Influència del tipus d’avaluació en la qualificació. Una anàlisi estadística aplicada a la matèria Matemàtiques II d’ADE
DOI:
https://doi.org/10.1344/RIDU2024.16.4Paraules clau:
Processos d'avaluació, Resultats, Matemàtiques ADE, Test Kruskal-Wallis, Test Chi-QuadratResum
En aquest treball fem una anàlisi estadística per determinar en quina mesura l’elecció del procés de realització de l’avaluació afecta les qualificacions que obté l’alumnat de la matèria. El nostre treball s’ha centrat en l’assignatura Matemàtiques II del grau en Administració i Direcció d'Empreses (ADE). Aquesta matèria s’imparteix al segon quadrimestre del curs de primer del grau a ADE. Hem considerat els darrers quatre anys en què s’han utilitzat tres sistemes avaluatius diferents. L’any 2018-2019 tot el procés d’avaluació va ser presencial, tot seguit, l’any 2019-2020, a causa de la situació de confinament, tot el procés d’avaluació va ser mitjançant proves en línia (virtual), l’any 2020-2021 vam combinar proves presencials i proves en línia dins de l’avaluació generant un sistema semipresencial; i finalment l’any 2021-2022 va suposar el retorn al sistema de l’any 2018-2019, tot sent presencial. L’anàlisi estadística de les dades obtingudes mostra que les qualificacions obtingudes són estadísticament diferents en els tres processos. D’altra banda, també el nombre de persones que participen a l’avaluació es veu afectat. Els resultats mostren que els millors índexs de participació corresponen al sistema semipresencial.
Referències
Alacid, V., Caballero, M. D., y Lafuente, M. (2017). Aproximación al nivel de destreza matemática de los alumnos de primer curso del grado en ADE. Anales de ASEPUMA, 25, 1-21.
Arribas, J. M. (2012). El rendimiento académico en función del sistema de evaluación empleado. RELIEVE. Revista Electrónica de Investigación y Evaluación Educativa, 18(1), 1-15. https://doi.org/10.7203/relieve.18.1.2974
Barberà, E. (2016). Aportaciones de la tecnología a la e-Evaluación. RED. Revista de Educación a Distancia, 50(4), 1-10. http://dx.doi.org/10.6018/red/50/4
Boncompte, M., Sarrasí, F. J., Bermúdez, L., Castañer, A., Marín-Solano, J., Navas, J., y Pons, M. A. (2010). Estudio del perfil del alumnado de primer curso en la Facultad de Economía y Empresa de la Universidad de Barcelona. En: Vicerreitoría de Formación e Innovación Educativa (Eds.), La docencia en el nuevo Escenario del Espacio Europeo de Educación Superior (pp. 357-360). Colección Formación e Innovación Educativa na Universidade.
Choonpradub, C., y McNeil, D. (2005). Can the box plot be improved? Songklanakarin Journal of Science and Technology, 27(3), 649-657.
Dean, A., y Voss, D. (1999). Design and analysis of experiments. Springer-Verlag.
Escudero, T. (2003). Desde los Tests hasta la investigación evaluativa actual. Un siglo, el XX, de intenso desarrollo en la evaluación en educación. RELIEVE. Revista Electrónica de Investigación y Evaluación Educativa, 9(1), 11-43. https://doi.org/10.7203/relieve.9.1.4348
Esparza, R., y Márquez, D. (2020). Implicacions dels coneixements de matemàtiques en els estudiants de nou accés a graus universitaris d’economia i empresa. RIDU. Revista d’Innovació Docent Universitària, 12, 95-117. https://doi.org/10.1344/RIDU2020.12.10
Fraile, A., López-Pastor, V., Castejón, J., y Romero, R. (2013). La evaluación formativa en docencia universitaria y el rendimiento académico del alumnado. Aula Abierta, 41(2), 23-34. http://hdl.handle.net/11162/97223
García, J., Pérez, M. A., Rodríguez, B., y Sánchez, M. C. (2002). Evaluar en la red. Revista de Teoría de la Educación. Educación y cultura en la sociedad de la información, 3. http://hdl.handle.net/11162/81572
Gómez-Déniz, E., García-Artiles, M. D., y Dávila-Cárdenes, N. (2015). Estudio de los factores determinantes de las notas de matemáticas empresariales. Anales de ASEPUMA, 23, 1-18. http://hdl.handle.net/10553/56677
Kampstra, P. (2008). Beanplot: A boxplot alternative for visual comparison of distributions. Journal of Statistical Software, 28(1), 1-9. https://doi.org/10.18637%2fjss.v028.c01
Kaspriková, N. (2012). Statistical evaluation of examination Tests in mathematics for economists. Journal on Efficiency and Responsibility in Education and Science, 5(4), 203-211. https://doi.org/10.7160/eriesj.2012.050403
Kirtman, L. (2009). Online versus In-Class courses: An examination of differences in learning outcomes. Issues in Teacher Education, 18(2), 103-116.
