Paràmetres temporals de les oclusives sordes en un parlant amb afàsia de Broca i apràxia de la parla: estudi de cas
DOI:
https://doi.org/10.1344/phonica.2021.17.27-49Paraules clau:
Oclusives, Acústica, Afàsia, Broca, DuracióResum
Aquest treball pretén analitzar els paràmetres temporals de les consonants oclusives sordes [p, t, k] en la parla espontània d'un parlant amb afàsia de Broca i apràxia de la parla en tres moments diferents de la seva malaltia, per tal de determinar el nivell d’afectació respecte a la seva producció sense patologia, així com la seva evolució després de vint-i-dos mesos de teràpia logopèdica. Les principals variables estudiades han estat la durada consonàntica, la de la fase de silenci i la del VOT (Voice Onset Time). Els resultats estadístics indiquen que els paràmetres temporals presenten valors més alts als que s’han observat en parlants sense patologia i que disminueixen al llarg de la rehabilitació, especialment en el cas de realitzacions bilabials. Les variacions en la duració depenen, fonamentalment, del punt d’articulació i dels processos de manteniment o debilitament de la sonoritat. A més, s’ha constatat que les principals millores s’han produït durant el període de recuperació espontània i que les característiques acústiques de la realització bilabial es diferencien de les de les consonants dental i velar, de tal manera que és la primera la que presenta els valors de duració més alts i els patrons de millora més significatius.
Referències
Asensi, L., Portolés, S. & Río, A. del. (1997). Barra de explosión, VOT y frecuencia de las oclusivas sordas del castellano. Estudios de fonética experimental, 9, 221-242.
Basilakos, A. (2018). Contemporary approaches to management of post-stroke apraxia of speech. Seminars in Speech and Language, 39 (1), 25-36. https://doi.org/10.1055/s-0037-1608853
Basso, A. (1992). Prognostic factors in aphasia. Aphasiology, 6 (4), 337-348. http://dx.doi.org/10.1080/02687039208248605
Basso, A. (2003). Aphasia and its therapy. Oxford University Press.
Basso, A., Capitani, E. & Vignolo, L. A. (1979). Influence of rehabilitation on language skills in aphasic patients: A controlled study. JAMA Neurology, 36 (4), 190-196. https://doi.org/10.1001/archneur.1979.00500400044005
Baum, S. R. & Ryan, L. (1993). Rate of speech effects in aphasia: Voice onset time. Brain and Language, 44 (4), 431-445. https://doi.org/10.1006/brln.1993.1026
Baum, S. R., Blumstein, S. E., Naeser, M. A., & Palumbo, C. L. (1990). Temporal dimensions of consonant and vowel production: An acoustic and CT scan analysis of aphasic speech. Brain and Language, 39 (1), 33-56. https://doi.org/10.1016/0093-934X(90)90003-Y
Blumstein, S. E. (1998). Phonological aspects of aphasia. In M. Taylor Sarno (Ed.), Acquired aphasia (3rd ed., pp. 157-185). https://doi.org/10.1016/B978-012619322-0/50008-7
Blumstein, S. E., Cooper, W. E., Goodglass, H., Statlender, S. & Gottlieb, J. (1980). Production deficits in aphasia: A voice-onset time analysis. Brain and Language, 9 (2), 153-170. https://doi.org/10.1016/0093-934X(80)90137-6
Boersma, P. & Weenink, D. (2019). Praat: Doing phonetics by computer (Version 6.1.05) [Computer program]. University of Amsterdam. Retrieved from http://www.praat.org
Castañeda Vicente, M. L. (1986). El V.O.T de las oclusivas sordas y sonoras españolas. Estudios de fonética experimental, 2, 91-110.
Gibson, M., Fernández Planas, A. M., Gafos, A. & Remirez, E. (2015). Consonant duration and VOT as a function of syllable complexity and voicing in a sub-set of Spanish clusters. INTERSPEECH-2015, 1690-1694. https://doi.org/10.21437/Interspeech.2015-389
Gibson, M., Sotiropoulou, S., Tobin, S. & Gafos, A. I. (2019). Temporal aspects of word initial single consonants and consonants in clusters in Spanish. Phonetica, 76 (6), 448-478. https://doi.org/10.1159/000501508
González Lázaro, P. & González Ortuño, B. (2012). Afasia: De la teoría a la práctica. Editorial Médica Panamericana.
Gorno Tempini, M. L. & Santos Santos M. Á. (2015). Primary progressive aphasia. In A. Toga (Ed.), Brain mapping. An encyclopedic reference (Vol. 3, pp. 653-663). https://doi.org/10.1016/B978-0-12-397025-1.00074-9
Helm-Estabrooks, N. & Albert, M. L. (2005). Manual de la afasia y de terapia de la afasia (2nd ed.). Editorial Médica Panamericana.
