Avaluació i intervenció d'un infant amb dificultats articulatòries i adquisició fonològica retardada

Autors/ores

  • Marc Farré Secall

DOI:

https://doi.org/10.1344/phonica.2018.14.23-46

Paraules clau:

Dificultats articulatòries en infants, Adquisició fonològica retardada, Avaluació i intervenció, Desenvolupament de la parla

Resum

Les dificultats articulatòries en la producció o ús dels diversos fonemes del llenguatge poden mostrar-se com una manifestació d’un trastorn fonològic quan advertim la presència de processos de simplificació propis d’etapes evolutives lingüístiques cronològicament inferiors a la del subjecte, comprometent la intel·ligibilitat de la parla, la comunicació i desenvolupament social. En aquest sentit, el propòsit del present estudi és il·lustrar el procés d’avaluació i intervenció d’un infant amb mostres de dificultats articulatòries i adquisició fonològica retardada, descrivint-ne en profunditat les característiques, així com el procés d’avaluació i intervenció efectuats, amb la intenció de millorar la intel·ligibilitat de la seva parla i avaluar, finalment, l’efectivitat del procés en base a la consecució d’aquest objectiu. A tals efectes es presenta el cas d’una nena de 38 mesos, sense alteracions neurològiques ni dèficits motors ni perceptius, i s’avaluen les seves habilitats funcionals, fonètiques, fonològiques i discriminatives, per posteriorment desenvolupar-ne la intervenció, basada en entorns significatius d’aprenentatge, mitjançant estratègies mixtes d’estimulació, imitació i discriminació. Posant l’accent en la necessitat d’estimular el context tant com la comunicació i el llenguatge oral, els resultats d’aquest procés ens revelen que l’ús combinat d’aquestes estratègies es tradueix en un increment lineal del domini de vocabulari expressiu; un increment percentual en l’ús correcte dels fonemes treballats; i un increment percentual en l’ús correcte d’estructures bisil·làbiques, la qual cosa suposa, de forma pràctica, millores en el desenvolupament de les habilitats fonètiques i fonològiques i, com a conseqüència, la millora efectiva de la intel·ligibilitat de la parla de la pacient.

Biografia de l'autor/a

Marc Farré Secall

Llicenciat en Comunicació Audiovisual, Postgrau en Trastorns de la Parla i del Llenguatge, i Màster en Dificultats de l'aprenentatge i trastorns del llenguatge.

Referències

Aguado, G. (2013). Trastorns de la parla i de l’articulació. Dins M. Coll-Florit (coord.), Trastorns de la parla i de la veu (1ra ed., p. 15-64). Barcelona: Editorial UOC.

Aguilar Mediavilla, E.M., i SERRA RAVENTÓS, M. (2004). A-RE-PA, anàlisis del retard de la parla: protocols per a l’anàlisi de la fonètica i la fonologia infantil (2a ed.). Barcelona: Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona.

American Dental Association (ADA) (2012). Desarrollo de los Dientes: Dientes Primarios. Recuperat 1 de novembre 2016, a http://www.mouthhealthy.org/es-MX/az-topics/e/eruption-charts

Andreu, Ll., Aguado, G., Cardona M.C. i Sanz-Torrent, M. (2013). Trastorns del llenguatge oral. Barcelona: Editorial UOC.

APARICI AZNAR, M. (2012). L’adquisició del llenguatge. Dins LL. Andreu (coord.), Adquisició i avaluació del llenguatge (1ra ed., p. 13-116). Barcelona: Editorial UOC.

American Psychiatric Association(APA) (2013). Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM-5). Washington (Arlington, VA): American Psychiatric Publishing. Tr. Cast. Manual Diagnóstico y Estadístico de los trastornos mentales, 2014, 5ª ed., Madrid: Editorial Médica Panamericana.

Bernstein, D. K. i Tiegerman, E. (1993). Language and Communication Disorders in Children (3rd Ed). New York: Macmillan.

Bleile, K. M. (1995). Manual of articulation and phonological disorders (2nd Ed). San Diego: Singular Publish Group.

Bloom, L. (1970). Language Development: Form and Function of Emerging grammars. Cambridge: M.I.T. Press. Recuperat 1 de desembre 2016, a https://doi.org/10.7916/D8S75GT1

Bosch, L. (1987). Avaluació del desenvolupament fonològic en els nens catalanoparlants de 3 a 7 anys. Barcelona: Publicacions ICE.

Bowen, C. (2009). Children's speech sound disorders. Oxford: Wiley-Blackwell.

Bruner, J. S. (1975). From Communication to Language. Cognition, 3(3), 225-287. Recuperat 1 de novembre 2016, a https://doi.org/10.1016/0010-0277(74)90012-2

Busto Barcos, M. C., Faig Doblado, V., Rafanell Orra, L., Madrid López, L., i Martínez Guijarro, P. (2008). Valoración del habla en niños de educación infantil y primaria. PHONICA, 4(1), 3-35. Recuperat 1 de novembre 2016, a http://www.publicacions.ub.edu/revistes/phonica4/documentos/576.pdf

Campos Palomo, Á. D., i Campos Palomo, L.D. (2014). Patologías de la comunicación: Proyecto docente para enfermería infantil. Dislalias. Enfermería Global,13(34) 444-452. Recuperat 1 de novembre 2016, a http://revistas.um.es/eglobal/article/view/164041

Cardona i Pera, M. (2013). La intervenció del llenguatge oral: Del retard en l’adquisició al Trastorn específic de Llenguatge. Dins de Llorenç Andreu (coord.), Trastorns del llenguatge oral (1a ed., p.155-211). Barcelona: Editorial UOC.

