El tractament de la corporalitat a l’Escola Activa: jocs i educació física a l’Escola del Mar (1922-1938)

Xavier Torrebadella-Flix; Jordi Brasó

doi:10.1344/reire.40176

Autors/ores

Xavier Torrebadella-Flix Universitat Autònoma de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-1922-6785
Jordi Brasó Universitat de Vic https://orcid.org/0000-0002-3582-9826

DOI:

https://doi.org/10.1344/reire.40176

Paraules clau:

educació física, Escola del Mar, higienisme, joc, Escola Nova, escola activa

Resum

INTRODUCCIÓ. A inicis del segle XX les condicions de vida a Barcelona eren pèssimes. La burgesia volia modernitzar i europeïtzar el territori. Entre altres propostes, apareix l’Escola del Mar, amb una idea higienista i pedagògica per als infants desafavorits.

MÈTODE. L’aportació té per objecte els jocs i l’educació física a l’escola. Es pretén entendre com hi tractaven les pràctiques corporals. Així mateix, es busca interpretar la seva finalitat i filosofia lligades a la pedagogia i als ideals renovadors de l’època. La metodologia s’ha basat en l’anàlisi de fonts primàries (pedagogs, personalitats acadèmiques, mestres i alumnat) ubicades principalment en el portal ARCA, a la Biblioteca de Catalunya i a les biblioteques particulars dels autors. Tot s’ha contextualitzat amb fonts secundàries per oferir un discurs hermenèutic.

RESULTATS. La pràctica de jocs i l’educació física de manera lliure, també dirigida, es treballava a partir d’exercicis gimnàstics que pretenien fer un cos més sa i fort. La corporalitat a l’Escola del Mar era una peça clau de l’engranatge escolar.

DISCUSSIÓ. L’Escola del Mar seguia el model de les escoles actives amb una idea higienista però tenia com a fet distintiu la proposta ludicocompetitiva que acompanyava la vida social.

Biografies de l'autor/a

Xavier Torrebadella-Flix, Universitat Autònoma de Barcelona

Llicenciat en Educació Física (UB) i doctor per la UdL. Professor del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la UAB. Àmbits d’estudi: Història social i documental de l’educació física. Disposa de nombrosos articles i llibres en la temàtica.

Jordi Brasó, Universitat de Vic

Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (UB) i doctor per la UB. Professor en diverses assignatures relacionades amb l’educació, la història i l’educació física a la UB, UOC, UVIC. Àmbits d’estudi: història de l’educació física, història de la renovació pedagògica, didàctica de l’educació i educació física al segle XXI.

Referències

Ajuntament de Barcelona (1920). Els jardins dels infants. Ajuntament de Barcelona, Comissió de Cultura.

Ajuntament de Barcelona. (1921). Escola del Mar. Ajuntament de Barcelona.

Ajuntament de Barcelona. (1922). Les construccions escolars. Ajuntament de Barcelona.

Ajuntament de Barcelona. (1923). Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona, 1918, 1919, 1920. Est. Ed. Albert Martín.

Ajuntament de Barcelona. (1932). Instruccions al professorat de Colònies escolars. Ajuntament de Barcelona, Comissió de Cultura.

Ajuntament de Barcelona. (1938). Escola del Mar. Ajuntament de Barcelona, Conselleria, Regidoria de Cultura.

Arada, R. (2008). El pressupost de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona de 1908: un referent pedagògic. Temps d’Educació, 34, 241-251.

Arias, R., i Pujadas, X. (2016). Presentación del dossier “Deporte y Sociedad”. Historia Crítica, 61, 13-21. https://doi.org/jfnw

Ayuntamiento de Barcelona. (1953). Antigua Escuela del mar. El juego. Número de Aniversario del XXXIº de su fundación. Edicions Garbí.

Betancor, M. Á., i Vilanou, C. (1995a). Consideraciones histórico-antropológicas sobre el origen de la educación física y el deporte: un ensayo taxonómico. Apunts. Educación Física y Deportes, 40, 7-26.

Betancor, M. Á., i Vilanou, C. (1995b). Historia de la educación física y el deporte a través de los textos. Promociones y Publicaciones Universitarias.

Biblioteca dels Nens. (1934). Catàleg. Escola del Mar.

Bovet, P. (2007). El instinto luchador. Psicología-educación. Biblioteca Nueva.

Brasó, J. (2015). Thomas Arnold, Pere Vergés i els jocs organitzats. Els escacs, un projecte educatiu a l’Escola del Mar. Temps d’Educació, 49, 135-163.

