Cooperar per ensenyar, aprendre de forma cooperativa

Raúl García-Medina; José-Antonio García-Fernández

doi:10.1344/reire2015.8.28217

Autors/ores

Raúl García-Medina Universidad Complutense de Madrid
José-Antonio García-Fernández Universidad Complutense de Madrid

DOI:

https://doi.org/10.1344/reire2015.8.28217

Paraules clau:

Formació del professorat, Educació intercultural, Educació inclusiva, L'aprenentatge cooperatiu, L'aprenentatge dialògic

Resum

La següent experiència sorgeix de la inquietud dels autors per aconseguir una coherència més gran entre el seu discurs pedagògic (aprenentatge cooperatiu, pedagogia crítica...) i la pràctica educativa en la formació dels futurs docents i educadors. Lamentablement, aquesta pràctica és desvirtuada per les nombroses barreres estructurals que oposa el context institucional: individualisme i aïllament docents, competitivitat, fragmentació curricular... Per aconseguir-ho, es va intentar transformar cada grup d'estudiants en una comunitat d'aprenentatge, fomentant la seva implicació i participació per tal de que poguessin integrar el coneixement acadèmic amb el coneixement social o interaccional, descobrir el valor de la reflexió sobre la pràctica i desenvolupar co-responsabilitat a l'aprenentatge. En definitiva, es tractava d’establir corrents dialògiques entre les subjectivitats de cada alumne, i entre aquests i els professors. En avaluar l'experiència vàrem poder constatar un increment de l'atenció sostinguda durant tot el curs, al trencar amb el costum de confiar l’avaluació a l’esforç final davant l’examen, així com una més sòlida cohesió de grup que va afavorir la interacció, l’intercanvi de coneixements i la col·laboració. Al mateix temps, els mateixos autors van poder experimentar una major satisfacció professional, intel·lectual i emocional.

Referències

Besalú, X., García Fernández, J. A., García Medina, R. y López, B. (Coords.) (2014). Aproximación al estado de la interculturalidad. Madrid: Wolters Kluwer.

Bolívar, A. y Moreno, J. M. (2006). Between transaction and transformation: The role of school principals as education leaders in Spain. Journal of EducationalChange, 7 (1-2), 19-31.

Bronfenbrenner, V. (1987). La ecología del desarrollo humano. Barcelona: Paidós.

Contreras, J. (1985). ¿El pensamiento o el conocimiento del profesor? Una crítica a los postulados de las investigaciones sobre el pensamiento del profesor y sus implicaciones para la formación del profesorado. Revista de Educación, 277, 5-28.

Clark, C. y Peterson, P. (1986). Teachers’ Thought Processes. En Wittrock (Ed.): Handbook of Research on Teaching. Nueva York: MacMillan.

Cortina, A. (2011). Neuroética y neuropolítica: Las bases cerebrales para la educación moral. Madrid: Tecnos.

Damasio, A. (2010). El error de Descartes. Madrid: Crítica.

Doyle, W. (1977). Learning the classroom environment: an ecological analysis. En Journal of Teacher Education, 28, 51-55.

Doyle, W. (1985). La investigación sobre el contexto del aula. Revista de educación, 277, 29-42.

Doise, W. y Mugny, G. (1981). Le développement social de l’intelligence. París: Interdition.

Elboj, C., Puigdellívol, I., Soler, M. y Valls, R. (2002). Comunidades de Aprendizaje: transformar la educación. Barcelona: Graó.

Freire, P. (1989). La educación como práctica de la libertad. Madrid: Siglo XXI.

Hertz-Lazarowitz, F.M. (1982). Internal Dinamics of Cooperative Learning. En Slavin et al.: Learning to cooperate, cooperate to learn. Nueva York: Plenum.

Johnson, D.W. y Johnson, R.T. (1979). Learning together and alone. Englewood Cliffs, N.J.: Prentice Hall.

Johnson, D.W. y Johnson, R.T. (1981). Effects of cooperative and individualistic learning experiences on interethnic interaction. In Journal of Educational Psichology, 73. 454-459.

Mehan, H. (1979). Learning Lessons. Social Organization in the Classroom. Cambridge MA: Harvard University Press.

Gimeno, J. (1983). El profesor como investigador en el aula; un paradigma de formación de profesores. Educación y sociedad, 2, 51-73.

García Fernández, J.A. (1993). Competencia social y currículo. Madrid: Alhambra-Logman.

García Fernández, J. A. y Moreno, I. (Coords.) (2014). Escuela, diversidad cultural e inclusión. Madrid: Catarata.

García Medina, R., García Fernández, J. A. y Moreno, I. (2013). Estrategias de atención a la diversidad cultural en educación. Madrid: Catarata.

Hargreaves, A. (2003). Enseñar en la sociedad del conocimiento. La educación en la era de la inventiva. Barcelona: Octaedro.

Pérez, A. y Gimeno, J. (1983). La enseñanza. Su teoría y su práctica. Madrid: Akal.

Slavin, R. E. (1989). Research on Cooperative Learning: An International Perpective. Scandinavian Journal of Education Research, 33 (4), 231-243.

Schön, D.A. (1992). La formación de profesionales reflexivos. Barcelona: Paidós/MEC.

Shavelson, R. y Stern, P. (1983). Investigación sobre el pensamiento pedagógico del profesor, sus juicios, decisiones y conducta. En J. Gimeno y A. Pérez (Eds.), La enseñanza: su teoría y su práctica (pp. 372-420). Madrid: Akal.

Stenhouse, L. (1987). La investigación como base de la enseñanza. Madrid: Morata.

Yinger, R. (1986). Investigación sobre el conocimiento y el pensamiento de los profesores. Hacia una concepción de la actividad profesional. Sevilla: Servicio de Publicaciones Universidad de Sevilla.

Zeichner, K.M. (1998). El maestro como profesional reflexivo. Conferencia presentada en el 11th. University Wisconsin Reading Simposium. Milwaukee, Wisconsin, EEUU. (Traducción de Pablo Manzano Bernárdez).