L’entrevista diagnòstica mitjançant role-playing com a estratègia per a desenvolupar la comunicació oral
DOI:
https://doi.org/10.1344/RIDU2023.15.6Paraules clau:
Expressió oral, Entrevista, Joc de rols, Rúbrica, CoavaluacióResum
Es presenta una experiència d’innovació educativa realitzada a les assignatures Diagnòstic i Avaluació de Necessitats Educatives Especials i Diagnòstic i Avaluació en Audició i Llenguatge, totes dues pertanyents a quart curs del Grau en Educació Primària de la Universitat de León. L’acció formativa descrita consisteix en el desenvolupament d’entrevistes com a estratègia per a millorar l’expressió oral, emprant processos de coavaluació i autoavaluació de l’aprenentatge. Per a la implementació de l’activitat s’ha seguit un procés de cinc fases: disseny de l’activitat i de l’instrument d’avaluació, execució de l’activitat, anàlisi dels resultats, avaluació de l’acció formativa i redefinició de l’activitat. Si bé en el present document es detallen les diferents fases, s’ha fet èmfasi en l’avaluació de l’activitat, les dades de la qual s’han recollit mitjançant la formulació de preguntes obertes a l’alumnat del curs 2021/2022. Per a l’anàlisi de les respostes es va emprar el programari MAXQDA 2022, comptabilitzant un total de 73 codificacions entorn d’aspectes com la utilitat i l’opinió sobre la tècnica del role-playing, la idoneïtat de la coavaluació, l’adequació de la rúbrica o la valoració global de l’activitat. Els resultats van mostrar que els estudiants valoren de manera positiva aquest tipus d’activitats, ja que els sobre una manera simulada a la realitat que es trobaran a les aules de qualsevol centre educatiu. Això no obstant, s’han tingut en compte les propostes de millora dels alumnes per fer ajustos, tant en el desenvolupament de l’activitat com en l’instrument per avaluar els aprenentatges. Es conclou que el role-playing mitjançant entrevistes és una tècnica idònia, no només per al desenvolupament de l’expressió oral, sinó també per a altres competències que com a mestres especialistes posaran en pràctica en el futur professional.
Referències
Airado, D., González, D., Jeong, J. S., y Cañada, F. (2016). Implantación de un sistema de coevaluación asistida por rúbricas con estudiantes del Grado de Educación Primaria. En J. Sánchez y F. Cañada (Coords.), Ciencias para comprender el mundo. Investigación e innovación didáctica de las Ciencias Experimentales (pp. 9-18). Entimena.
Álvarez Valdivia, I. (2008). La coevaluación como alternativa para mejorar la calidad del aprendizaje de los estudiantes universitarios: valoración de una experiencia. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 63(22.3), 127-140. http://hdl.handle.net/11162/36687
Ayala, N., Mora, R., Lora, A. J., Molina, A. M., y Moyano, M. R. (2020). Desarrollo e implementación de un blog colaborativo como instrumento de coevaluación en el Grado de Veterinaria. Revista de Innovación y Buenas Prácticas Docentes, 9(1), 61-70. https://doi.org/10.21071/ripadoc.v9i1.12610
Delgado, E. J., Mengual, S., López, E., y Vázquez-Cano, E. (2015). La justicia evaluativa en la valoración de proyectos grupales: propuesta y aplicación en el Grado de Educación Primaria. Pulso, 38, 163-177. https://revistas.cardenalcisneros.es/index.php/PULSO/article/view/191
Ferrari, A., Spoletini, P., Bano, M., y Zowghi, D. (2020). SAPEER and REVERSESAPEER: Teaching requirements elicitation interviews with role-playing and role reversal. Requirements Engineering, 25, 417-438. https://doi.org/10.1007/s00766-020-00334-0
Ferreira, C., y Vieira, M. J. (2021). La simulación de entrevistas familiares en la formación de maestros y orientadores. MLS Educational Research, 5(2), 26-38. https://doi.org/10.29314/mlser.v5i2.553
Gessa, A. (2011). La coevaluación como metodología complementaria de la evaluación del aprendizaje. Análisis y reflexión en las aulas universitarias. Revista de Educación, 354, 749-764. http://hdl.handle.net/11162/80923
González-Alonso, M. I., García-González, M. E., Domínguez-Fernández, R., Diez-Fernández, A., y Fernández-Fernández, R. (2020). La coevaluación de la práctica docente universitaria: una experiencia de éxito. En I. Bakkali (Coord.), Hacia una educación transformadora: propuestas, proyectos y experiencias (pp. 106-117). Adaya Press.
Holohan, A. (2019). Transformative training in soft skills for peacekeepers: Gaming for Peace. International Peacekeeping, 26(5), 556-578. https://doi.org/10.1080/13533312.2019.1623677
Liebrecht, C., y Montenery, S. (2016). Use of simulated psychosocial role-playing to enhance nursing students’ development of soft skills. Creative Nursing, 22(3). https://doi.org/10.1891/1078-4535.22.3.171
López-Pastor, V. M., y Pérez-Pueyo, Á. (2017). Evaluación formativa y compartida en educación: experiencias de éxito en todas las etapas educativas. Universidad de León.
Maureira-Cabrera, O., Vásquez-Astudillo, M., Garrido-Valdenegro, F., y Olivares-Silva, M. J. (2020). Evaluación y coevaluación de aprendizajes en blended learning en educación superior. Alteridad, 15(2), 174-189. https://doi.org/10.17163/alt.v15n2.2020.04
Orden EDU/849/2010, de 18 de marzo, por la que se regula la ordenación de la educación del alumnado con necesidad de apoyo educativo y se regulan los servicios de orientación educativa en el ámbito de gestión del Ministerio de Educación, en las ciudades de Ceuta y Melilla. BOE nº 83, de 6 de abril de 2010, 31332-31380.
Padilla, M. T. (2002). Técnicas e instrumentos para el diagnóstico y la evaluación educativa. CCS.
Rekalde, I., y Pérez-Sostoa, V. (2015). Construyendo tareas auténticas para el desarrollo de competencias profesionales en la educación superior: El uso del Role-Play en el Grado de Pedagogía. Revista d’Innovació Docent Universitària, 7, 81-96. https://doi.org/10.1344/RIDU2015.7.9
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Diego González-Rodríguez, Héctor González-Mayorga
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista accepta les condicions següents:
- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement 4.0 Espanya de Creative Commons, la qual permet compartir, distribuir, reproduir i la comunicació pública, sempre que se’n reconegui l’autoria i la revista.