Brasó, J. (2017a). Diari de Vilamar. Edició Facsímil. Publicacions Universitat de Barcelona.

Brasó, J. (2017b). Historia y Pedagogía de la Escuela del Mar (1922-1938). Estudio icónico-hermenéutico. Social and Education History, 6(3), 226-260. https://doi.org/jfnx

Brasó, J. (2018a). Higienisme, educació i colònies escolars al voltant de 1918 [Comunicació]. A: Jornada Pensament Avançat: Reflexió sistemàtica. Revisió històrica. Estudi de cas: La grip de 1918, GREPPS, Departament de Teoria i Història de l’Educació, Universitat de Barcelona.

Brasó, J. (2018b). Pere Vergés: escola i ludificació al començament del s. XX [Pere Vergés: School and Gamification in the Early 20th Century]. Apunts. Educació Física i Esports, 133, 20-37. https://doi.org/jfnz

Brasó, J., i Cercós, R. (2019). Pere Vergés Farrés (1896-1970): un pedagog de la competició ludicoesportiva [Pere Vergés Farrés (1896-1970): A Pedagogue of Leisure-Sport Competitions]. Apunts. Educació Física i Esports, 137, 11-16. https://doi.org/jfn2

Brasó, J., i Díaz, G. (2021). Prensa pedagógica y Escuela Nueva a inicios del s. XX: El “Diari de Vilamar”. Cabás, 25, 159-176. https://doi.org/jfn3

Brasó, J., i Garcia, J. (2019). Semblances entre l’agogé lacedemònia i l’educació neoliberal actual. Reflexions per una educació crítica. Temps d’Educació, 56, 17-36.

Brasó, J., i Torrebadella, X. (2014). El joc del ‘rescat’ a Catalunya. Un projecte educatiu a l’Escola del Mar de Pere Vergés. Temps d’Educació, 47, 191-212.

Brasó, J., i Torrebadella, X. (2015). ‘El marro’, un juego tradicional y popular en la educación física española (1807-1936). Revista Complutense de Educación, 26(3), 697-719. https://doi.org/jfn4

Brasó, J., i Torrebadella, X. (2016). Investigación-acción y método de proyectos en educación física: organización de un torneo de marro. Estudios Pedagógicos, 42(2), 21-37. https://doi.org/jfn5

Brasó, J., i Torrebadella, X. (2017a). ¿Por qué nos hacen jugar en la escuela? Reflexiones pedagógicas para (¿criticar?) entender la enseñanza actual. A: R. Mínguez y E. Romero (coord.), CITE. XIV Congreso de Teoría de la Educación. Murcia 21 y 23 de noviembre de 2017. La educación ante los retos de una nueva ciudadanía (p. 541-549). Universidad de Murcia.

Brasó, J., i Torrebadella, X. (2017b). El juego motor del marro: una indagación acerca de sus raíces pedagógicas. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, 72(1), 245-264. https://doi.org/jfn6

Brasó, J., i Torrebadella, X. (2018). Reflexiones para (re)formular una educación física crítica. Revista Internacional de Medicina y Ciencias de la Actividad Física y del Deporte, 18(71), 441-462. https://doi.org/jfn7

Brasó, J., i Torrebadella, X. (2019). Integrismo religioso y nacional en España. El ataque contra las escuelas laicas de Andrés Manjón (1910). Paulo Freire. Revista de Pedagogía Crítica, 21, 186-213. https://doi.org/jfn8

Brasó, J., i Torrebadella, X. (2020a). Democràcia i humanitat a l’escola. Exemple del model pedagògic del mestre Pere Vergés (1896-1970) i propostes per al futur. Revista Catalana de Pedagogia, 17, 37-56.

Brasó, J., i Torrebadella, X. (2020b). Pedagogías comparadas. De la Escuela del Mar (1922) y Pere Vergés a la Escuela 26 de enero (1943) y Enric Gibert. Revista Española de Educación Comparada, 36, 146-179. https://doi.org/jfn9

Cañellas, C., i Toran, R. (1982). Política escolar de l’Ajuntament de Barcelona, 1916-1936. Barcanova.

Capo, N. (s. a.). Excursión y como se toman los baños de sol en casa. Asociación Naturista Pentalfa.

Capo, N. (1932). Cómo se toman los baños al sol. Nuñez y Ca.

Classe Garbí. Les titelles. (1934). Revista Garbí, 6, 7.

