BARRI EL PRADO un Museu Viu per a la Ciutat de Barranquilla

Resum

Barranquilla, ciutat situada a una latitud geogràfica intertropical al marge esquerre de la desembocadura de el Riu Magdalena, es constitueix com un conglomerat de trossos a causa dels seus processos d’urbanització. Processos que inicien un desenvolupament urbà accelerat durant les primeres dècades de segle XX, sense comptar amb un Pla Urbanístic per a l’ordenació del seu vast territori. En absència d’això, es tracen, d’una banda, barris burgesos per allotjar les migracions europees i de l’altra, gràcies a aquest desenvolupament, apareixen de manera espontània, els barris informals consolidats a causa de la migracions locals i regionals.
Entre els barris burgesos es distingeix el Barri El Prat, desenvolupat a partir dels principis urbanístics de el Moviment Modern, seguint el model de Ciutat Jardí, constituint-se d’aquesta manera, com el principal fita urbana de la ciutat en segle XX. És així com el Prat es va caracteritzar per la continuïtat del seu traçat i per erigir sobre cadascun dels seus terrenys, edificacions d’estils arquitectònics equiparables a les que es construïen en ciutats nord-americanes i angleses de l’època. Entre aquestes edificacions, avui patrimonials es destaquen la construcció de cinquanta-quatre habitatges aïllats per a l’elit de Barranquilla, l’Hotel El Prado i la posada en funcionament del Country club.
El transcórrer de el temps ha generat en el Barri El Prat transformacions funcionals que van ser modificant els seus símbols i imaginaris. No obstant això, la seva declaratòria com a Bé d’Interès Cultural de caràcter Nacional, a través de la Resolució 0087 el 2 de febrer de 2005, ha impedit la modificació estructural de les seves peces arquitectòniques patrimonials, antejardins, patis i la majoria de les espècies vegetals, així com tampoc el traçat urbà. Actualment al barri es viu una confluència de manifestacions integrades i complementàries, partint d’aquelles pròpies de l’ús residencial al Carib, conjugades amb el desenvolupament d’activitats culturals a l’espai públic, les quals s’articulen amb escenaris culturals i artístics que, amb el temps s’han establert al barri. Aquesta confluència ha generat una sinergia entre el model de Ciutat Jardí, la quotidianitat residencial pròpia de l’Carib que habita part de el patrimoni arquitectònic, la cultura allotjada en edificis patrimonials i els seus amplis espais públics, reafirmant el viu com una condició a considerar des d’un patrimoni comprès com a qüestió de futur. Una comprensió que, també posa en valor les manifestacions humanes poc reconegudes, ja que amb això el territori adquireix altres potencials. És així com la iniciativa del Museu Viu El Prat potencia aquest valor com a procés de regeneració urbana.
El potencial valor del que viu, estructurat sota el concepte de Museu, mitjançant el procés de regeneració urbana, comprèn a el Barri El Prat com un territori d’oportunitats clau en la gestió cultural i d’innovació, mitjançant la posada en marxa d’altres models econòmics, que excloguin la possibilitat de gentrificació. D’aquesta manera aquesta investigació es submergeix en un aprofundiment sobre estudis de regeneració urbana, la comprensió de la imatge de la ciutat com a obra d’art i la investigació sobre la significació de museu en diferents instàncies. Concretant d’aquesta manera, la concepció de Museu Viu com la definició d’espai urbà que, en primera instància no treu la seva col·lecció de l’context, sinó que, per contra, genera la col·lecció entorn d’ella, prenent partida de sistema espacial, cultural dinàmic, simbiòtic, socialment equilibrat, en el qual es desenvolupen dinàmiques democràtiques i espontànies que fonamenten i sustenten un sistema d’equilibris econòmics, naturals i culturals. No es tracta de crear un mitjà inert intocable, sinó de permetre accions i relacions entre visitants i habitants que potenciïn aquestes dinàmiques.
És així com El Museu Viu El Prat, proposat com un districte d’innovació cultural i creatiu, no només generarà impacte i retribució econòmica, sinó que possibilitarà la transformació d’imaginaris col·lectius, fonamentant les seves identitats i consolidant la seva imatge. La qual cosa es veurà afavorit per la seva planificació urbana inicial i dinamitzades per les formes d’habitar que discorren en aquest entorn patrimonial, podent-se reconèixer com una “marca pròpia”, des del màrqueting territorial pel que fa al seu reconeixement i promoció dins de la ciutat a partir del foment de l’economia taronja, la qual és una de les metes de Govern Nacional Colombià.
D’aquesta manera el Museu Viu El Prat, es projecta a partir de la comprensió de el patrimoni com una qüestió de futur, separant-se de la concepció tradicional de museu, és a dir, una concepció estàtica, inert, inanimada, que treu la col·lecció del seu context i que utilitza els edificis com a suports per a altres arts. Per contra, el Museu Viu El Prat Situa el concepte de museu en la dimensió de la gestió i regeneració urbana conjugada amb processos d’economia creativa, per a ser lliurades a un espai democràtic, d’ús públic, lliure i a l’aire lliure. És així com l’espai urbà és el propi museu, els seus límits, el territori sobre el qual es posa el patrimoni administrativament definit i el cel com el seu confí superior.