Oral language and Culture on Linguistic diversity of toddlers
DOI:
https://doi.org/10.1344/phonica.2018.14.47-92Keywords:
Early Childhood Education, Linguistic diversity, Guideline, Consensus, Narrative experiences, LegendAbstract
The objective of the research was to elaborate and apply a methodology which improves the acquisition and oral expression of a new language in groups of children from 8 months to 2-3 years, with linguistic diversity. The methodology is the result of the reflection and consensus among all the teachers who participated.
The selection and adaptation of the words, phrases, expressions… and the image illustration stem from the consensus among all the teachers, who according to their experience, could facilitate the oral language acquisition. We applied some guidelines: get to adjust to the linguistic diversity and the communicative competence of the students and develop an individual sense of linguistic responsibility. This means to have a good command of the story and pronounce each word properly and according to the phonic features. In this way, students could understand the significate of the words and enjoy by using new words.
The results obtained show that the teacher is the model of speech for children in the pre-linguistic stage, who must support and motivate them in the process of learning and acquiring a language. Throughout the research, we found that the narrative of a legend offers narrative experiences that motivate the interest of the children for the acquisition of a new language and the country’s culture.
References
Amades, J. (1983): Costumari català. El curs de l’any. Vol. III. Corpus-Primavera. Barcelona: Ed. 62, pp. 286-288.
Bachelard, G. (1943): L’air et les songes. Essai sur l’imagination du mouvement. París: Librairie José Corti, pp. 7-13.
Besa, J. (1996): “El títol i les seves forces” Articles, 8, pp. 121-130.
Boixaderas, R. i M. Ventura (1988): Repertori de recursos per a la globalització. Vic: Eumo, pp. 63-69.
Boixaderas, R., E. Fernàndez i A. Serrano (1989): Programa per a un parvulari d’immersió lingüística. Barcelona: La llar del llibre, pp. 21-57.
Borja, J. (2009): “Llegendes a l’escola”, dins Escola Catalana, any XLIV març/ abril, Barcelona: Òmnium Cultural.
Bruner, J. (1983): Child’s Talk. Learning to use language. Oxford: Oxford University Press. Traducció de Cortés i Vila (1985): La parla dels infants. Com s’aprèn a fer servir el llenguatge. Vic: Eumo, pp. 23, 25-26, 36-43, 95-125, 127-144.
__ (1984 a)): “Juego, pensamiento y lenguaje” dins Bruner: Acción, pensamiento y lenguaje. Madrid: Alianza Editorial, pp. 211-219.
—(1984 b)): “Cultura y desarrollo cognitivo” dins Bruner: Acción, pensamiento y lenguaje. Madrid: Alianza Editorial, pp. 149-152.
Bueno, D. (2012): “L'aprenentatge vist des de la neurociència” dins Aprenentatge, Aula i Acompanyament, 1r Congrés de Pedagogia. Barcelona: Edu21.
Cantero, F. J. i alt. (1997): Psicolingüística del discurso. Barcelona: Octaedro,pp.63-71.
Cantero, F. J. (2004): “La ruta de acceso a la lectura” dins Actas del Congreso Internacional El inicio de la lectoescritura en la Educación Infantil. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.
Clota, T. (1989): Festes de primavera. Propostes Didàctiques. Seminaris d’Assessorament Didàctic. Barcelona: Departament d’Ensenyament.
Codina i Valls, F. (2009): “La cultura tradicional i la formació dels mestres”, dins Escola Catalana, any XLIV març/ abril, Barcelona: Òmnium Cultural.
Engel, S. (1995): The stories children tell. Nova York: W.H-Freeman. Citat per Engel (1998): “El nen que es va despeuar...” In-fàn-ci-a, 100, pp. 5-12.
Hermoso, A. i alt. (2001): La Biblioteca, un eix d’aprenentatges. Ensenyament i aprenentatge de continguts. Escola Bressol. Barcelona: ICE UB, pp. 32-90.
Hermoso, A.(2005): El petit avet. De la narració al poema. Escriure diferents tipus de text per aprendre a escriure. Barcelona: Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura UB, pp. 23-26.
Hermoso, A., Rama, M., Fernàndez T., Valls, A., Tilló, T. (2013): Dos nens, una nena i un cargol. Barcelona: Barcanova. Premi Edu21. (https://sites.google.com/a/xtec.cat/
dos-nens-una-nena-i-un-cargol/).
Janer M. G. (1982): Cultura popular i ecologia del llenguatge. Barcelona: CEAC, 53-59.
—(1985): Pregoner de quimeres. Barcelona: Alta Fulla, pp. 5-6, 12-13, 58.
