Més enllà del to: Exploració de la durada, de la intensitat i del silenci en les marques del focus en japonès
DOI:
https://doi.org/10.1344/phonica2024.20.8Resum
Partint de la tipologia prosòdica de Jun (2005, 2014), aquest estudi analitza com les llengües head (cap) i edge (marge) difereixen en les seves estratègies per expressar el focus. Mentre que les llengües head, com l’anglès, es basen en l’expansió del to (F0) en el focus i la compressió post-focal, les llengües edge, com el japonès, es caracteritzen per l’èmfasi en els senyals de límit. Inspirats en el marc proposat per Mizuguchi i Tateishi (2023), vam hipotetitzar que en el japonès estàndard, la marca de focus va més enllà del to, incloent-hi senyals com la durada i les insercions de silencis. Per comprovar-ho, vam analitzar gravacions de parlants nadius de japonès estàndard produint frases nominals sota condicions de focus ampli i estret, de les quals es va analitzar la durada, els màxims de F0, la intensitat i les insercions de silencis, tant a nivell de paraula com de morfema. Els resultats mostren que mentre que els màxims de F0 indiquen el focus, la durada i les insercions de silenci juguen un paper dominant en marcar el focus i la seva posició, especialment, a nivell de paraula. La intensitat, en canvi, se centra principalment en l’accent, tot i que també assenyala la posició del focus a nivell de morfema en contextos amb paraules inicials sense accent. Aquestes troballes revelen un sistema prosòdic híbrid en el japonès estàndard, en el qual els senyals temporals i de límit dominen, mentre la modulació del to continua sent una eina auxiliar. Aquest sistema reflecteix les distincions tipològiques entre les llengües head i edge amb el japonès estàndard, fent ús d’una combinació flexible de senyals globals i locals per indicar el focus. Futures investigacions haurien d’examinar com aquests senyals són processats en la percepció i si s’utilitzen estratègies similars en altres estructures sintàctiques, oferint així una visió més àmplia dels sistemes prosòdics en llengües edge.
Paraules clau: Focus estret vs. focus ampli; Japonès; To; Durada; Silenci
Referències
Bates, D., Mächler, M., Bolker, B., & Walker, S. (2015). Fitting linear mixed-effects models Usinglme4. Journal of Statistical Software, 67(1). https://doi.org/10.18637/jss.v067.i01
Beckman, M. E. (2012). Stress and non-stress accent. De Gruyter Mouton. https://doi.org/10.1515/9783110874020
Beckman, M. E., & Venditti, J. J. (2011). Intonation. In J. Goldsmith, J. Riggle, & A. Yu (Eds.), The handbook of phonological theory (pp. 485-532). Wiley Blackwell.
https://doi.org/10.1002/9781444343069.ch15
Beckman, M. E. & Pierrehumbert, J. B. (1986). Intonational structure in Japanese and English. Phonology. 3, 55-309. https://doi.org/10.1017/S095267570000066X
Bodomo, A. B., & Marfo, C. O. (1996). The morphophonology of noun classes in Dagaare and Akan. Nordic Journal of African Studies, 5(2), 31–51.
Cooper, W. E., Eady, S. J., & Mueller, P. R. (1985). Acoustical aspects of contrastive stress in question–answer contexts. The Journal of the Acoustical Society of America, 77(6), 2142-2156.
https://doi.org/10.1121/1.392372
Fry, D. B. (1955). Duration and intensity as physical correlates of linguistic stress. The Journal of the Acoustical Society of America, 27(4), 765-768. https://doi.org/10.1121/1.1908022
Igarashi, Y. (2014). Typology of intonational phrasing in Japanese dialects. Prosodic typology II: The phonology of intonation and phrasing (pp. 464–492). Oxford University Press.
https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199567300.003.0015
Igarashi, Y (2015). Intonation. In H. Kubozono (Ed.), The handbook of Japanese phonetics and phonology (pp. 539–567). De Gruyter Mouton. https://doi.org/10.1515/9781614511984.525
Jun, S. A. (2005). Prosodic typology. In S.-A. Jun (Ed.), Prosodic typology: The phonology of intonation and phrasing (pp. 430–458). Oxford University Press.
https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199249633.003.0015
Jun, S. A. (2014). Prosodic typology: By prominence type, word prosody, and macro-rhythm. In S.-A. Jun (Ed.), Prosodic typology II: The phonology of intonation and phrasing (pp. 520–539). Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199567300.003.0017
Kiss, K. É. (1998). Identificational focus versus information focus. Language, 74(2), 245-273.
https://doi.org/10.1353/lan.1998.0211
Ladd, D. R. (2008). Intonational phonology. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511808814
Lieberman, P. (1960). Some acoustic correlates of word stress in American English. The Journal of the Acoustical Society of America, 32(4), 451-454. https://doi.org/10.1121/1.1908095
Maeda, K., & Venditti, J. J. (1998). Phonetic investigation of boundary pitch movements in Japanese. In Proceedings of the 5th International Conference on Spoken Language Processing (paper 0800). https://doi.org/10.21437/ICSLP.1998-124
Mizuguchi, S., & Tateishi, K. (2023). Prominence in a Pitch Language: The Production and Perception of Japanese. Rowman & Littlefield.
Ortega-Llebaria, M. (2006). Phonetic cues to stress and accent in Spanish. In Selected proceedings of the 2nd conference on laboratory approaches to Spanish phonetics and phonology (pp. 104-118). Cascadilla Proceedings Project.
Ortega-Llebaria, M., & Prieto, P. (2011). Acoustic correlates of stress in Central Catalan and Castilian Spanish. Language and speech, 54(1), 73-97.
https://doi.org/10.1177/0023830910388014
Seo, J., Kim, S., Kubozono, H., & Cho, T. (2019). Preboundary lengthening in Japanese: To what extent do lexical pitch accent and moraic structure matter? The Journal of the Acoustical Society of America, 146(3), 1817-1823. https://doi.org/10.1121/1.5125186
Venditti, J. J. (2005). The J_ToBI model of Japanese intonation. In S.-A. Jun (Ed.), Prosodic typology: The phonology of intonation and phrasing (pp. 172-200). Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199249633.003.0007
Venditti, J. J., Maekawa, K., & Beckman, M. E. (2008). Prominence marking in the Japanese intonation system. In S. Miyagawa & M. Saito (Eds.), The Oxford handbook of Japanese linguistics (pp. 456–512). Oxford University Press.
https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780195307344.013.0017
WEBMAUS forced aligner. (n.d.).
https://clarin.phonetik.uni-muenchen.de/BASWebServices/interface
Xu, Y., & Xu, C. X. (2005). Phonetic realization of focus in English declarative intonation. Journal of Phonetics, 33(2), 159–197. https://doi.org/10.1016/j.wocn.2004.11.001
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Jun Nagao, Marta Ortega-Llebaria
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Tots els continguts inclosos a PHONICA estan subjectes a la llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
