Els comuns culturals com un element clau per fer polítiques vinculades a la base. Una exploració del suport als partenariats publicocomunitaris a Barcelona.
DOI:
https://doi.org/10.1344/waterfront2021.63.12.01Paraules clau:
desenvolupament comunitari, innovació social, partenariats publicocomunitaris, patrimoni cultural, BarcelonaResum
Aquest article té com a objectiu comprendre la gestió comunitària d’equipaments culturals considerant que aquesta pot ser clau per al futur de les ciutats. La investigació inclou observació participant, anàlisi temàtica de debats grupals i entrevistes en profunditat activistes i professionals de l'àmbit de l'acció comunitària a Barcelona. Es documenta la construcció de xarxes de col·laboració activa d'una àmplia varietat d'organitzacions que fomenten els comuns culturals a Barcelona i es destaquen els esforços que han fet per desenvolupar eines per a l'avaluació de la seva pròpia activitat. Les conclusions destaquen la qüestió de l'entesa mútua entre els moviments veïnals, els professionals de l'acció comunitària i el sector de l'economia social. Se subratlla com els partenariats publicocomunitaris poden utilitzar les activitats de creació de xarxes per desenvolupar un enfocament constructiu i crític sobre la prestació de serveis públics i també són claus per millorar l'aprenentatge col·lectiu sobre el que són els processos de democratització econòmica. En aquest sentit, al llarg del text s'atorga una importància vital a la institucionalització d'eines normatives i indicadors qualitatius per avaluar el valor socialment transformador d'aquestes aliances.
Les experiències de desenvolupament local mitjançant la gestió d'espais culturals (Klein i Tremblay, 2020) ens condueixen a interrogar-nos sobre el paper dels actors comunitaris autoorganitzats en el foment de la democratització de la vida quotidiana. Els casos reals d'apoderament comunitari i, específicament, la manera com es desenvolupa als entorns coneguts com a béns comuns urbans i/o béns comuns culturals, han atret l'interès tant de l'acadèmia com de l'àmbit polític a tot el món (Antonucci 2020 (Feinberg, Ghorbani i Herder 2020; Giannini i Pirone 2019; Kay i Wood 2020; Petrescu et al. 2020; Shah i Garg 2017; Steiner, McMillan i Hill O'Connor 2022; Williams 2018). A Barcelona, durant la darrera dècada, entre els efectes de la Gran Recessió, l'esclat de la pandèmia de COVID-19 i la crisi ecosocial desencadenada a continuació, s'ha anat reconeixent amb cada cop més èmfasi el potencial socialment innovador d'aquells espais i projectes culturals impulsats per plataformes comunitàries en què participen ciutadans compromesos com a gestors de pràctiques culturals; alhora, aquestes iniciatives també han guanyat prestigi entre el públic en general.
Com una manifestació particular dels espais d'esperança (Harvey 2000), els centres culturals dirigits per la comunitat són un subtipus específic en el vast camp dels béns comuns urbans on s'estan duent a terme lluites per recuperar la governança ciutadana sobre l'aigua, el subministrament d’aliments, la distribució d’energia, l’habitatge o el medi ambient. Com a iniciatives promotores de l'emancipació cultural, l'aprenentatge col·lectiu i la creació autònoma, aquests centres reaccionen davant de les polítiques d'austeritat i dels processos de vulnerabilitat social. Tot i la gran diversitat en els seus eixos, en les fórmules organitzatives i en les escales d'acció, coincideixen que actuen sobre les economies urbanes i les relacions socials per impulsar un moviment general cap a la democratització i la desmercantilització. Així, a més de promoure activitats culturals, molts d’aquests centres desenvolupen iniciatives que donen resposta a un gran nombre de reptes de la societat actual. Són iniciatives que entreveuen la construcció d'altres imaginaris de possibilitat.
A Barcelona, el desenvolupament de diferents iniciatives en un moviment polític, amb la seva pròpia plataforma associativa particular anomenada Xarxa d’Espais Comunitaris, és prova de l´existència d´un model de gestió comunitària d´equipaments culturals. La xarxa inclou iniciatives amb una gran varietat de formes organitzatives, des de centres socials autogestionats inspirats pel moviment okupa, fins a plataformes reconegudes oficialment que gestionen equipaments públics en conveni amb les administracions públiques.