Hidalgo Navarro, A. & Quilis Merín, M. (2004). Fonética y fonología españolas (2nd ed.). Tirant Lo Blanch.
Jakobson, R. (1974). Lenguaje infantil y afasia (Translated from: Langage enfantin et aphasie). Ayuso. (Original published in 1969).
Machuca, M. J. (1997). Las obstruyentes no continuas del español: Relación entre las categorías fonéticas y fonológicas en habla espontánea [PhD dissertation, Universidad Autónoma de Barcelona]. Retrieved from https://ddd.uab.cat/record/37091
Marczyk, A. K. (2015). Déficits de la composante phonético-phonologique dans l'aphasie et stratégies compensatoires: Analyse acoustique et perceptive de productions consonantiques de sujets hispanophones [PhD dissertation, Universidad Autónoma de Barcelona]. Retrieved from https://ddd.uab.cat/record/165717
Marczyk, A. & Baqué, L. (2015). Predicting segmental substitution errors in aphasic patients with phonological and phonetic encoding impairments. Loquens, 2 (2). https://doi.org/10.3989/loquens.2015.023
Marczyk, A. & Machuca, M. J. (2018). Temporal control in the voicing contrast: Evidence from surgery-related apraxia of speech. Clinical Linguistics & Phonetics, 32 (2), 148-165. https://doi.org/10.1080/02699206.2017.1334091
Martínez Celdrán, E. (1993). La percepción categorial de /b-p/ en español basada en las diferencias de duración. Estudios de fonética experimental, 5, 223-239.
Martínez Celdrán, E. (1997). La duración de la nasal precedente como índice de la tensión de las oclusivas españolas. In R. Escavy Zamora, E. Hernández Sánchez, J. M. Hernández Terrés & M. I. López Martínez (Eds.), Homenaje al profesor A. Roldán Pérez (Vol. 1, pp. 331-339). Universidad de Murcia.
Martínez Celdrán, E. & Fernández Planas, A. M. (2007). Manual de fonética española. Articulaciones y sonidos del español. Ariel.
Miller, J. L., Green, K. P. & Reeves, A. (1986). Speaking rate and segments: A look at the relation between speech production and speech perception for the voicing contrast. Phonetica, 43 (1-3), 106-115. https://doi.org/10.1159/000261764
National Institute of Deafness and Other Communication Disorders (2017, October). Apraxia del habla. U.S. Department of Health and Human Services, National Institutes of Health. Retrieved in February 2020 from https://www.nidcd.nih.gov/es/espanol/apraxia-speech
Papathanasiou, I., Coopens, P. & Davidson, B. (2017). Aphasia and related neurogenic communication disorders: Basic concepts, management, and efficacy. In I. Papathanasiou and P. Coopens (Eds.), Aphasia and related neurogenic communication disorders (2nd ed., pp. 3-14). Jones & Barlett Learning.
Potagas, C., Kasselimis, D. S. & Evdokimidis, I. (2017). Elements of neurology essential for understanding the aphasias. In I. Papathanasiou and P. Coopens (Eds.), Aphasia and related neurogenic communication disorders (2nd ed., pp. 37-61). Jones & Barlett Learning.
Prins, R. S., Snow, C. E. & Wagenaar, E. (1978). Recovery from aphasia: Spontaneous speech versus language comprehension. Brain and Language, 6 (2), 192-211. https://doi.org/10.1016/0093-934X(78)90058-5
Quilis, A. (1981). Fonética acústica de la lengua española. Gredos.
RStudio Team. (2015). RStudio: Integrated Development Environment for R. Boston, MA: RStudio, Inc. [Computer program]. Retrieved from http://www.rstudio.com
Taylor Sarno, M. (1998). Recovery and rehabilitation in aphasia. In M. Taylor Sarno (Ed.), Acquired aphasia (3rd ed., p. 595-631). https://doi.org/10.1016/B978-012619322-0/50008-7
Tsiara, J. (2019). Analysis of VOT in Greek patients with non-fluent aphasia [Master’s thesis, Universiteit van Amsterdam]. UvA Scripties. Retrieved from https://scripties.uba.uva.nl/search?id=696062
Tuller, B. (1984). On categorizing aphasic speech errors. Neuropsychologia, 22 (5), 547-557. https://doi.org/10.1016/0028-3932(84)90019-8
Williams, S. E. & Seaver, E. J. (1986). A comparison of speech sound durations in three syndromes of aphasia. Brain and Language, 29 (1), 171-182. https://doi.org/10.1016/0093-934X(86)90041-6
Worrall, L., Sherratt, S. & Papathanasiou, I. (2017). Therapy approaches to aphasia. In I. Papathanasiou and P. Coopens (Eds.), Aphasia and related neurogenic communication disorders (2nd ed., pp. 109-127). Jones & Barlett Learning.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Tots els continguts inclosos a PHONICA estan subjectes a la llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
