Des de vistes densament omplertes fins a la ciutat de Piazzas buides. Imatges interpretant els dinamismes oscil·lants de la realitat urbana

Resum

Les ciutats han inspirat als creadors d’obres d’art des de fa molt de temps, primer com a motius merament secundaris, addicionals per indicar l’entorn „urbà” de l’escena principal, i després com a temes per dret propi. Aquestes imatges podrien representar ciutats imaginàries i reals, de l’passat i de el futur, incloses ubicacions mitològiques i bíbliques, documentant terres llunyanes i fantasiejant amb l’aparició de ciutats utòpiques. En alguns d’aquests aspectes, la història de les representacions de la ciutat comparteix similituds significatives amb la història de les representacions de paisatges.

En el present article, però, pretenc centrar-me en un detall curiós i particular d’aquesta tradició pictòrica. Seguint i investigant més a fons una breu reflexió de Michel Makarius del seu llibre de 2004 sobre „Ruïnes”, m’agradaria comparar la visualitat i els efectes estètics de paisatges urbans densos i buits, dels quals dos exemples clàssics podrien ser els capricis - vistes imaginàries de ciutats completament plenes d’elements estèticament agradables, inclosos magnífics restes de el patrimoni antic- i representacions de ciutats en les que el buit es destaca al punt que l’observador tendeix a suposar que el tema real de la imatge no és la ciutat, els seus edificis, formes i components físics, sinó exactament aquest „buit”.

No obstant això, aquests „extrems” de l’àmplia gamma de paisatges urbans, és a dir, els densament poblats i els extremadament despoblats, no són merament subgèneres històrics de segles passats. Aquestes tipologies han sobreviscut fins als nostres dies, en diverses versions i amb diversos accents; és més, sembla que són més rellevants que mai per comprendre no només la naturalesa d’aquestes representacions artístiques i les seves referències estètiques, sinó també per aprendre més de la nostra pròpia realitat contemporània. Només cal pensar en les nombroses formes en què els artistes aborden els complicats problemes i desafiaments de la vida urbana actual, sigui amb les referències clàssiques i el vocabulari visual en ment, ja sigui creant inconscientment paral·lels ocasionals o usant-los com a precursors explícits de les seves pròpies obres. La densitat de les megàpolis globals està representada de formes artísticament noves, sovint amb connotacions socialment crítiques, mentre que les imatges de ciutats buides, no fa molt de temps, per exemple, durant les recents pandèmies i tancaments, estan resultant novament en obres estèticament inspiradores i perspicaços que ens incentiven a reflexionar sobre els dinamismes oscil·lants de les nostres actuals realitats urbanes. Per tant, és particularment beneficiós observar tals representacions de les nostres ciutats i, per tant, augmentar la nostra consciència dels múltiples problemes globals que sovint es manifesten amb molta força en la vida quotidiana a les grans metròpolis. Les obres d’art que tematitzen les formes extremes de la vida urbana poden convertir-se en formes molt eficients de recordar-nos constantment els nostres deures de cuidar les nostres ciutats i la nostra vida.