… les formes de gestió comunitària són diverses (autogestió d'espais okupats o privats, gestió d'equipaments i recursos municipals, cooperatives a locals llogats, etc.) i no es basen en un únic model de treball sinó que es defineixen en una varietat de maneres que tenen a veure amb valors, objectius i models organitzatius quant a la gestió de les necessitats col·lectives i la seva relació amb els recursos compartits d'un determinat territori (Balanç Comunitari 2017-2020, Xarxa d'Espais Comunitaris).
En aquest article es recolza la idea que comprendre aquest tipus de gestió dels equipaments culturals pot ser vital per entendre com la ciutadania pot fer servir demandes específiques, accions col·lectives i propostes organitzatives concretes per cridar l'atenció dels gestors i promotors de polítiques públiques i així reivindicar el seu dret a la ciutat (Bailey i Marcucci 2013; Harvey 2014; Iveson 2013; Kemp, Lebuhn i Rattner 2015; Novy i Colomb 2013). En aquest sentit, aquesta investigació examina les iniciatives de gestió cultural participada com a espais on es donen equilibris complexos entre la institucionalització, el desenvolupament comunitari i l'autonomia col·lectiva. Observar aquests equilibris és fonamental per entendre les iniciatives d'innovació social a nivell local (XXXX 2012; Oosterlynck et al., 2013; Pradel, Eizaguirre i García, 2013). Quant a la seva possible acció com a nodes de governança per transformar les ciutats i millorar-ne l'habitabilitat, la discussió sobre els condicionants de la gestió participada d'equipaments culturals ofereix també l'oportunitat d'observar els límits i els reptes dels models de desenvolupament comunitari influenciats per les contrareformes neoliberals. L’actuació d’aquests equipaments com a llocs on interactuen les lluites socials i on es posa en pràctica la democràcia contributiva ocupa un lloc central d’aquesta investigació. També és rellevant l’existència de mètriques alternatives de tipus comunitari per avaluar l’acompliment dels equipaments culturals, diferents de les relacionades merament amb la millora del capital social dels individus. En resum, aquest estudi se centra en les pràctiques de gestió cultural a un nivell proper als ciutadans, involucrant-los com a creadors i gestors d'ecosistemes de governança cultural, i rebutja la noció que els seus equipaments culturals són mers llocs de consum cultural. Alhora, l'estudi presta una atenció especial a la relació entre aquests entorns culturals i l'àmbit de l'economia social, observant en particular les interaccions entre les pràctiques de gestió cultural comunitària i les formes de l'economia social i solidària.
Referències
Andersen K.; & Frandsen, M., J. ;. Delica. 2013. “From ‘book Container’ to Community Centre -
Bottom Linked Innovation of Public Services Supporting Community Empowerment.” Pp. 174–86
in Social innovation: Collective action, Social learning and Transdisciplinary research, edited by F. ;
M. Moulaert D.; Mehmood, A.; & Hamdouch, A. London: SAGE.
Andreu, Marc. 2015. Barris, Veïns i Democràcia. Els Moviments Populars i La Reconstrucció de
Barcelona (1968-1986). Barcelona: L’avenç.
Antonucci, Federica. 2020. “From Urban Commons to Commoning as Social Practice.” Cultural
Commons and Urban Dynamics 189–203. doi: http://dx.doi.org/10.1007/978-3-030-54418-8 .
Bailey, Saki, and Maria Edgarda Marcucci. 2013. “Legalizing the Occupation: The Teatro
Valle as a Cultural Commons.” South Atlantic Quarterly 112(2):396–405. doi: http://dx.doi.
org/10.1215/00382876-2020271
Barbieri, Nicolás. 2014. “Cultura, Políticas Públicas y Bienes Comunes: Hacia Unas Políticas de Lo
Cultural.” Àgora 1(1):101–19. doi: http://dx.doi.org/10.6035/Kult-ur.2014.1.1.3 .