Karmiloff, K. (2005): Hacia el lenguaje. Madrid: Morata, pp. 19-21, 147-176, 226-257.
Lentin, L. i alt. (1977a): Du parler au lire. Interaction entre l’adulte et l’enfant. París: ESF, pp. 28-31, 57-90, 125-129.
__ (1977b): Enseñar a hablar. Madrid: Pablo del Rio, pp. 42, 87.
López del Castillo, L. (1983): 1. Llenguatge. Barcelona: Casals, pp. 10-12
Marchesi, A. (1983 a)):” Lainfluencia del contenido de la historia en el recuerdo de los niños”. Infancia y Aprendizaje, 22, pp. 65-68.
—(1983 b)): “¿Todavía más esquemas? Infancia y Aprendizaje, 22, pp. 69-72.
Morgado, I. (2010a)): Emociones e inteligencia social. Barcelona: Ariel, pp. 83-86.
__ (2010b)): “Aprenentatge, memòria i oblit” Edu 21, 16, pp. 1-3.
__ (2012): “Aprenentatge escolar: de la neurociència a l’aula” dins Aprenentatge, Aula i Acompanyament, 1r Congrés de Pedagogia. Barcelona: Edu21.
__(2014): “XII Jornades d’innovació en l’etapa d’Educació Infantil: Aprendre, una necessitat!”, Barcelona: ICE, UAB.
__ (2014)): “Cómo facilitar el aprendizaje y la memoria” dins Aprender, recordar y olvidar. Barcelona: Ariel, pp 30-34; 209-240.
Oteros, L. (2014): “Ensenyar llengua i ciències en la diversitat lingüística de Parvulari”. Temps d’Educació (p.315-318).
Postigo, R. M. (1994): “Els nens i els clàssics de la literatura”, a Temps d’Educació 12.
Rifatèrre, M. (1989): “Criterios para el anàlisis del estilo” dins Warning (ed.): Estética de la recepción. Madrid: Visor, pp. 97-99.
Rius, M. D. (1980): “De la lectura perceptiva a la lectio universalis”. Citat per Mendoza (1996): Didáctica de la lengua para la enseñanza primaria y secundaria. Madrid: Akal, pàg. 289.
Serra, M. i alt. (2000): La adquisición del lenguaje. Barcelona: Ariel, pp. 136-142; 253-256; 286; 317; 519-521.
Serrano, S. (2003): “Recomanacions finals”, dins de El regal de la comunicació. Barcelona: Ara llibres, pp. 125-126.
Thorndyke, P. W. (1977): “Cognitive structures in comprehension and memory of narrative discourse” Cognitive Psychology, 9, pp. 77-110.
UNESCO (2003): Convenció per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, París, 17 d’Octubre de 2003, Article 2. Definicions.
Valriu, C. (1998): “Les rondalles i la literatura infantil” Articles, 16, pp. 69-80.
Van Dijk, T. (1972): Some aspects of text grammars. A study in theoretical linguistics and poetics, The Hague-Paris: Mouton, pp.314-315.
—(1983): La ciencia del texto. Un enfoque interdisciplinario. Barcelona: Paidós, pp. 15- 21, 54, 79.
Vigotsky, L. S. (1984 a)): Pensamiento y lenguaje. Buenos Aires: La pléyade, pp. 131, 157, 184-197.
—(1984 b)): “Aprendizaje y desarrollo intelectual en la edad escolar” Infancia y Aprendizaje, 27-28, pp. 105-116.
Vila, I. (1999): “Jerome Bruner i l’adquisició del llenguatge” Barcelona, Temps d’Educació, 21 1r semestre, 1999.
Vilanova, M. (2010): «La cultura popular com a patrimoni cultural i inmaterIal: la visió de la UNESCO» Escola Catalana, 466. Publicació d’Omnium Cultural, pp. 9-10.
Yus Ramos, R. (2001): Educación integral. Una educación holística para el siglo XXI (Tomo I). Bilbao: Desclée de Brouwer, pp. 152-153, 165-167, 231-235.
Wells, G. (1988): Aprender a leer y escribir. Barcelona: Laia, pp. 108-125, 171-179, 183.
Downloads
Published
Issue
Section
License
The author(s) publishing in this journal agree to the following terms:
- The author(s) retains the copyright and grants the journal the right to the first publication of the work.
- All contents included in PHONICA are subject to the Creative Commons Attribution 4.0 International License, which allows the work to be shared with third parties, provided that they acknowledge its authorship, initial publication in this journal and the terms of the license.
