COM ÉS DE “NATURAL” ALLÒ “NATURAL”? ECOCRÍTICA I TRADUCCIÓ
DOI:
https://doi.org/10.1344/transfer.2022.17.36-71Paraules clau:
Pensament sobre la traducció; Ecologia cultural; Ecocrítica.Resum
Diversos crítics han assenyalat recentment la rellevància de l'Ecocrítica per a la teoria i la pràctica de la Traducció, i han posat de manifest alguns dels molts enfocaments des dels quals desenvolupar una consciència ecològica de la Traducció, que inclogui –sense limitar-se a– la consciència mediambiental. Més enllà del reconeixement de la globalització com una de les múltiples forces que impacten i, alhora, es veuen impactades per la tasca dels traductors/intèrprets, i més enllà també de la consciència de la traducció com un fenomen global i una pràctica que pot treballar en pro o en contra dels drets humans (inclosos els drets dels grups socialment més desafavorits), el nostre punt de partida en aquest article és el convenciment que els espais socials a l'era global són, en realitat, zones translacionals on tenen lloc trobades lingüístiques tant com culturals. L'estudi de l'economia geopolítica pròpia dels intercanvis entre cultures, identitats, comunitats i individus a escala global mostra que aquests intercanvis estan lluny de ser simètrics i bidireccionals, tot i que aquest desequilibri no sempre és percebut, especialment en el discurs (s) oficial/s sobre la diversitat. En aquest sentit, dur a terme l'anàlisi dels espais i processos asimètrics esmentats (que actualment són cada vegada més etnodiversos, multilingües i multiculturals) des del punt de vista de la traducció i amb una perspectiva ecocrítica pot ser significativament rellevant per treballar en pro de la cohesió social en societats multiculturals, ja sigui pel que fa a la negociació de la diferència o al desenvolupament de l'equitat, inclosa l'equitat de gènere. Partint d'una panoràmica breu sobre l'evolució de l'ecocrítica, en aquest article ens proposem analitzar les aportacions del pensament ecològic cultural a la traducció en les darreres dècades, així com les oportunitats i els reptes que això ha comportat. En aquest sentit, reflexionarem sobre conceptes clau com “naturalesa” i “allò natural” aplicats a aquest camp, i prendrem en consideració la necessitat d'una nova ètica de la traducció amb perspectiva ecocrítica.
Referències
ABBS, Peter. (ed). (2020). Earth Songs: A Resurgence Anthology of Contemporary ECO-poetry. Dartington: Green Book.
ADAMS, Carol. (2010). The Sexual Politics of Meat: A Feminist-Vege-tarian Critical Theory. London: A&C Black. (1ª ed. 1990).
AGAMBEN, Giorgio. (2004). The Open: Man and Animal. Redwood City: Stanford University Press.
ANTÓN FERNÁNDEZ, Eva. (2017). “Claves ecofeministas para el análisis literario”, GénEros (Universidad de Colima), época 2, año 24 (marzo-agosto 2017), 24(21): 45-74. Disponible online (fecha última consulta: 2 de mayo de 2021): <http://revistasacademicas.ucol.mx/index.php/generos/article/view/1526/1878>.
BATESON, Gregory. (1973). Steps to an Ecology of Mind. London: Paladin.
BELL, Lawrence. (1995). The Environmental Imagination: Thoreau, Nature Writing, and the Formation of American Culture. Cambridge: Harvard University Press.
BENNET, Jane. (2010). Vibrant Matter: A Political Ecology of Things. Durham: Duke University Press.
BIRO, Andrew. (ed.). (2011). Critical Ecologies: The Frankfurt School and Contemporary Environmental Crises. Toronto: Univer-sity of Toronto Press.
BROWN, Charles & TOADVINE, Ted. (Eds.). (2008). Eco-Pheno-menology: Back to the Earth Itself. Albany-N.Y.: SUNY Press.
CAMPS, Assumpta. (2019). “Out of the Dominant Political Agenda: Translation and Interpretating Networks for Social Acti-vism”, TRANSFER, 19(1-2): 9-23.
CAVANA, Mª Luisa. (2004). “La relación instrumentalizadora con la naturaleza”. En: CAVANA, Mª Luisa; PULEO, Alicia H. & SEGURA, Cristina. (eds.). (2004). Mujeres y ecología; Histo-ria, Pensamiento, Sociedad. Madrid: AL-MUDAYNA, 11-20.