Barbieri, Nicolás. 2018. “Políticas Culturales En Los Ayuntamientos Del Cambio ¿Hacia Unas
Políticas Públicas de Lo Común?” Temas. doi: http://dx.doi.org/10.25267/Periferica.2017.i18.13
Barbieri, Nicolás, Xavier Fina, and Joan Subirats. 2012. “Culture and Urban Policies: Dynamics and
Effects of Cultural Third Sector Interventions in Barcelona.” Revue Métropoles 11:2–18.
van den Berk-Clark, Carissa, and Loretta Pyles. 2012. “Deconstructing Neoliberal Community
Development Approaches and a Case for the Solidarity Economy.” Journal of Progressive Human
Services 23(1):1–17. doi: http://dx.doi.org/10.1080/10428232.2011.606736 .
Blanco, Ismael, Yunailis Salazar, and Iolanda Bianchi. 2019. “Urban Governance and Political Change
under a Radical Left Government: The Case of Barcelona.” Journal of Urban Affairs 00(00):1–21.
doi: http://dx.doi.org/10.1080/07352166.2018.1559648 .
Brain, David. 2019. “Reconstituting the Urban Commons: Public Space, Social Capital and the
Project of Urbanism.” Urban Planning 4(2Public Space in the New Urban Agenda Research into
Implementation):169–82. doi: http://dx.doi.org/10.17645/up.v4i2.2018 .
Capdevila, Enric. 2022. “La gestió ciutadana a Barcelona: una radiografia amb claus de futur.” Pp.
-335 in Perquè tot és de tothom. Gestió comunitària de la cultura i economia solidària, edited
by Eizaguirre, Santi and Javier Rodrigo. Barcelona: Editorial Icària.
Capel, Horacio. 2005. El Modelo Barcelona: Un Examen Crítico. Barcelona: Ediciones del Serbal.
Castells, M. 1983. The City and the Grassroots. A Cross-Cultural Theory of Urban Social Movements.
. London: Edward Arnold.
Castro, Mauro, Iolanda Fresnillo, and Rubén Moreno. 2016. Comuns Urbans - Patrimoni Ciutadà.
Marc Conceptual i Propostes de Línies d’acció. Vol. 0.
Chang, Kyung-Sup. 2012. “Economic Development, Democracy and Citizenship Politics in South
Korea: The Predicament of Developmental Citizenship.” Citizenship Studies 16(1):29–47. doi:
http://dx.doi.org/10.1080/13621025.2012.651401 .
Charnock, Greig, Hug March, and Ramon Ribera-Fumaz. 2021. “From Smart to Rebel City?
Worlding, Provincialising and the Barcelona Model.” Urban Studies 58(3):581–600. doi: http://
dx.doi.org/10.1177/0042098019872119 .
Chaves-Avila, Rafael, and Juan Ramon Gallego-Bono. 2020. “Transformative Policies for the Social
and Solidarity Economy: The New Generation of Public Policies Fostering the Social Economy in
Order to Achieve Sustainable Development Goals. The European and Spanish Cases.” Sustainability
(Switzerland) 12(10). doi: http://dx.doi.org/10.3390/SU12104059 .
Delgado, Manuel. 2007. La Ciudad Mentirosa. Fraude y Miseria Del “Modelo Barcelona”. Madrid:
Los libros de la catarata.
van Dyck, Barbara, and Pieter van den Broeck. 2013. “Social Innovation: A Territorial Process.”
Pp. 131–41 in The international handbook on Social Innovation. Collective action, Social Learning
and Transdiciplinary Research, edited by F. Moulaert, D. Mc Callum, A. Mehmood, and A.
Hamdouch. Cheltenham: Edward Elgar.
Eizaguirre, Santiago. 2021. “Challenges in strategies for socioeconomic democratization.
Assessing solidarity economy policies in Barcelona.” European Planning Studies, 29:11, 2145-
, DOI: http://dx.doi.org/10.1080/09654313.2021.1937950 .
Eizaguirre, Santiago and Parés, Marc. 2019. “Communities making social change from below: social
innovation and democratic leadership in two disenfranchised neighbourhoods in Barcelona”.
