Minerva a la Pampa, Sarmiento al temple. Biblioteques populars i historicisme arquitectònic al sud-oest de Buenos Aires a principis de segle XX.

Autors/ores

  • Maria de la Nieves Agesta CONICET – Centro de Estudios Regionales “Prof. Félix Weinberg”, Depto. De Humanidades, Universidad Nacional del Sur, Bahía Blanca (Argentina) http://orcid.org/0000-0002-0586-1008

DOI:

https://doi.org/10.1344/waterfront2020.62.6.2

Paraules clau:

Biblioteques populars, sud-oest de Buenos Aires, arquitectura historicista, modernitat, urbanització

Resum

Entre finals de segle XIX i principis de l’XX, en l’Argentina es va produir un procés configuració de sistema bibliotecari que, impulsat des de l’Estat, va tenir com a eix el format de la biblioteca popular creada, sostinguda i administrada per associacions de particulars. Lligades als centres urbans en franca expansió, aquestes institucions es van multiplicar per tot el territori nacional, especialment per aquelles regions de l’litoral pampeano que es van veure afavorides per la posada en marxa de el model agroexportador. El sud-oest de la província de Buenos Aires, incorporat recentment a l’domini estatal, va ser protagonista, així, de la proliferació i el desenvolupament de poblats de caràcter agrícola i comercial que pretenien equiparar els seus avenços socioeconòmics amb els seus progressos culturals. En localitats com Badia Blanca i Coronel Suárez es va produir, en conseqüència, una modernització accelerada en qual els grups il·lustrats van assumir un paper actiu mitjançant la fundació d’institucions de promoció de la cultura considerada legítima, que es van convertir, d’aquesta manera, en marques i agents de canvi.
El present treball es proposa indagar sobre les biblioteques populars d’aquests dos últims centres urbans -la Bernardino Rivadavia (1882) i la Sarmiento (1915), respectivament- a partir d’l’anàlisi de la dimensió arquitectònica de les seves seus institucionals. En aquest sentit, proposem considerar aquests edificis com artefactes culturals policrónicos on es van articular diversos llenguatges i temporalitats per tal de construir determinades representacions sobre el saber, la cultura lletrada i les biblioteques, així com de el paper que ells els cabria en la conformació d’una ciutat moderna d’acord amb els patrons de la civilització europea. El historicisme eclèctic de les façanes que les va transformar en autèntics temples de el coneixement es va conjugar llavors amb la creixent racionalització espacial que requeria el públic lector en expansió, els patrimonis bibliogràfics en augment i la gradual professionalització de la pràctica bibliotecària. Així mateix, els edificis es van integrar a l’entramat urbà, consolidant la distinció entre un centre de gran potència simbòlica i una perifèria destinada, especialment, a el desplegament de les activitats quotidianes vinculades a l’habitatge i a l’aliment. La presència de Minerva, deessa romana de la saviesa i les arts, en el frontó de la seu bahiense, funciona, així, com a síntesi iconogràfica de la voluntat d’aquestes institucions per inserir-se en una tradició occidental que prestigiés la seva tasca però també confirmar el progrés d’aquestes terres.
Més enllà de l’aportació empíric que suposa l’estudi de les entitats de Buenos Aires, aquest article pretén introduir tres reflexions d’abast general. La primera es refereix a la dimensió activa dels artefactes culturals en els processos de modernització llatinoamericans; lluny de ser meres evidències dels canvis, aquestes formes van ser agents actius en ells ja que van contribuir de manera substancial a modificar les experiències socials i culturals dels habitants de les ciutats. La segona qüestió planteja la necessitat de considerar les obres arquitectòniques com a objectes complexos, històrics i espacialment contextualitzats. En aquest sentit, es considera que l’estudi dels edificis no pot bastar-se a si mateix ni escindir-se de la seva articulació amb l’àmbit urbà i amb la funció de les institucions que alberguen. Finalment, aquest treball planteja la necessitat de problematitzar els relats historiogràfics totalitzadors a partir de la recuperació de les històries locals i regionals. La noció de policronía es revela aquí més productiva que la d’anacronisme, moltes vegades utilitzada per parlar dels contextos provincians, en tant permet donar compte de l’apropiació selectiva d’elements dels repertoris culturals vigents d’acord a les possibilitats i requeriments de les societats receptores.

