Potencial educatiu dels Sistemes d’Informació Geogràfica com a eina per a l’educació superior. El repte de la innovació docent en els graus d’enginyeria elèctrica i industrial
DOI:
https://doi.org/10.1344/RIDU2024.16.5Paraules clau:
Innovació docent, Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), Educació superior, QGIS, MAXQDA, ProfessoratResum
L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l’educació superior s’ha generalitzat en els darrers anys. La seva presència i utilització en la disciplina de Geografia està començant a plantejar nous reptes i formes d’accedir al coneixement. La Geografia estudia un camp de coneixements molt ampli que abasta des de l’estudi dels fenòmens físics, l’economia, fins als moviments migratoris humans. En aquest context es presenta una innovació docent basada en l’aprenentatge de conceptes de Geografia mitjançant la utilització dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) a l’aula. En l’estudi van participar 125 alumnes del Grau en Enginyeria Elèctrica i del Grau en Enginyeria Química Industrial. Prèviament es va elaborar un qüestionari de coneixements previs on es van identificar les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat. La metodologia utilitzada va ser quantitativa i qualitativa organitzada en diferents sessions de treball, dins del marc de les assignatures Topografia i Sistemes d’Informació Geogràfica, i Expressió Gràfica. Els resultats obtinguts denoten una elevada satisfacció de l’alumnat davant l’ús dels SIG (programari lliure QGIS v. 3.28) i de l’eina tecnològica Kahoot, mitjançant la qual es va realitzar el qüestionari d’avaluació. Aquests dades coincideixen amb la satisfacció de l’alumnat que reflecteixen altres estudis sobre Kahoot (Reynolds et al., 2021). També van mostrar que l’ús dels SIG va resultar ser una eina molt avantatjosa per a l’aprenentatge, millorant el rendiment acadèmic i transmetent un alt grau de satisfacció per a més del 80% de l’alumnat que ho identifica així, assegurant la seva importància pel seu futur professional.
Referències
Adlakha, S., Chhabra, D., Shukla, P. (2020). Effectiveness of gamification for the rehabilitation of neurodegenerative disorders. Chaos, Solitons & Fractals, 140, 1-11. https://doi.org/10.1016/j.chaos.2020.110192
Alarcón-Diaz, M. A., Alarcón-Diaz, H. H., Rodríguez-Baca, L. S., y Alcas-Zapata, N. (2020). Intervención educativa basada en la gamificación: experiencia en el contexto universitario. Revista Eleuthera, 22(2), 117-131. https://doi.org/10.17151/eleu.2020.22.2.8
Álvaro-Tordesillas, A., Alonso-Rodríguez, M., Poza-Casado, I., y Galván-Desvaux, N. (2020). Gamification experience in the subject of descriptive geometry for architecture. Educación XX1, 23(1), 373-408. https://doi.org/10.5944/educxx1.23591
Blasco, Y., Ibarz. J., Lo Cascio, P., Monterde, O., y Maynou, M. (2019). Desarrollo de competencias y docencia de conocimientos históricos en grados universitarios fuera del ámbito de la Historia. RIDU. Revista d’Innovació Docent Universitària, 11, 77-90. https://doi.org/10.1344/RIDU2019.11.7
Cameron, K. E., y Bizo, L. A. (2019). Use of the game-based learning platform KAHOOT! to facilitate learner engagement in Animal Science students. Research in Learning Technology, 27, 1-14. https://doi.org/10.25304/rlt.v27.2225
Clausen, J. M. (2020). Leadership for technology infusion: Guiding change and sustaining progress in teacher preparation. En A. C. Borthwick, T. S. Foulger, y K. J. Graziano (Eds.), Championing technology infusion in teacher preparation: A framework for supporting future educators (pp. 171-187). International Society for Technology in Education.
Caravantes, G. M., y Botija, M. M. (2022). MAXQDA y su aplicación a las Ciencias Sociales: un estudio de caso comparado sobre vulnerabilidad territorial. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 29(1), 48-83. https://doi.org/10.14198/ALTERN.19435
Crespo, J. M., Rodríguez, A., y Mateo, M. R. (2021). Trends and perspectives in education for sustainable development in the teaching of geography in Spain. Sustainability, 13(23), 1-15. https://doi.org/10.3390/su132313118
De Miguel, R., y Donert, K. (Eds.). (2014). Innovative learning geography in Europe: New challenges for the 21st Century. Cambridge Scholars Publishing.
Giménez, G., y de Castro, R. (2020). Dispositivos móviles en Educación Superior: la experiencia con Kahoot!. Revista Dirección y Organización, 70, 5-18. https://doi.org/10.37610/dyo.v0i70.565
Kozma, R. B. (2011). A framework for ICT policies to transform education. En R. B. Kozma, y S. Isaacs (Eds.), Transforming education: the power of ICT policies (pp.19-36). UNESCO.