Urban Research and Practice. Volume 12, Issue 2, pp. 173-191. https://doi.org/10.1080/17535069.
1426782
Eizaguirre, Santiago, Marc Pradel, Xavier Martínez, Albert Terrones and Marisol García. 2012.
“Multilevel governance and social cohesion: bringing back conflict and citizhenship practices.”
Urban Studies, 49 (9), pp. 1999-2016. https://doi.org/10.1177/0042098012444890
Eizaguirre, Santi, Marc Pradel and Marisol Garcia. 2017. “Citizenship practices and democratic
governance: ’Barcelona en Comú’ as an urban citizenship confluence promoting a renewed policy
agenda.” Citizenship Studies. 21, 4, pp. 425-439. https://doi.org/10.1080/13621025.2017.1307609
Eizaguirre, Santiago, and Javier Rodrigo. (eds). 2022. Perquè tot és de tothom. Gestió comunitària
de la cultura i economia solidària. Barcelona: Editorial Icària.
Estivill, Jordi i Miró, Ivan. 2021. L’economia Social i Solidària a Catalunya. Barcelona: Editorial
Icària.
Feinberg, Arthur, Amineh Ghorbani, and Paulien Herder. 2021. “Diversity and Challenges of the
Urban Commons: A Comprehensive Review.” International Journal of the Commons 15(1):1–20.
doi: https://doi.org/10.5334/ijc.1033 .
Feinberg, Arthur, Amineh Ghorbani, and Paulien M. Herder. 2020. “Commoning toward Urban
Resilience: The Role of Trust, Social Cohesion, and Involvement in a Simulated Urban Commons
Setting.” Journal of Urban Affairs. doi: https://doi.org/10.1080/07352166.2020.1851139 .
Font, Judit, Ojeda, Helena., Urbano, Xavier. 2015. “La Gestió Comunitària Dins l’economia Social i
Solidària.” Nativa. Música i Cultura Vistes Des de Barcelona.
Fontan, Jean-Marc. 2011. “Entreprenariat Social et Entreprenariat Collectif : Synthèse et
Constats.” Canadian Journal of Nonprofit and Social Economy Research 2(2):37–56. doi: https://
doi.org/10.22230/cjnser.2011v2n2a90 .
Forné, Laia and Castro, Mauro. 2022. “Noves mètriques i valors per a una institucionalitat
publicocomunitària: Algunes propostes des de l’experiència del programa de Patrimoni ciutadà”.
Pp 336-356 in Perquè tot és de tothom. Gestió comunitària de la cultura i economia solidària,
edited by Eizaguirre, Santi and Javier Rodrigo. Barcelona: Editorial Icària.
Fraisse, Laurent. 2013. “The Social and Solidarity-Based Economy as a New Field of Public Action:
A Policy and Method for Promoting Social Innovation.” Pp. 346–60 in The international handbook
on Social Innovation. Collective action, Social Learning and Transdiciplinary Research, edited by A.
M. and A. H. Moulaert, F., MacCallum, D. Cheltenham: Edward Elgar Publishing.
García, Marisol. 2006. “Citizenship Practices and Urban Governance in European Cities.” Urban
Studies 43(4):745–65. doi: https://doi.org/10.1080/00420980600597491 .
García, Marisol, Santiago Eizaguirre, and Marc Pradel. 2015. “Social Innovation and Creativity in
Cities: A Socially Inclusive Governance Approach in Two Peripheral Spaces of Barcelona.” City,
Culture and Society 6(4):93–100. doi: https://doi.org/10.1016/j.ccs.2015.07.001 .
Giannini, Vito, and Maurilio Pirone. 2019. “Political Participation in Self-Managed Social Cen-Tres:
Direct Social Action and Institutionalization in Bologna City.” Partecipazione e Conflitto 12(3):941–
doi: https://doi.org/10.1285/i20356609v12i3p941 .
González, Sara. 2006. “Scalar Narratives in Bilbao: A Cultural Politics of Scales Approach to the
Study of Urban Policy.” International Journal of Urban and Regional Research 30(4):836–57.
https://doi.org/10.1111/j.1468-2427.2006.00693.x
Hayano, David (1979). «Auto-Ethnography: Paradigms, Problems, and Prospects». Human
Organization 38 (1): 99-104. doi: https://doi.org/10.17730/humo.38.1.u761n5601t4g318v
Harvey, David. 2000. Espacios de Esperanza. Madrid: AKAL Ediciones (2003).