Klůfa, J. (2021). Evaluation of distance exams in mathematics. The 15th International Days of Statistics and Economics, Prague, September 9-11, 499-508.
Kruskal, W., y Wallis, W. (1952). Use of ranks in one-criterion variance analysis. Journal of the American Statistical Association, 47(260), 583-621. https://doi.org/10.2307/2280779
Levene, H. (1960). Robust tests for equality of variances. En: Olkin, I, Hotelling, H, et al. (Eds.), Contributions to Probability and Statistics: Essays in Honour of Harold Hotelling (pp. 278-292), Stanford University Press.
Martínez, E. Z. (2015). Description of continuous data using bar graphs: a misleading approach. Revista da Sociedade Brasileira de Medicina Tropical, 48(4), 494-497. http://dx.doi.org/10.1590/0037-8682-0013-2015
Matusek, V., y Greganova, R. H. (2019). Comparison of exam results in Mathematics at Faculty of Economics and Management, Slovak University of Agriculture in Nitra. MERAA. Mathematics in Education, Research and Applications, 5(2), 78-83. https://doi.org/10.15414/meraa.2019.05.02.78-83
McDonald, J. H. (2014). Handbook of Biological Statistics. Sparky House Publishing.
Rane, V., y MacKenzie, C. A. (2020). Evaluating students with online testing modules in engineering economics: A comparison of student performance with online testing and with traditional assessments. The Engineering Economist, 65(3), 213-235. https://doi.org/10.1080/0013791X.2020.1784336
Rapanta, C., Botturi, L., Goodyear, P., Guàrdia, L., y Koole, M. (2020). Online University Teaching during and after the Covid-19 Crisis: Refocusing teacher presence and learning activity. Postdigital Science and Education, 2, 923-945. https://doi.org/10.1007/s42438-020-00155-y
Rodríguez, M. J. (2008). Aplicación de las TIC a la evaluación de alumnos universitarios. Revista de Teoría de la Educación. Educación y cultura en la sociedad de la información, 6(2). https://doi.org/10.14201/eks.18185
Sánchez, M. P. (Coord.) (2010). Técnicas docentes y sistemas de Evaluación en Educación Superior. Narcea.
Shapiro, S. S., y Wilk, M. B. (1965). An analysis of variance test for normality (complete samples). Biometrika, 52(3-4), 591-611. https://doi.org/10.2307/2333709
Vallés, C., Ureña, N., y Ruiz, E. (2011). La evaluación formativa en docencia universitaria. Resultados globales de 41 estudios de caso. REDU. Revista de Docencia Universitaria, 9(1), 135-158. https://doi.org/10.4995/redu.2011.6184
Wilcoxon, F. (1945). Individual comparisons by ranking methods. Biometrics, 1(6), 80-83. https://doi.org/10.2307/3001968
Yates, F. (1934). Contingency tables involving small numbers and the chi-squared test. Supplement to the Journal of the Royal Statistical Society, 1(2), 217-235. https://doi.org/10.2307/2983604
Yates, R. W. y Beaudrie, B. (2009). The impact of online assessment on grades in Community College Distance Education Mathematics Courses. The American Journal of Distance Education, 23(2), 62-70. https://doi.org/10.1080/08923640902850601
Zaragoza, J., Luis-Pascual, J. C., y Manrique, J. C. (2009). Experiencias de innovación en docencia universitaria: resultados de la aplicación de evaluación formativa. REDU. Revista de Docencia Universitaria, 7(4). 1-33. https://doi.org/10.4995/redu.2009.6232
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Antonio Seijas-Macías
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista accepta les condicions següents:
- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement 4.0 Espanya de Creative Commons, la qual permet compartir, distribuir, reproduir i la comunicació pública, sempre que se’n reconegui l’autoria i la revista.