Anàlisi de la qualitat de la veu dels Mestres d'Educació Infantil i Primària

Assumpció Segura Huguet, Edmon Elgström Misol

Resum


S'ha realitzat una anàlisi objectiva sobre el grau de salut vocal dels mestres d’educació infantil i primària que treballen en els centres públics de Catalunya. Les dades de l'estudi han estat analitzades i processades fent servir els paràmetres acústics de la qualitat vocal: Jitter, Schimmer i HNR. En conjunt, es detecta una clara presència de problemes de veu entre el col.lectiu docent (especialment, disfonia) que aconsella implantar una formació específica en els estudis de formació de mestres.

Paraules clau


Veu; Qualitat vocal; Jitter; Schimmer; HNR; Docent

Text complet:

PDF

Referències


Aguinaga, I. (1988): Las alteraciones faringolaríngeas en el profesorado de E.G.B. de Pamplona. Tesis doctoral. Facultad de Medicina, Universidad de Navarra.

Amir, O.; Wolf, M. i Amir, N. (2008): A clinical comparison between two acoustic analysis softwares: MDVP and Praat. Biomedical Signal Processing and Control.

Aronson, A. (1985): Clinical voice disorders. An interdisciplinary approach. New York. Thieme Inc.

Bustos, I. (2000): Trastornos de la voz en edad escolar. Archidona: Aljibe.

De Saint-Exupéry, A. (1967): El Petit Princep. Barcelona: Estela

Deliyski, D. (1993): “Acoustic model and evaluation of pathological voice production”, a Acta 3-rd Conference on Speech Communication and Technology EUROSPEECH'93, Berlin, Germany, pp.1969-1972.

Elgström, E. (2005): Adequació del camp vocal dels mestres de música. Tesi Doctoral: Dep. de Didàctica de l’Expressió Musical i Corporal de la Univ. de Barcelona.

Elgström, E. (2007): “La formació vocal: una matèria pendent en els estudis de Magisteri a l’estat espanyol”. Revista Guix, 332, 71-83.

Elgström, E. (2009): “L’educació vocal en la formació inicial dels docents a l’estat espanyol: descripció de la situació actual i propostes per generar un canvi”. Revista Temps d’Educació.

Fiuza, M. J. (1995): Las disfonías disfuncionales en los maestros de la comunidad autónoma de Galicia. Tesis doctoral. Facultad de Psicología, Universidad de Santiago de Compostela.

Jackson-Menaldi, M.C.A. (2002): “Patología vocal y su reeducación”, a Jackson-Menaldi, M.C.A. (coord.): La voz patológica (245-266). Buenos Aires: Editorial Médica Panamericana.

Muñoz López, J. (1997): Análisis acústico y perceptivo de la voz: valores normativos y alteraciones en la voz patológica. Tesis doctoral. Facultad de Psicología, Universidad de Granada.

Piñero, I. i Pire de Bastidas, B. (2002): “Análisis acústico de la voz en pacientes con disfonía funcional, antes y después de la terapia”. Servicio de foniatría Hospital Central Antonio María Pineda, a “Boletin Médico de Postgrado” Vol. XVIII, número 1 enero UCLA. Decanato de Medicina Barquisimetro, Venezuela.

Preciado, J.; Pérez, P.; Calzada, M. i Preciado, P. (2005): “Examen de la función vocal y análisis acústico de 905 docentes de La Rioja”, a Acta de la Sociedad española de otorrinolaringología y patología cérvico-facial, vol 56, p261-272. Madrid: Saned.

Puyuelo, M i Llinás, M. A. (1992): “Problemas de voz en docentes” a Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, XII, 2, 76-84.

Urrutikoetxea, A.; Ispizua, A; Matellanes, F. (1995): “Pathologie vocals chez les professeurs: un etude video-laryngo-stroboscopique de 1046 professeurs”. Rev. Laryngol Otol Rhinol,116:255-262.18.

Wolf, V.; Fith, J.; Cornell, R. (1995): “Acoustic Prediction of Severity in commonly occurring voice problems”. Journal Speech Hear Res April 38 (2) 273-279.




DOI: https://doi.org/10.1344/phonica.2019.15.81-118

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.


RCUB RCUB Declaració ètica Avís Legal Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació Universitat de Barcelona