Harvey, David. 2012. “Rebel Cities. from the Right to the City to the Right to the Urban Revolution.”
London: Verso.
Huertas, Josep Maria. 1997. “El Moviment Ciutadà a Barcelona i l’aparició Del Pla General
Metropolità.” Papers. Regió Metropolitana de Barcelona 28 (noviembre 1997):63–68.
Iveson, Kurt. 2013. “Cities within the City: Do-It-Yourself Urbanism and the Right to the
City.” International Journal of Urban and Regional Research 37(3):941–56. doi: https://doi.
org/10.1111/1468-2427.12053 .
Johanisova, Nadia, and Stephan Wolf. 2012. “Economic Democracy: A Path for the Future?”
Futures 44(6):562–70. doi: https://doi.org/10.1016/j.futures.2012.03.017 .
Kay, Jilly Boyce, and Helen Wood. 2020. “Cultural Commons: Critical Responses to
COVID-19, Part 2.” European Journal of Cultural Studies 23(6):1019–24. doi: https://doi.
org/10.1177/1367549420952098 .
Kearns, Ade, and Ray Forrest. 2000. “Social Cohesion and Multilevel Urban Governance.” Urban
Studies 37(5–6):995–1017. doi: https://doi.org/10.1080/00420980050011208 .
Kemp, Adriana, Henrik Lebuhn, and Galia Rattner. 2015. “Between Neoliberal Governance and the
Right to the City: Participatory Politics in Berlin and Tel Aviv.” International Journal of Urban and
Regional Research 39(4). doi: https://doi.org/10.1111/1468-2427.12262 .
Klein, Juan-Luis, Wilfredo Angulo Baudin, and Diane-Gabrielle Tremblay. 2017. “Potencial Y Límites
De Las Estrategias Culturales De Desarrollo Urbano: El Caso De Bilbao.” Finisterra 52(105):49–78.
doi: https://doi.org/10.18055/Finis8966 .
Klein, Juan-Luis, and Bernard Pecqueur. 2017. “Living Labs , Innovation Sociale et Territoire.”
Canadian Journal of Regional Science 40(1):2017.
Klein, Juan-Luis, and Diane-Gabrielle Tremblay. 2020. “Activités Culturelles et Développement
Local : Remarques Introductives.” Interventions Économiques (63):0–5. doi: https://doi.
org/10.4000/interventionseconomiques.8097 .
Lévesque, Benoît. 2013. “Social Innovation in Governance and Public Management Systems:
Towards a New Paradigm?” Pp. 25–39 in The international handbook on Social Innovation. Collective
action, Social Learning and Transdiciplinary Research, edited by F. Molulaert, D. MacCallum, A.
Mehmood, and A. Hamdouch. Edward Elgar Publishing.
Lite, Anna. 2022. “La dimensió comunitària a l’economia social i solidària. El paper de les iniciatives
socioeconòmiques als ecosistemes comunitaris.” Pp. 221-234 in Perquè tot és de tothom. Gestió
comunitària de la cultura i economia solidària, edited by Eizaguirre, Santi and Javier Rodrigo.
Barcelona: Editorial Icària.
Loh, Penn, and Boone Shear. 2015. “Solidarity Economy and Community Development: Emerging
Cases in Three Massachusetts Cities.” Community Development 5330(June 2015):1–17. doi:
https://doi.org/10.1080/15575330.2015.1021362 .
Mailhot, Chantale, Gaudet Stephanie, Émilie Drapeau, and Jose Fuca. 2021. “Éduquer À La
Citoyenneté Démocratique Par L’Innovation Sociale : L’Idéal De L’Entrepreneuriat Social Remis En
Question.” Canadian Journal of Nonprofit and Social Economy Research 12(2):58–73. doi: https://
doi.org/10.29173/cjnser.2021v12n2a381 .