Lizcano-Dallos, A. R., Barbosa-Chacón, J. W., y Villamizar-Escobar, J. D. (2019). Aprendizaje colaborativo con apoyo en TIC: concepto, metodología y recursos. Magis. Revista Internacional de Investigación en Educación, 12(24), 5-24. https://doi.org/10.11144/Javeriana.m12-24.acat
Martins, R. E. M. W., Mauricio, S. S., y Michielin, C. A. (2022). Estágio curricular supervisionado em geografia: desafios da aprendizagem docente em tempos de pandemia. Ensino Em Re-Vista, 29, 1-25. https://doi.org/10.14393/ER-v29a2022-32
Martínez-Garcés, J., y Garcés-Fuenmayor, J. (2020). Competencias digitales docentes y el reto de la educación virtual derivado de la covid-19. Educación y Humanismo, 22(39), 1-16. https://doi.org/10.17081/eduhum.22.39.4114
Molina-Patiño, E. K., Hernández-Martínez, M. A., Mayanquer-Barreto, J. C., Montenegro, M. I., y Mora, M. M. (2023). La metodología de aprendizaje activo “aprendizaje basado en problemas” en la formación de futuros maestros de matemáticas. Ciencia Latina Revista Científica Multidisciplinar, 7(3), 1276-1292. https://doi.org/10.37811/cl_rcm.v7i3.6271
Montes, E. (2016). Los Sistemas de Información Geográfica y la educación geográfica actual. Boletín Red GESIG, 3, 4-5.
Nair, S., y Mathew, J. (2021). Evaluation of a Gamified Learning Experience: Analysis of factors that impact the effectiveness of a gamified experience. Revista Conhecimento Online, 2, 4-20. https://doi.org/10.25112/rco.v2i0.2518
Nicolás-Robles, M. J., y Belmonte-Almagro, M. L. (2023). Evaluación de las actitudes ante el uso de las TIC en el profesorado universitario. Revista Tecnología, Ciencia y Educación, 25, 29-52. https://doi.org/10.51302/tce.2023.1424
Ortiz-Colón, A. M., Jordán, J., y Agredal, M. (2018). Gamificación en educación: una panorámica sobre el estado de la cuestión. Educação e Pesquisa, 44(23), 1-17. https://doi.org/10.1590/s1678-4634201844173773
Pajares, V., y Usart, M. (2023). Los estereotipos de género y las TIC en la Educación Secundaria Obligatoria (ESO): un estudio realizado mediante una metodología mixta. Communication Papers. Media Literacy and Gender Studies, 12(24), 22-40. https://doi.org/10.33115/udg_bib/cp.v12i24.22900
Pla, C., Jodar-Abellán, A., Pardo, M. A., Benavente, D., y Valdés-Abellán, J. (2019). Prácticas docentes con SIG: material docente para su aplicación a la Ingeniería Ambiental. Xarxes-Innovaestic 2019. Llibre d’actes, 174, 229. http://hdl.handle.net/10045/92187
Reynolds, E. D., Fuchs, R. W., y Johnson, P. (2021). Game on with kahoot! effects on vocabulary learning and motivation. International Journal of Computer-Assisted Language Learning and Teaching, 11(4), 40-53. https://doi.org/10.4018/IJCALLT.2021100103
Solé, J. (2020). El cambio educativo ante la innovación tecnológica, la pedagogía de las competencias y el discurso de la educación emocional. Una mirada crítica. Teoría de la Educación. Revista Interuniversitaria, 32(1), 101-121. https://doi.org/10.14201/teri.20945
United Nations (2023). Informe de los Objetivos de Desarrollo Sostenible 2023. Edición especial. Departamento de Asuntos Económicos y Sociales de la ONU.
Valls, S. (2016). La enseñanza basada en el aprendizaje digital por proyectos. Estudio de caso: New Teach Odessa High School, Texas [Tesis Doctoral, Universidad Nacional de Educación a Distancia]. Repositorio Institucional de la Universidad Nacional de Educación a Distancia. http://e-spacio.uned.es/fez/view/tesisuned:Educacion-Svalls
Virgós, M., Pérez, M. del H., y Burguera, J. L. (2023). Necesidades formativas detectadas por los tutores y tutoras de empresa de Formación Profesional Dual en Asturias. Revista de Investigación Educativa, 41(2), 399-415. https://doi.org/10.6018/rie.518591
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Virginia Alberdi Nieves
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista accepta les condicions següents:
- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement 4.0 Espanya de Creative Commons, la qual permet compartir, distribuir, reproduir i la comunicació pública, sempre que se’n reconegui l’autoria i la revista.
