La construcció d’identitats dels professors novells a les seves insercions laborals. Un estudi contextualitzat a l’Argentina actual

Autors/ores

  • Analía-Elisabet Errobidart Universidad Nacional del Centro de la Provincia de Buenos Aires

DOI:

https://doi.org/10.1344/reire2015.8.28216

Paraules clau:

Ambient sociocultural, Formació inicial, Centres d’ensenyament, Identitats dels professor en pràctiques

Resum

Aquest text presenta els resultats d’una investigació finalitzada pel Grup d’Investigació en Formació Inicial i Pràctiques Educatives de la Universidad  Nacional del Centro de la Provincia de Buenos Aires (Argentina), la qual tingué el propòsit d’indagar les formes d’articulació que es produeixen entre els sabers adquirits durant la formació inicial dels professors i els processos d’incorporació als centres educatius en els quals desenvolupen les seves pràctiques, en la construcció de les identitats com a professors d’ensenyament. L’abordatge metodològic de la investigació descriu e interpreta la problemàtica plantejada, tot abordant la història dels subjectes (biografia, memòria), les “empremtes i senyals” de la formació inicial i els àmbits d’inserció professional. Els resultats de la investigació poden sintetitzar-se, destacant: la incidència de les biografies personals en l'exercici de les primeres pràctiques professionals - l'articulació entre les biografies personals, les transformacions socials ocorregudes al país i l'adequació de les pràctiques docents -la incidència de la formació en les possibilitats d'articulació de les dimensions macroestructurals amb la resolució de situacions pràctiques, és a dir: el reconeixement dels "noves maneres de ser docent" davant els canvis de l'Estat i de les escoles.

Biografia de l'autor/a

Analía-Elisabet Errobidart, Universidad Nacional del Centro de la Provincia de Buenos Aires

Departamento de Educación. Facultad de Ciencias Sociales.

Referències

Achilli, E. (1997). Práctica docente y diversidad sociocultural. Rosario: Homo Sapiens.

Alliaud, A. (2001). El abordaje del sujeto en la investigación educativa. Retomando los aportes de Norbert Elías. Espacios en blanco 11,121-143.

Apple, M. (1989). Maestros y textos. Barcelona: Paidós.

Arfuch, L. (comp). (2002). Identidades, sujetos y subjetividades. Buenos Aires: Prometeo.

Birgin, A. (1999). El trabajo de enseñar. Buenos Aires: Troquel.

Birgin, A., Dussel, I. (comp.). (1998). La formación docente. Buenos Aires: Troquel.

Bourdieu, P. (1991). El sentido práctico. Buenos Aires: Taurus.

Braslavsky, C. y Birgin, A. (1992): Formación de profesores. Impacto, pasado y presente. Buenos Aires: Miño y Dávila.

Caffarelli, C., Caruso, F., Sosa, R. y Viscaíno, A.M. (2011). Apertura metodológica. Una mirada general y muchas miradas específicas: lecturas de una construcción compleja en momentos de transición. En Chapato y Errobidart (comp.). Historias, actores e instituciones. Estudios sobre prácticas educativas en tiempos de cambios y turbulencias. (p.21-38) Buenos Aires: Miño y Dávila.

Chapato, M. E. y Errobidart, A. (comp.) (2011). Historias, actores e instituciones. Estudios sobre prácticas educativas en tiempos de cambios y turbulencias. Buenos Aires: Miño y Dávila.

Chapato, M. E y Errobidart, A. (comp.) (2008). Hacerse docente. Las construcciones identitarias de los docentes noveles. Buenos Aires: Miño y Dávila.

Contreras Domingo, J. (1994). Enseñanza, currículum y profesorado. Madrid: Akal.

De Sousa Santos, B. (2005). Reinventar la democracia, reinventar el Estado. Buenos Aires: CLACSO.

Elías, N. (1999). Sociología fundamental. Barcelona: Gedisa.

Errobidart, A. (2006). De los conocimientos a las prácticas. Configuraciones sociales y didácticas la enseñanza de la Comunicación Social. Estudio realizado con practicantes del Profesorado de Comunicación Social de Olavarría. (Tesis de Maestría, inédita, Universidad Nacional del Centro de la Provincia de Buenos Aires, Tandil, Argentina)

Frigerio, G. y Dicker, G. (2004). La transmisión en la sociedad, las instituciones y los sujetos. Un concepto de la educación en acción. Buenos Aires: CEM/Noveduc.

Frigerio, G. y Dicker, G. (2005). Educar: ese acto político. Rosario: Del Estante.

Goetz, J. y Le Compte, M. (1988). Etnografía y diseño cualitativo en investigación educativa. Barcelona: Morata.

Guber, R. (2008). El salvaje metropolitano. Reconstrucción del conocimiento social en el trabajo de campo. Buenos Aires: Paidós.

Gutiérrez, A. (1994). Pierre Bourdieu: las prácticas sociales. Buenos Aires: CEAL.

Lewkowicz, I. (2000). Pensar sin Estado. Buenos Aires: Paidós.

Svampa, M. (2000). Desde de abajo. La transformación de las identidades sociales. Buenos Aires: Biblos.

Svampa, M. (2005). La sociedad excluyente. La Argentina bajo el signo de neoliberalismo. Buenos Aires: Taurus.

Tiramonti, G. y Montes, N. (2009). La escuela media en debate. Problemas actuales y perspectivas desde la investigación. Buenos Aires: Manantial.

Torres Santomé, J. (1999). El currículum oculto. Madrid: Morata.

Zeichneir, K. y Tabachnik, B. (1981). Are the effects of University Teacher Education “Washed out” by school experience? Jorurnal of Teacher Education, XXXII (3), 7-11.

Descàrregues

Publicades

2015-07-07

Com citar

Errobidart, A.-E. (2015). La construcció d’identitats dels professors novells a les seves insercions laborals. Un estudi contextualitzat a l’Argentina actual. REIRE Revista d’Innovació I Recerca En Educació, 8(2), 217–229. https://doi.org/10.1344/reire2015.8.28216

Número

Secció

Secció especial extraordinària: IV jornades sobre La relació pedagògica a la universitat