Biografia de l'autor/a

Maria de la Nieves Agesta, CONICET – Centro de Estudios Regionales “Prof. Félix Weinberg”, Depto. De Humanidades, Universidad Nacional del Sur, Bahía Blanca (Argentina)

María de las Nieves Agesta es Doctora en Historia por la Universidad Nacional del Sur de Bahía Blanca, Argentina. Allí se desempeña como docente-investigadora del Área de Historia del Arte del Departamento de Humanidades (UNS). Integra también el Centro de Estudios Regionales “Prof. Félix Weinberg” de dicha institución, donde ejerce funciones como Investigadora Asistente de CONICET desde 2017.

Referències

AGESTA, María de las Nieves (2016). “A puertas abiertas. La Asociación Bernardino Rivadavia de Bahía Blanca: reformismo, distinción social y configuración urbana (1882-1930)”, Estudios del ISHiR 6 (16), 6-30.

AGESTA, María de las Nieves (2018). “El ojo y el oído. Cuerpos lectores, educación infantil y bibliotecas populares en el sudoeste bonaerense durante los años 20”. Comunicación presentada en las VIII Jornadas de Historia de la Patagonia: Miradas sobre el pasado, presente y futuro. Viedma, 24-26 octubre. [mimeo]

ARGAN, Giulio C. (1991). El arte moderno. Del Iluminismo a los movimientos contemporáneos. Madrid: Akal.

BARBIER, Frédéric (2015). Historia de las bibliotecas. De Alejandría a las bibliotecas virtuales. Buenos Aires: Ampersand.

CANTIÉ, Philippe, LEBERTOIS, François, LUPONE, Luc et RÖTHLIN, Cécile (2012). “La lumière dans les bibliothèques”. En Petit, Christelle (dir.). Architecture et bibliothèque. Villeurbanne: Presses de l’enssib, 90-99. Disponible en: https://books.openedition.org/pressesenssib/1206

CAUBET, María Noelia (2019). “Músicos en escena: asociacionismo cultural y consumo musical en Bahía Blanca (1930-1934)”. Comunicación presentada en IV Congreso de la Asociación Regional para América Latina y el Caribe de la Sociedad Internacional de Musicología. Buenos Aires, 5-9 noviembre. [mimeo]

CAVALLO, Guglielmo y Roger CHARTIER (2004). Historia de la lectura en el mundo occidental. Madrid: Taurus.

CERNADAS, Mabel N. y José MARCILESE (2018). “El arduo camino de la democracia en Bahía Blanca: partidos, elecciones y activismo social”. En CERNADAS, Mabel N. y José MARCILESE (dirs.). Bahía Blanca siglo XX. Historia política, económica y sociocultural. Bahía Blanca: Ediuns, 38-102.

CICERCHIA, Ricardo (2016). Raros artefactos. Travesías, idearios y desempeños de la sociedad civil en la construcción de la modernidad, Argentina 1850/1930. Posdatas de la Historia Cultural. Rosario: Prohistoria.

COLINET, Élodie (2012). “Hall d’entrée de bibliothèque: entre seuil et accueil”. En PETIT, Christelle (dir.). Architecture et bibliothèque. Villeurbanne: Presses de l’enssib, 76-89. Disponible en: https://books.openedition.org/pressesenssib/1206

CORIA, Marcela K. (oct. 2014). “La Escuela de Bibliotecología de la Provincia de Buenos Aires y la profesionalización del bibliotecario (1948-1950”. Palabra clave 4 (1), 48-60. Disponible en: https://www.palabraclave.fahce.unlp.edu.ar/issue/view/238

CRESPI VALLS, Antonio (1954). Homenaje a Luis C. Caronti. Bahía Blanca: Asociación Bernardino Rivadavia.
DOS SANTOS, Héctor (2004). 120 años en la historia de Coronel Suárez. Coronel Suárez.