Chomsky, N. (1959). A Review of B. F. Skinner's Verbal Behavior. Language, 35(1), 26-58. doi: 10.2307/411334

Cervera-Mérida, J. F. i Ygual-Fernández, A. (2003). Intervención logopédica en los trastornos fonológicos desde el paradigma psicolingüístico del procesamiento del habla. Revista de Neurología, 36(S1), 39-53. Recuperat 1 de novembre 2016, a http://www.neurologia.com/articulo/2003026

Coloma Tirapegui, CJ., i De Barbieri Ortiz, Z. (2007). Trastorno fonológico y conciencia fonológica en preescolares con trastorno específico del lenguaje. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, 27(2), 67-73. doi: 10.1016/S0214-4603(07)70075-X

Crosbie, S., Holm, A., i Dodd, B. (2005). Intervention for children with severe speech disorder: A comparison of two approaches. International Journal of Language & Communication Disorders, 40(4), 467-491. doi: 10.1080/13682820500126049

Dunst, C. J., Bruder, M. B., Trivette, C. M., Raab, M. i Mclean, M. (2001). Natural Learning Opportunities for Infants, Toddlers and Preschoolers. Young exceptional Children, 4(3), 18-25. Recuperat 1 de novembre 2016, a http://journals.sagepub.com/doi/pdf/10.1177/109625060100400303

Fey, M. E. (1986). Language Intervention with Young Children. San Diego: College-Hill Press, Inc.

Garriga Ferriol, E. (2002). Consciència fonològica en els infants. Un programa de classe. Adaptat d’Adams et al., Phonemics awareness in young children: A classroom curriculum(13a ed.). Barcelona.

Gràcia, M., Ausejo, R., i Porras, M. (2010). Intervención temprana en comunicación y lenguaje: colaboración con las educadoras y familias de dos niños. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, 30(4), 186–195. doi: 10.1016/S0214-4603(10)70155-8

Ingram, D. (1983). Trastornos Fonológicos en el niño. Barcelona: Editorial Médica y Técnica.

Massana, M., Artal, M. (1997). Casos clínicos en logopedia: Dislalias. Dins Miguel Puyuelo Casos clínicos en logopedia vol. 1 (1a ed., p. 215-243). Barcelona: Masson.

McCauley, R. J. i Fey, M. E. (2006). Treatment of language disorders in children. Baltimore: Paul H. Brookes Publishing Co.

Menn, L. i Stoel-Gammon, C. (1995). Phonological development. Dins P. Fletcher i B. MacWhinney (eds.), The Handbook of Child Language (online ed., p. 335-360). Oxford: Blackwell Publishing Ltd. doi: 10.1002/9781405166317.ch12

Owens, R.E., JR. (2003). Desarrollo del Lenguaje. (5a ed.). Madrid: Pearson Educación.

Parra López, P., Olmos Soria, M., Cabello Luque, F., i Vanesa Valero-García, A. (2014). Eficacia del entrenamiento en praxias fonoarticulatorias en los trastornos de los sonidos del habla en niños de 4 años. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, 36(2), 77–84. doi: 10.1016/j.rlfa.2015.05.001

Pascual Garcia, P. (2008). La dislalia. Naturaleza, diagnóstico y rehabilitación. Madrid: Editorial Ciencias de la Educación Preescolar y Especial (C.E.P.E.).

Roca, E., Carmona, J., Boix, C., Colomé, R., López, A., Sanguinetti, A., Caro, M., Sans Fitó, A. (coord.). (2010). L’aprenentatge en la infància i l’adolescència: Claus per evitar el fracàs escolar. Esplugues de Llobregat: Hospital Sant Joan de Déu.

Ruscello, D.M. (2008). Nonspeech oral motor treatment issues related to children with developmental speech sound disorder. Language, Speech, and Hearing Services in Schools, 39, 380-391. doi:10.1111/j.1365-2214.2008.00935_3.x

Schwartz, R., i Leonard, L. (1982). Do children pick and choose? An examination of phonological selection and avoidance in early lexical acquisition. Journal of Child Language, 9, 319-336.

Secall, M.V. i Crespí, F. (1987). La parla de l’infant: Material d’anàlisi de la maduresa fonològica i prova d’exploració per a infants de 3 a 7 anys. Ciutat de Mallorca: I.C.E., Institut de Ciències de l’Educació - Universitat de les Illes Balears.

Skinner, B. F. (1957). Verbal Behavior. New York: Appleton-Century-Crofts.

Stackhouse, J., Wells, B., Pascoe, M., i Rees, R. (2002). From Phonological Therapy to Phonological Awareness. Seminars in speech and language, 23(1), 27-42. doi: 10.1055/s-2002-23509


Descàrregues

Publicades

2018-12-11

Número

Secció

ARTICLES