Marchioni, Marco. 1999. Comunidad, Participación y Desarrollo : Teoría y Metodología de La
Intervención Comunitaria. Madrid: Editorial Popular.
Martí-Costa, Marc, and Mauro Castro-Coma. 2016. “Comunes Urbanos: De La Gestión Colectiva
al Derecho a La Ciudad.” Eure 42:131–53.
Martínez, Santi, Illa Joaquim, and Rius Ulldemolins. 2012. “La Política Cultural de La Diputación
de Barcelona. La Influencia Del Contexto Político Institucional y de La Articulación Entre
Administraciones En El Desarrollo de Un Modelo Singular de Cooperación Cultural.” RIPS 11(1):9–
Mayer, Margit. 2003. “The Onward Sweep of Social Capital: Causes and Consequences for
Understanding Cities, Communities and Urban Movements.” International Journal of Urban and
Regional Research 27(1):110–32. doi: https://doi.org/10.1111/1468-2427.00435
Miró, Ivan. 2018. Ciutats Cooperatives. Esbossos d’una Altra Economía Urbana. Barcelona: Icària.
Miró, Ivan. 2022. “Cooperatives, ateneus i cultura a Catalunya: genealogia d’una interacció”. Pp.
-47 in Perquè tot és de tothom. Gestió comunitària de la cultura i economia solidària, edited by
Eizaguirre, Santi and Javier Rodrigo. Barcelona: Editorial Icària.
Molotch, Herbert. 1976. “The City as a Growth Machine: Towards a Political Economy of Place.”
American Journal of Sociology 82:309–32.
Moulaert, Frank, Flavia Martinelli, Erik Swyngedouw, and Sara González. 2010. Can Neighbourhoods
Save the City? Community Development and Social Innovation. London & New York: Routldege.
Nicholls, Alex. 2010. “The Legitimacy of Social Entrepreneurship: Reflexive Isomorphism in a
Pre-Paradigmatic Field.” Entrepreneurship Theory and Practice 34(4):611–33. doi: https://doi.
org/10.1057/9781137035301_11 .
Novy, Andreas., Daniela Coimbra, and Frank Moulaert. 2012. “Social Cohesion: A Conceptual and
Political Elucidation.” Urban Studies 49:1873–89. doi: https://doi.org/10.1177/0042098012444878
Novy, Johannes, and Claire Colomb. 2013. “Struggling for the Right to the (Creative) City in Berlin
and Hamburg: New Urban Social Movements, New ‘Spaces of Hope’?” International Journal of
Urban and Regional Research 37(5). doi: https://doi.org/10.1111/j.1468-2427.2012.01115.x .
Oosterlynck, Stijn, Yuri Kazepov, Andreas Novy, Pieter Cools, Eduardo Barberis, Florian Wukovitsch,
Tatiana Saruis, and Bernhard Leubolt. 2013. The Butterfly and the Elephant: Local Social Innovation,
the Welfare State and New Poverty Dynamics. Vol. 13/02.
Parés, Marc, Ismael Blanco, and Charlotte Fernández. 2018. “Facing the Great Recession in
Deprived Urban Areas: How Civic Capacity Contributes to Neighborhood Resilience.” City and
Community 17(1):65–86. doi: https://doi.org/10.1111/cico.12287
Petrescu, Doina, Constantin Petcou, Maliha Safri, and Katherine Gibson. 2020. “Calculating the
Value of the Commons: Generating Resilient Urban Futures.” Environmental Policy and Governance
–16. doi: https://doi.org/10.1002/eet.1890 .
Pieres, Jaume J. 2022. “El Centre, ateneu de Caldes de Montbui; una experiència d’associacionisme
cultural amb una mirada de 150 anys.” Pp. 48-61 in Perquè tot és de tothom. Gestió comunitària de
la cultura i economia solidària, edited by Eizaguirre, Santi and Javier Rodrigo. Barcelona: Editorial
Icària.
Pradel, Marc, Santiago Eizaguirre, and Marisol García. 2013. “Theorising Multi-Level Governance
in Social Innovation Dynamics.” Pp. 155–68 in Social innovation: Collective action, Social learning
and Transdisciplinary research., edited by F. Moulaert MacCallum, D., Mehmood, A., & Hamdouch,
A. Cheltenham: Edward Elgar Publishing.
Ribera-Fumaz, Ramon. 2009. “From Urban Political Economy to Cultural Political Economy :
Rethinking Culture and Economy in and beyond the Urban.” Progress in Human Geography
(4):447–65. https://doi.org/10.1177/0309132508096352
Rius, Joaquim, and M. Victoria Sánchez-Belando. 2015. “Modelo Barcelona y Política Cultural:
Usos y Abusos de La Cultura Por Parte de Un Modelo Emprendedor de Desarrollo Local.” Eure
(122):103–23. doi: https://doi.org/10.4067/S0250-71612015000100005 .
Russell, Bertie. 2019. “Beyond the Local Trap: New Municipalism and the Rise of the Fearless
Cities.” Antipode 51(3):989–1010. doi: https://doi.org/10.1111/anti.12520 .
Sánchez Belando, María Victoria. 2015. “Las Políticas Culturales de Proximidad En El Paradigma de
La Ciudad Creativa: El Caso Del Programa de Centros Cívicos En La Ciudad de Barcelona.” Politica y
Sociedad 52(1):125–52. doi: https://doi.org/10.5209/rev-POSO.2015.v1.n52.45431 .
Sánchez Belando, Maria Victoria. 2017. “Building Alternatives to the Creative Turn in Barcelona:
The Case of the Socio-Cultural Centre Can Batlló.” City, Culture and Society 8:35–42. doi: https://
doi.org/10.1016/j.ccs.2016.11.001 .
Shah, Arpit, and Amit Garg. 2017. “Urban Commons Service Generation, Delivery, and
Management: A Conceptual Framework.” Ecological Economics 135:280–87. doi: https://doi.
org/10.1016/j.ecolecon.2016.12.017 .
Steiner, Artur, Carolyn McMillan, and Clementine Hill O’Connor. 2022. “Investigating the
Contribution of Community Empowerment Policies to Successful Co-Production- Evidence from
Scotland.” Public Management Review 00(00):1–23. doi: https://doi.org/10.1080/14719037.202
2033053
Stevenson, Nick. 2010. “Cultural Citizenship, Education and Democracy: Redefining the Good
Society.” Citizenship Studies 14(3):275–91. doi: https://doi.org/10.1080/13621021003731823 .
Tudela, Enrique. 2022. Ateneu Popular 9 Barris. La lluita per construir una cultura emancipadora.
Pp. 109 -126 in Perquè tot és de tothom. Gestió comunitària de la cultura i economia solidària,
edited by Eizaguirre, Santi and Javier Rodrigo. Barcelona: Editorial Icària.
UTE. 2004. Barcelona Marca Registrada. Un Model per Desarmar. . Barcelona: Virus Editorial.
Williams, Miriam J. 2018. “Urban Commons Are More-than-Property.” Geographical Research
(1):16–25. doi: https://doi.org/10.1111/1745-5871.12262 .
Zallo, Ramon. 2005. “Bilbao En La Estructura Industrial Cultural y Comunicativa Vasca: Hipotesis
Interpretativas y Retos En Un Mundo Abierto.” Bidebarrieta 16:13–28.
Zambrano, Carla Belén. 2019. “Políticas Culturales de Base Comunitaria. Una Mirada
Psicosociocomunitaria.” Encuentros. Revista de Ciencias Humanas, Teoría Social y Pensamiento
Crítico 9 (Enero-Junio 2019):69–78.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2022 Santiago Eizaguirre Anglada
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
La llicència us permet: Compartir - copiar i redistribuir el material en qualsevol mitjà o format i Adaptar - remesclar, transformar i construir sobre el material per a qualsevol propòsit, fins i tot comercialment. El llicenciador no pot revocar aquestes llibertats mentre l'usuari compleixi els termes de la llicència. Els drets d'autor estan protegits per ISSN 1139-7365. A la revista w@terfront no hi ha restriccions de drets d'autor i permet als autors conservar els drets de publicació sense restriccions.
Aquesta revista no cobra als autors cap taxa per enviar o processar articles.