DURÁN, Cecilia (2017). “Arquitectura como arte público. Estado, arquitectos y cultura en la Revista de Arquitectura (Argentina, 1925-1943)”. Tesis de Maestría. Buenos Aires, Universidad Torcuato Di Tella.

DURAND, Jean-Nicolas-Louis (1825). Précis des leçons d’Architecture données à l’École Royale Polytechnique. París: Imprimerie de Firmin Didot.

FIORENTINO, Romina (2019). “Patrimonio Arquitectónico de la Masonería. “Los templos masones” en Capital Federal (CABA) y Rosario”. En: ALEJANDRO NOVACOVSKY y ADRIANA OLIVERA (comps.). Universidad y patrimonio: líneas de acción: ciudad, territorio y patrimonio: 1° Encuentro internacional: Ciudades, Territorio y Patrimonio Cultural y 1° Foro ONG para la defensa del Patrimonio. Mar del Plata: Universidad Nacional de Mar del Plata, 264-283
.
FITTIPALDI, Rosa Angela, GERALDI, María Alejandra, GONZÁLEZ, Carlos (2013). “Dinámicas del espacio urbano. Análisis y propuestas para su enseñanza. Estudio de caso: Coronel Suárez”. EntreVistas [Revista de debates] (4). Disponible en: http://www.isnsc.com.ar/assets/eje_02_04_fittipaldi_geraldi_gonzalez_dinamicas_del_espacio_urbano_analisis_y_prpuestas_para_su_ense%C3%B1anza_estudio_de_caso_coronel_suarez.pdf

FORESTIER, Florian (2012). “Théorie architecturale et bibliothèques”. En PETIT, Christelle (dir.). Architecture et bibliothèque. Villeurbanne: Presses de l’enssib, 22-32. Disponible en: https://books.openedition.org/pressesenssib/1206

GANDOLFI, Fernando y Eduardo GENTILE (2013). “Ciudades bonaerenses. Un palimpsesto en la Pampa”. En: PALACIO, Juan Manuel (dir.). Historia de la provincia de Buenos Aires. 4. De la federalización de Buenos Aires al advenimiento del peronismo (1880-1943). Buenos Aires: Unipe-Edhasa, 419-462.

GARCÍA-DOMÉNECH, Sergio (2016). “El espacio público como catalizador de la arquitectura, el arte y el diseño urbano”. On the w@terfront, 42 (1), 7-24.

GUTIÉRREZ, Leandro y Luis Alberto ROMERO (2007). Sectores populares, cultura y política. Buenos Aires en la entreguerra. Buenos Aires: Siglo Veintiuno Editores.

HUSER, Fabio Leonel (08/2015). “Vitraux. Renacimiento de un arte”. Toda Santa Fe (34), 46-47.

HUSER, Fabio Leonel (10/2015). “El vitraux en nuestra historia”. Toda Santa Fe (36), 30-31.

IGLESIA, Rafael E. (1979). Arquitectura historicista en el siglo XIX. Buenos Aires: Espacio Editora.

Inventario arquitectónico patrimonial (1998). Bahía Blanca: Municipalidad de Bahía Blanca, vol. 1, 2 y 3.

LEFEBVRE, Henri (2013). La producción del espacio. Madrid: Capitán Swing.

LIERNUR, Jorge Francisco (2001). Arquitectura en la Argentina del siglo XX. La construcción de la modernidad. Buenos Aires: Fondo Nacional de las Artes.

LIERNUR, Jorge Francisco y Fernando ALIATA (comps.) (2004). Diccionario de Arquitectura en la Argentina. Buenos Aires: Clarín/Arquitectura, t. 3.

LIERNUR, Jorge Francisco y Graciela SILVESTRI (1993). “El torbellino de la electrificación. Buenos Aires, 1880-1930”. En: El umbral de la metrópolis. Transformaciones técnicas y cultura en la modernización de Buenos Aires (1870-1930). Buenos Aires: Editorial Sudamericana, 9-95.

LINARES, Santiago y Guillermo VELÁZQUEZ (2012). “La conformación histórica del sistema urbano”. En: Otero, Hernán (dir.). Historia de la provincia de Buenos Aires. 1. Población, ambiente y territorio. Buenos Aires: Unipe-Edhasa, 365-399.

