La inclusió d’adolescents llatinoamericans a l’Hospitalet de Llobregat
DOI:
https://doi.org/10.1344/reire.37142Paraules clau:
Inclusió socioeducativa, Migració, Adolescents migrats, Educació secundàriaResum
Aquest article vol fer una contextualització i una aproximació teòrica de conceptes per pensar en clau d’inclusió socioeducativa, més específicament, quan ens trobem amb adolescents migrants procedents de països llatinoamericans. Principalment, es relaten quines són les estratègies que s’articulen des dels ens locals de Catalunya, i més concretament en ciutats com l’Hospitalet de Llobregat. En aquest estudi teòric hi ha una breu introducció sobre què és emigrar en l’etapa de l’adolescència. Seguidament, s’exposen discursos sobre la inclusió social d’adolescents migrants i la inclusió en els centres educatius de secundària obligatòria, i també sobre la importància de l’educació intercultural. Finalment, s’exposen les estratègies per a l’aprenentatge de la llengua catalana, principal problemàtica dels nois i noies als instituts, i els programes d’inclusió que es duen a terme a l’Hospitalet de Llobregat per fomentar la relació amb la ciutat i la societat.
Referències
Aguerrondo, I., y Xifra, S. (2002). Escuelas del futuro en sistemas educativos del futuro. Qué es innovar en educación. La escuela del futuro I. Cómo piensan las escuelas que innovan. Paper Editores.
Ajuntament de L’Hospitalet. Regidoria d’Esports i Joventut. (s.f.). Programa d’Acció Comunitària. https://bit.ly/2UXLsYi
Ajuntament de L’Hospitalet. Regidoria de Joventut. (s.f.). Programa d’Oci i Experimentació Cultural. http://www.joventutlh.cat/178729_1.aspx?id=1
Ajuntament de L’Hospitalet. (2010). Pla Integral Collblanc-La Torrassa. Informe final. Llei de Barris. https://bit.ly/3l4cKa7
Ajuntament de L’Hospitalet. (2016). Pla Local de Joventut 2016-2019. https://bit.ly/3yaChSN
Ajuntament de L’Hospitalet. (2019). Pla de Regeneració Urbana Integral Les Planes- Blocs Florida. Construïm una mirada compartida de les Planes-Blocs Florida. https://bit.ly/3f2ikWr
Beltrán-Llera, J. (2003). Estrategias de aprendizaje. Revista de educación, 332, 55–73.
Bernabé-Villodre, M. (2012). Pluriculturalidad, multiculturalidad e interculturalidad, conocimientos necesarios para la labor docente. Revista educativa Hekademos, 11(Año V), 67–76.
Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. DOGC núm. 7477 del 19 d’octubre del 2017.
Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. (2007). Pla per a la Llengua i la Cohesió Social. https://bit.ly/374X0LJ
Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. (2020). Plans Educatius d’Entorn 0-20. https://bit.ly/3yaJbHn
Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya. (2018). El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural. https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/monografies/model-linguistic/model-linguistic-Catalunya-CAT.pdf
Díez-Gutiérrez, E.-J., Salas Rodríguez, A., Urbano, C. A., Prada Esteban, E., Palomar Jiménez, V., y Guatierri Camargo, J. (2012). La educación intercultural: percepciones y actitudes del profesorado. Revista Iberoamericana de Educación, 58(1), 1–15. https://doi.org/10.35362/rie5811464
Echeita-Sarrionandia, G., y Duk-Homad, C. (2008). Inclusión Educativa. Revista Electrónica Iberoamericana sobre calidad, eficacia y cambio en educación, 6(2), 1–8.
Educació 360. A temps complet. (2020). La personalització de l’aprenentatge: itineraris que connecten escola i comunitat. https://bit.ly/3rGWaOP
Erstad, O., Gilje, Ø., y Arnseth, H. (2013). Vidas de aprendizaje conectadas: jóvenes digitales en espacios escolares y comunitarios. Comunicar: revista científica iberoamericana de comunicación y educación, XX(40), 89–98. https://doi.org/10.3916/C40-2013-02-09
Estalayo-Bielsa, P., Miño-Puigcercós, R., Malinverni, L., y Rivera-Vargas, P. (2021). El reto de la inclusión social, más allá de la escuela: Tensiones y carencias de las políticas de integración de niñas y niños migrantes en España. Archivos Analíticos de Políticas Educativas, 29(67), 1–24. https://doi.org/10.14507/epaa.29.6258
Etxeberria, F., Garmendia, J., Murua, H., y Arrieta, E. (2018). Acogida del alumnado inmigrante recién llegado en la escuela inclusiva. El caso de Cataluña, País Vasco y Francia. Revista de Educación Social, 27, 93–119.
Gairín-Sallán, J., y Martín-Bris, M. (2004). Las instituciones educativas en la encrucijada de los nuevos tiempos: retos, necesidades, principios y actuaciones. Tendencias Pedagógicas, 9, 21–44.
García, R. (2018). Análisis de las aulas de acogida lingüística: carácter inclusivo, flexibilidad e integración en la organización del centro. Tendencias Pedagógicas, 32, 91–105. https://doi.org/10.15366/tp2018.32.007
Institut d’Estadística de Catalunya. (2019). Migraciones por sexo y grupos de edad. Por municipios. https://bit.ly/3i9tmeL
Institut d’Estadística de Catalunya. (2021). Població estrangera a 1 de gener per països a Catalunya. Padró municipal d’habitants. https://bit.ly/2VOilqE
Miño-Puigcercós, R. (2020). Iniciativas para la igualdad y la transformación de la educación secundaria obligatoria en Cataluña. Posibilidades y tensiones. Revista Izquierdas, 49(3), 2378–2404.
Narodowski, M. (2008). La inclusión educativa. reflexiones y propuestas entre las reflexiones, las demandas y los slogans. REICE: Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 6(2), 19–26.
Siqués, C., Vila, I., y Perera, S. (2009). Percepciones y actitudes del alumnado extranjero y del profesorado: Un estudio empírico en las aulas de acogida de Cataluña. Electronic Journal of Research in Educational Psychology, 7(1), 103–132. https://doi.org/10.25115/ejrep.v7i17.1312
Tarabini, A. (2020). ¿Para qué sirve la escuela? Reflexiones sociológicas en tiempos de pandemia global. Revista de Sociología de la Educación-RASE, 13(2), 145–155. https://doi.org/10.7203/rase.13.2.17135
UNESCO. (s.f.). Interculturalidad. Diversidad de las expresiones culturales. https://bit.ly/3BOK62x
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2021 Pau Gil Azorín
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
L’autor conserva els drets d’autoria, i concedeix a REIRE els drets de la primera publicació de l’article.
Tots els continguts inclosos a la Revista d'Innovació i Recerca en Educació estan subjectes a la llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista.
