per reemplaçar unes imatges per altres o per imposar la simbologia de la ideologia d’aquell que realitza l’acció, donant així mostra del gest polític que comporta l’acció vandàlica objecte d’aquest estudi. L’agressió als monuments aixecats en memòria de les víctimes del franquisme evidencia una contesa visual a l’espai públic urbà.