MINERVINO, Mario R. (2014) “Templo del saber”. Deck. Arquitectura, diseño y decoración 5 (24), 18-19.

MONEO, Rafael (1981). “Prólogo”. En: Durand, Jean-Nicolas-Louis. Compendio de lecciones de arquitectura. Madrid: Pronaos.

MUÑOZ COSME, Alfonso (2004). Los espacios del saber. Historia de la arquitectura de las bibliotecas. Gijon: Ediciones Trea.

PARADA, Alejandro (2013). “Historia de las bibliotecas en la Argentina. Una perspectiva desde la bibliotecología”. Fuentes. Revista de la Biblioteca y Archivo Histórico de la Asamblea Legislativa Plurinacional 7 (29). Disponible en: http://www.revistasbolivianas.org.bo/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1997-44852013000600002&lng=es&nrm=iso

PARADA, Alejandro (2015). “Espacialidad y bibliotecas. Reflexiones sobre una breve tipología del espacio bibliotecario”. Información, cultura y sociedad (33), 5-10. Disponible en: http://revistascientificas.filo.uba.ar/index.php/ICS/article/view/1907

PLANAS, Javier (2016). “Libros, lectores y lecturas: Constitución, expansión y crisis de las bibliotecas populares en la Argentina (1870-1890)”. Tesis de Doctorado. La Plata, Universidad Nacional de La Plata.

PLANAS, Javier (2019). “Producción y circulación del saber en la historia del campo bibliotecario argentino”. Información, cultura y sociedad (40), 53-68. Disponible en: http://revistascientificas.filo.uba.ar/index.php/ICS/article/view/5474

RAIMONDI, Sergio (2010). “Biblioteca Rivadavia”. En: Poesía civil. Bahía Blanca: 17grises.
SAUS, María Alejandra (2019). “La grilla y el ferrocarril. Espacio público y cultura urbana en la emergencia de un Estado permeable a lo privado (Bahía Blanca, 1883-1910)”. En: AGESTA, María de las Nieves y Juliana LÓPEZ PASCUAL (eds.). Estado del arte. Cultura, sociedad y política en Bahía Blanca. Bahía Blanca: Ediuns, 15-36.

SILVA, Hernán y otros (1972). Bahía Blanca, una nueva provincia y diversos proyectos para su capitalización. Bahía Blanca. Universidad Nacional del Sur.

VILLALOBOS, Laura I. y Flavio BEVILACQUA (2011). “Contenedor cultural”. Deck. Arquitectura, diseño y decoración, 2 (8), 20-21.

VILLALOBOS, Laura y Flavio BEVILACQUA (2009). “Los espacios de la Cultura: Edificio de la Asociación Bernardino Rivadavia”. En: María del Carmen VAQUERO y Juan Carlos PASCALE (eds.). El territorio, las actividades económicas y la problemática ambiental en el sudoeste bonaerense: actas de las V Jornadas Interdisciplinarias del Sudoeste Bonaerense. Bahía Blanca: Ediuns, 387-392.

VIÑUALES, Graciela M. (1990). “La evolución urbana”. En VIÑUALES, Graciela M. y José M. ZINGONI. Patrimonio urbano y arquitectónico de Bahía Blanca. Bahía Blanca: La Nueva Provincia, 11-27.

WILLIAMS, Fernando (2004). “Colonización agrícola y patrones de asentamiento en la Provincia de Buenos Aires durante la segunda mitad del siglo XIX”. IAHM. Revista de Historia Bonaerense, 11 (26), 15-19.

ZINGONI, José María (2010). Arquitectura ferroportuaria en Bahía Blanca, 1880-1930. Bahía Blanca: Ediuns.

Descàrregues

Publicades

2020-03-29

Com citar

Agesta, Maria de la Nieves. 2020. “ Biblioteques Populars I Historicisme arquitectònic Al Sud-Oest De Buenos Aires a Principis De Segle XX”. on the w@terfront. Public Art.Urban Design.Civic Participation.Urban Regeneration 62 (2):3-47. https://doi.org/10.1344/waterfront2020.62.6.2.