Cònsul, I. (1996). Centenari Pere Vergés, 1896-1996. Edicions 62.

Crexells, J. (1921, 24 de maig). Los ejercicios del sport. Unas palabras de Crexells. La Publicitat, 1.

Dewey, J. (1938). Experiencia y educación. Losada.

Dilthey, G. (1942). Historia de la pedagogía. Losada.

El Congrés Mèdic de Tarragona. (1919, 5 de juliol). La Veu de Catalunya, 5.

El teatre a l’escola. (1935). Garbí, 11, 17-19.

Els jocs. (1934, febrer). Garbí, 34, 16-17.

Escola del Mar. (1935). La vida social a l’Escola del Mar. Garbí.

Escuela del Mar. (1927). La biblioteca de los niños. Ayuntamiento de Barcelona.

Escuela del Mar. (1947). Libro de evocaciones. Altés.

Federació Catalana de Natació. (1921, 28 de febrer). Els Campionats Catalans de 1921 a Lleyda. La Veu de Catalunya, 3.

Federació Excursionista de Catalunya. (1920, 18 de desembre). La Veu de Catalunya, 4.

Federación Española de Natación Amateur. (1921). Anuario 1921. Imp. Inglesa de José Palou Benet.

Ferrière, A. (1927). La práctica de la escuela activa. Experiencias y orientaciones. Francisco Beltrán.

Ferrière, A. (1935). La doctora Montessori. Montessori, 12, 5-12.

Ferrière, A., i Samper, R. (1932). La escuela activa. Francisco Beltrán.

Francés, H. (1955). Los títeres en la Escuela. Garbí.

Galí, A. (1979). Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, 1900 a 1936 (Llibre II Ensenyament Primari. Segona part). Fundació Alexandre Galí.

Galí, A. (1983). Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900-1936 (Obres completes, llibre X). Fundació Alexandre Galí.

García, P. (1886). Tratado de higiene escolar. Lib. Hernando.

González-Agàpito, J. (1996). Un apunt sobre la pedagogia de Pere Vergés. A: I. Cònsul (coord.), Centenari Pere Vergés (1896-1996). Edicions 62.

González-Agàpito, J. (coord.). (1998). Pere Vergés i Farrés (1896-1970). Ajuntament de Barcelona.

González-Agàpito, J. (ed.). (1997). Pere Vergés: una educació per la ciutadania. Edicions 62.

Khune, L. (1928). La verdadera ciencia de curar. Lib. Viuda de Castells.

L’obra del Ajuntament de Barcelona. Les construccions escolars. (1922, 2 de febrer). La Veu de Catalunya, 8-10.

La biblioteca dels nens a l’Escola del Mar. (1936). Edicions Garbí; Escola del Mar.

Léo, G. (1920). Los pequeñines al sol. Mariano Roig.

Martorell, A. (1965). Cómo realizar prácticamente una escuela nueva. Nova Terra.

Mias, E. (1923, 23 de maig). Conferència del Dr. Mias al Museu d’Higiene de París. La Veu de Catalunya, 2.

Mias, E. (1927). La escuela en la profilaxis antituberculosa. Memoria presentada al Iltre Sr. Delegado de Cultura del Excmo. Ayuntamiento de la ciudad de Barcelona. La Clínica. Revista Mensual Hispano-Americana de Ciencias Médicas, 4(8), 225-227.

Monés, J. (2018). La higiene i la medicina escolars. De Pere Felip Monlau a Lluís Sayé. A: J. Monés, Educació, país, llengua (p. 158-187). Nautilius.

Monlau, P. (1857). Elementos de higiene privada. Imp. y Est. de M. Rivadeneyra.

Monlau, P. (1867). Nociones de higiene doméstica y gobierno de la casa. Imp. M. Rivadeneyra.

Muller, J. (1910). Mi sistema. La vida al aire libre y los baños al sol. Internacional.

Olavarrieta, J. (1928). La salud por el sol (baños de sol). Vda. de J. B. Bergua.

Olivera, J. (2000). Algunas orientaciones sobre la educación (la educación física). Apunts. Educación Física y Deportes, 3(61), 3-4.

Opisso, R. (1930, 11 de juny). Progressos barceloneses. La Escuela del Mar. Mundo Gráfico, 14–15.

Pla-Campàs, G. (2015). Sobre mitos de la natación competitiva y la natación educativa: una mirada histórica y cultural desde Elías Juncosa. Materiales para la Historia del Deporte, 13, 78-95.