CAVANA, Mª Luisa; PULEO, Alicia H. & SEGURA, Cristina. (Eds.). (2004). Mujeres y ecología; Historia, Pensamiento, Sociedad. Madrid: AL-MUDAYNA.
CLARK, Timothy. (2011). The Cambridge Introduction to Literature and the Environment. Cambridge: Cambridge University Press.
CLARK, Timothy. (2014a). “Nature, PostNature”. En: WESTLING, Louise. (ed.). The Cambridge Companion to Literature and Environment. Cambrigde University Press, 75-89.
CLARK, Timothy. (2014b). “Phenomenology”. En: GARRARD, Greg. The Oxford Handbook of Ecocriticism, Oxford: Oxford Un. Press, 276-295.
CLARK, Timothy. (2019). Ecocriticism. Cambridge: Cambridge Un. Press.
DALY, Mary. (1990). Gyn/Ecology: The Metaethics of Radical Fe-minism, Boston: Beacon Press (1ª. ed.: 1978).
DELEUZE, Gilles & GUATTARI, Félix. (2004). A Thousand Plateaus. London: A&C Black.
DERRIDA, Jacques. (1997). Of Grammatology, trad. G. Spivak. Baltimore: John Hopkins University Press.
DERRIDA, Jacques. (2008). The Animal That Therefore I Am (More to Follow). N.Y.: Fordham University Press. Previamente publicado en CRITICAL INQUIRY, 28 (2002): 369-418, en traducción de David Wills.
D’HAEN, Theo; DOMÍNGUEZ, César & ROSENDAHL THOMSEN, Mads. (Eds.). (2012). World Literature: A Reader. London: Routledge.
FEDER, Helena. (2014). “Ecocriticism, Posthumanism and The Biological Idea of Culture”. En: GARRARD, Greg. The Oxford Handbook of Ecocriticism, Oxford: Oxford Un. Press, 226-240.
FOLTZ, Bruce V. & FRODEMAN, Robert. (Eds.). (2004). Rethinking Nature: Essays in Environmental Philosophy. Bloomington: Indiana University Press.
GALDWIN, Derek. (2017). Ecocriticism. Oxford Bibliographies. Disponible online: (fecha de última consulta: 18/02/2021).
GARRARD, Greg. (1998). “The Romantics’ View of Nature”. En: COOPER, D.E. & PALMER, J.A. (Eds.). Spirit of the Environment: Religion, Value and Environment Concern. London: Routledge, 113-130.
GARRARD, Greg. (2004). Ecocritism. London: Routledge.
GARRARD, Greg. (2014). The Oxford Handbook of Ecocriticism. Ox-ford: Oxford Un. Press.
GIFFORD, Terry. (1999). Pastoral. London: Routledge.
GIFFORD, Terry. (2014). “Pastoral, Anti-Pastoral, and Post-Pastoral”. En: WESTLING, Louise. (ed.). The Cambridge Companion to Literature and Environment. Cambridge University Press, 17-30.
GOODBOY, Axel. (2014). “Ecocritical Theory: Romantic Roots and Impulses from Twentieth-Century European Thinkers”. En: WESTLING, Louise. (ed.). The Cambridge Companion to Literature and Environment. Cambridge: Cambridge Univer-sity Press, 61-74.
GRIFFITHS, Matthew. (2017). The New Poetics of Climate Change: Modernist Aesthetics for a Warming World. London: Bloomsbury.
IOVINO, Serenella. (2010). “Ecocriticism, Ecology of Mind, and Narrative Ethics: A Theoretical Ground for Ecocriticism as Educational Practice”. In: A Special Forum on Ecocriticism and Theory, ISLE (INTERDISCIPLINARY STUDIES IN LITERATURE AND ENVIRONMENT) , 17(4) (2010): 759-762.
(<https://www.jstor.org/stable/44087668>, última consulta: 22/02/2021).
KANT, Immanuel. (1986). “Of the Sublime”. En: BEHLER, Ernest. (ed.). Philosphical Writings. N.Y.: Continuum, 218-219.
MERCHANT, Carolyn. (1983). The Death of Nature: Women, Ecology, and the Scientific Revolution, N.Y.: Harper & Row (reeditado por Harper Collins en 1990).
LACAN, