Llengua oral i cultura en la diversitat lingüística de Llar d'infants
DOI:
https://doi.org/10.1344/phonica.2018.14.47-92Paraules clau:
Educació Infantil, Llar d’infants, Diversitat lingüística, Criteris, Consens, Experiències narratives, LlegendaResum
L’objectiu de la recerca va ser elaborar i experimentar una metodologia que facilités l’adquisició i l’expressió oral d’una nova llengua a grups d’infants de 8 mesos a 2-3 anys, amb diversitat lingüística. La metodologia és el resultat de la reflexió i consens entre tots els mestres que hi van participar.
La selecció i adaptació de paraules, frases, expressions... i les il·lustracions de les imatges es basen en el consens dels mestres que, segons la seva experiència, podien facilitar l’adquisició de la llengua oral. Vam aplicar bàsicament aquests criteris: adequar-nos a la diversitat lingüística i la competència comunicativa dels infants; i tenir una actitud individual de responsabilitat lingüística. Significava dominar el relat i pronunciar correctament les paraules amb els trets fonètics distintius que les caracteritzaven. Així els infants podien entendre el significat de les paraules i gaudir utilitzant cada paraula nova.
Els resultats obtinguts demostren que el mestre és el model de parla per als infants en l’etapa prelingüística, que els ha d’acompanyar i motivar en el procés d’aprenentatge i adquisició d’una llengua. En la recerca, vam comprovar que la narració d’una llegenda ofereix experiències narratives que motiven l’adquisició d’una nova llengua i la cultura d’un país.
Referències
Amades, J. (1983): Costumari català. El curs de l’any. Vol. III. Corpus-Primavera. Barcelona: Ed. 62, pp. 286-288.
Bachelard, G. (1943): L’air et les songes. Essai sur l’imagination du mouvement. París: Librairie José Corti, pp. 7-13.
Besa, J. (1996): “El títol i les seves forces” Articles, 8, pp. 121-130.
Boixaderas, R. i M. Ventura (1988): Repertori de recursos per a la globalització. Vic: Eumo, pp. 63-69.
Boixaderas, R., E. Fernàndez i A. Serrano (1989): Programa per a un parvulari d’immersió lingüística. Barcelona: La llar del llibre, pp. 21-57.
Borja, J. (2009): “Llegendes a l’escola”, dins Escola Catalana, any XLIV març/ abril, Barcelona: Òmnium Cultural.
Bruner, J. (1983): Child’s Talk. Learning to use language. Oxford: Oxford University Press. Traducció de Cortés i Vila (1985): La parla dels infants. Com s’aprèn a fer servir el llenguatge. Vic: Eumo, pp. 23, 25-26, 36-43, 95-125, 127-144.
__ (1984 a)): “Juego, pensamiento y lenguaje” dins Bruner: Acción, pensamiento y lenguaje. Madrid: Alianza Editorial, pp. 211-219.
—(1984 b)): “Cultura y desarrollo cognitivo” dins Bruner: Acción, pensamiento y lenguaje. Madrid: Alianza Editorial, pp. 149-152.
Bueno, D. (2012): “L'aprenentatge vist des de la neurociència” dins Aprenentatge, Aula i Acompanyament, 1r Congrés de Pedagogia. Barcelona: Edu21.
Cantero, F. J. i alt. (1997): Psicolingüística del discurso. Barcelona: Octaedro,pp.63-71.
Cantero, F. J. (2004): “La ruta de acceso a la lectura” dins Actas del Congreso Internacional El inicio de la lectoescritura en la Educación Infantil. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.
Clota, T. (1989): Festes de primavera. Propostes Didàctiques. Seminaris d’Assessorament Didàctic. Barcelona: Departament d’Ensenyament.
Codina i Valls, F. (2009): “La cultura tradicional i la formació dels mestres”, dins Escola Catalana, any XLIV març/ abril, Barcelona: Òmnium Cultural.
Engel, S. (1995): The stories children tell. Nova York: W.H-Freeman. Citat per Engel (1998): “El nen que es va despeuar...” In-fàn-ci-a, 100, pp. 5-12.
Hermoso, A. i alt. (2001): La Biblioteca, un eix d’aprenentatges. Ensenyament i aprenentatge de continguts. Escola Bressol. Barcelona: ICE UB, pp. 32-90.
Hermoso, A.(2005): El petit avet. De la narració al poema. Escriure diferents tipus de text per aprendre a escriure. Barcelona: Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura UB, pp. 23-26.
Hermoso, A., Rama, M., Fernàndez T., Valls, A., Tilló, T. (2013): Dos nens, una nena i un cargol. Barcelona: Barcanova. Premi Edu21. (https://sites.google.com/a/xtec.cat/
dos-nens-una-nena-i-un-cargol/).
Janer M. G. (1982): Cultura popular i ecologia del llenguatge. Barcelona: CEAC, 53-59.
—(1985): Pregoner de quimeres. Barcelona: Alta Fulla, pp. 5-6, 12-13, 58.
Karmiloff, K. (2005): Hacia el lenguaje. Madrid: Morata, pp. 19-21, 147-176, 226-257.
Lentin, L. i alt. (1977a): Du parler au lire. Interaction entre l’adulte et l’enfant. París: ESF, pp. 28-31, 57-90, 125-129.
__ (1977b): Enseñar a hablar. Madrid: Pablo del Rio, pp. 42, 87.
López del Castillo, L. (1983): 1. Llenguatge. Barcelona: Casals, pp. 10-12
Marchesi, A. (1983 a)):” Lainfluencia del contenido de la historia en el recuerdo de los niños”. Infancia y Aprendizaje, 22, pp. 65-68.
—(1983 b)): “¿Todavía más esquemas? Infancia y Aprendizaje, 22, pp. 69-72.
Morgado, I. (2010a)): Emociones e inteligencia social. Barcelona: Ariel, pp. 83-86.
__ (2010b)): “Aprenentatge, memòria i oblit” Edu 21, 16, pp. 1-3.
__ (2012): “Aprenentatge escolar: de la neurociència a l’aula” dins Aprenentatge, Aula i Acompanyament, 1r Congrés de Pedagogia. Barcelona: Edu21.
__(2014): “XII Jornades d’innovació en l’etapa d’Educació Infantil: Aprendre, una necessitat!”, Barcelona: ICE, UAB.
__ (2014)): “Cómo facilitar el aprendizaje y la memoria” dins Aprender, recordar y olvidar. Barcelona: Ariel, pp 30-34; 209-240.
Oteros, L. (2014): “Ensenyar llengua i ciències en la diversitat lingüística de Parvulari”. Temps d’Educació (p.315-318).
Postigo, R. M. (1994): “Els nens i els clàssics de la literatura”, a Temps d’Educació 12.
Rifatèrre, M. (1989): “Criterios para el anàlisis del estilo” dins Warning (ed.): Estética de la recepción. Madrid: Visor, pp. 97-99.
Rius, M. D. (1980): “De la lectura perceptiva a la lectio universalis”. Citat per Mendoza (1996): Didáctica de la lengua para la enseñanza primaria y secundaria. Madrid: Akal, pàg. 289.
Serra, M. i alt. (2000): La adquisición del lenguaje. Barcelona: Ariel, pp. 136-142; 253-256; 286; 317; 519-521.
Serrano, S. (2003): “Recomanacions finals”, dins de El regal de la comunicació. Barcelona: Ara llibres, pp. 125-126.
Thorndyke, P. W. (1977): “Cognitive structures in comprehension and memory of narrative discourse” Cognitive Psychology, 9, pp. 77-110.
UNESCO (2003): Convenció per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, París, 17 d’Octubre de 2003, Article 2. Definicions.
Valriu, C. (1998): “Les rondalles i la literatura infantil” Articles, 16, pp. 69-80.
Van Dijk, T. (1972): Some aspects of text grammars. A study in theoretical linguistics and poetics, The Hague-Paris: Mouton, pp.314-315.
—(1983): La ciencia del texto. Un enfoque interdisciplinario. Barcelona: Paidós, pp. 15- 21, 54, 79.
Vigotsky, L. S. (1984 a)): Pensamiento y lenguaje. Buenos Aires: La pléyade, pp. 131, 157, 184-197.
—(1984 b)): “Aprendizaje y desarrollo intelectual en la edad escolar” Infancia y Aprendizaje, 27-28, pp. 105-116.
Vila, I. (1999): “Jerome Bruner i l’adquisició del llenguatge” Barcelona, Temps d’Educació, 21 1r semestre, 1999.
Vilanova, M. (2010): «La cultura popular com a patrimoni cultural i inmaterIal: la visió de la UNESCO» Escola Catalana, 466. Publicació d’Omnium Cultural, pp. 9-10.
Yus Ramos, R. (2001): Educación integral. Una educación holística para el siglo XXI (Tomo I). Bilbao: Desclée de Brouwer, pp. 152-153, 165-167, 231-235.
Wells, G. (1988): Aprender a leer y escribir. Barcelona: Laia, pp. 108-125, 171-179, 183.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Tots els continguts inclosos a PHONICA estan subjectes a la llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