Pujadas, X., i Santacana, C. (2000). Deporte y modernización en el ámbito mediterráneo. Reflexiones para una historia comparada (1870-1945). Cercles. Revista d’Història Cultural, 3, 43-58.

Ragolta, F. (1997). El Joc. A: J. González-Agàpito (ed.), Pere Vergés: una educació per la ciutadania (p. 75-76). Edicions 62.

Riera, D. (1938) Som naturistes. Eugènia.

Roig Reventós, J. (1921, 1 de juliol). Consideracions humanitàries i patriòtiques. La Revista, 139, 195-197.

Saladrigas, R. (1973). L’Escola del Mar i la renovació pedagògica a Catalunya. Edicions 62.

Salinas, R. (2019). La mayor pandemia del siglo XX. La gripe española de 1918. Gráficas San Roque.

Sardanedas, R. (1921, 24 de maig). Los ejercicios del sport. La Publicitad, 1.

Segarra (1932, 3 de setembre). Festival en la Escuela del Mar del Ayuntamiento. La Vanguardia, 2.

Torrebadella, X. (2020). El deporte en España: una revisión crítica a los años de la “gripe española” (1918-1919). Educación Física y Deporte. Universidad de Antioquia, 39(1). https://doi.org/jfpb

Torrebadella, X., i Brasó, J. (2014). El juego del marro análisis de la lógica interna y posibilidades educativas. Tándem: Didáctica de la Educación Física, 45, 75-79.

Torrebadella, X., i Brasó, J. (2017). Barcelona y el problema de la educación física en la primera enseñanza a principios del siglo XX. Las escuelas catalanas del Distrito VI. Revista Brasileira de História da Educação, 17(2), 135-174. https://doi.org/jfpc

Torrebadella, X., i Brasó, J. (2018). Els textos sobre educació física i esport en la llengua catalana des del 1880 fina al 1938. Llengua & Literatura, 28, 7-52.

Torrebadella, X., i Brasó, J. (2019). El patriotismo nacionalizador del padre Manjón y la ‘nueva pedagogía católica’ en la educación física española (1889-1936). REXE Revista de Estudios y Experiencias en Educación, 17(35), 1-23. https://doi.org/jfpc

Trabal, J. A. (1922a, 6 de febrer). Instituto Catalán de Educación Física. La Jornada Deportiva, 2.

Trabal, J. A. (1922b, maig). La necessitat de practicar educació física a l’escola. Butlletí de Mestres, 9, 130-131.

Trabal, J. A. (1922c, juny). Gimnàstica educativa. Coneixements fonamentals. Butlletí dels Mestres, 2, 182-183.

Trabal, J. A. (1923a, febrer). Gimnàstica educativa. Coneixements fonamentals. Butlletí dels Mestres, 26, 55-56.

Trabal, J. A. (1923b, abril). Gimnàstica educativa. Importància de una bona respiració. Butlletí dels Mestres, 29, 111-112.

Vergés, P. (1925). Poesies. Dalmau.

Vergés, P. (1930). La Nova amiga. Altés.

Vergés, P. (1932a). La nostra posició pedagògica. Art del Llibre.

Vergés, P. (1932b). La vida espiritual a “Vilamar”. Ajuntament de Barcelona.

Vergés, P. (1936). La biblioteca dels nens a l’escola del Mar. Garbí.

Vilanou, C. (1995). Higiene i educació física a les colònies. A: Actes del col·loqui universitari Artur Martorell, educador del nostre temps, Universitat de Barcelona, 20, 21 i 22 d’octubre de 1994 (p. 181–206). Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Vilanou, C. (1997). A propòsit de la presencia de Goethe en la pedagogia de Pere Vergés. Pere Vergés, l’home. Societat Catalana de Pedagogia, Institut d’Estudis Catalans.

Vilanou, C. (2001). Imágenes del cuerpo humano. Apunts. Educación Física y Deportes, 1(63), 94-104.

Vilanou, C. (2002). Formación, cultura y hermenéutica: de Hegel a Gadamer. Revista de Educación, 328, 205-223.

Vilanou, C. (2008). Eugeni d’Ors y la pedagogía de la Obra Bien Hecha. Estudios sobre Educación, 14, 31-44. https://hdl.handle.net/10171/9096

Vilanou, C., i De Bolòs, O. (2005). Joventut, esport i religió: el moviment Muscular Christianity. Educació i Història: Revista d’història de l’educació, 7, 63-92.