L'estructuració prosòdica del discurs llegit en els neolectors i lectors joves

Autors/ores

  • Sara Recio Pineda Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.1344/phonica.2018.14.93-108

Paraules clau:

Prosòdia, Lectura, Educació Primària, Grups Fònics, Entonació Prelingüística

Resum

En aquest article, presentem els resultats d'analitzar l'entonació prelingüística de 72 escolars de primària (de 2n, 4t i 6è curs), provinents de dues escoles públiques de Catalunya, quan llegeixen per primera vegada un text narratiu adequat a la seva edat. Expliquem fins a quin punt la seva forma d'estructurar el relat en grups fònics persegueix empaquetar i / o detectar les unitats nocio-fonètiques del text. Per a això, proposem una metodologia en la qual les estratègies prosòdiques dels escolars es comparen amb una plantilla que recull i explora les diferents possibilitats fòniques dels textos. Els resultats evidencien que la prosòdia és una estratègia molt poc utilitzada o desenvolupada en l'etapa primària. A més a més, es distingeixen dues franges diferents de desenvolupament prosòdic: la dels escolars de 2n d'EP, que en aquest treball anomenem franja de neolectors i la de 4t i 6è d'EP, que hem anomenat franja de lectors joves.


Biografia de l'autor/a

Sara Recio Pineda, Universitat de Barcelona

Departament d’Educació Lingüística i Literària, i Didàctica de les Ciències Experimentals i la Matemàtica; Universitat de Barcelona Grup de Recerca en Entonació i Parla (GREP)

Referències

Allingtion, Richard L. (1983): «Fluency: The neglected reading goal», The Reading teacher, 36. 556-561.

Álvarez-Cañizo, Marta, Paz Suárez-Coalla y Fernando Cuetos (2015): «The Role of Reading Fluency in Children’s Text Comprehension», Frontiers in Psychology, 6, 1810. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4661265/ [24/07/2018]

Benjamin, Rebekah George y Paula J. Schwanenflugel (2010): «Text Complexity and Oral Reading Prosody in Young Readers», Reading Research Quarterly, 45(4), 388–404.

Cantero, Francisco José (2002): Teoría y análisis de la entonación. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

Clay, Marie M. y Robert H. Imlach (1971): «Juncture, pitch and stress in reading», Journal of Verbal Learning and Verbal Behavior, 1,133-139.

Daane, Mary C y otros (2005): Fourth-grade students reading aloud: NAEP 2002 Special Study of Oral Reading. (NCES 2006-469). Washington, D.C.: U.S. Department of Education, Institute of Education Sciences, National Center for Education Statistics. https://nces.ed.gov/pubsearch/pubsinfo.asp?pubid=2006469 [24/07/2018]

Defior, Sylvia A. y Francisca Serrano (2011): «Procesos fonológicos explícitos e implícitos, lectura y dislexia», Revista Neuropsicología, Neuropsiquiatría y Neurociencias, 11(1), 79-94. file:///C:/Users/USER/Downloads/Dialnet-ProcesosFonologicosExplicitosEImplicitosLecturaYDi-3640858.pdf [24/07/2018]

Dowhower, Sarah L. (1991): «Speaking of prosody: Fluency’s unattended bedfellow», Theory Into Practice, 30(3), 165–175.

Kaminski Ruth A. y Roland H. Good (1998): «Assessing early literacy skills in a Problem-Solving model: Dynamic Indicators of Basic Early Literacy Skills» en M. R. Shinn (Ed.), The Guilford school practitioner series. Advanced applications of Curriculum-Based Measurement (pp. 113-142). New York: Guilford Press.

Klauda, Susan Lutz y John T. Guthrie (2008): «Relationships of three component s of reading fluency to reading comprehension», Journal of Educational Psycholog y, 100(2). 310–321.

Melby-Lervag Monica, Solveig-Alma Lyster y Charles Hulme (2012): «Phonological skills and their role in learning to read: A meta-analytic review», Psychological Bulletin. 138, 322-352.

National Institute of Child Health and Human Development (2000): Report of the National Reading Panel. Teaching children to read: an evidence-based assessment of the scientific research literature on reading and its implications for reading instruction: Reports of the subgroups (NIH Publication No. 00-4754). Washington, DC: U.S Government Printing Office.

Rasinski, Tim V., 2004: «Reading fluency: The key link between phonics and comprehension», Educational Leadership, 79.

Recio-Pineda, Sara (2017): Prosodia y comprensión lectora en Educación Primaria. Tesis doctoral. Facultat d’Educació, Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/454820

Suárez-Coalla, Paz y otros, 2016: «Reading prosody in Spanish dyslexics», Annals of Dyslexia, 66(3), 275–300.

Schwanenflugel, Paula J. y otros, 2004: «Becoming a fluent reader. Reading skill and prosodic features in the oral reading of young readers», Jounal of Educational Psychology, 96, 119-129. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2748352/ [24/07/2018]

Descàrregues

Publicades

2019-12-11

Número

Secció

ARTICLES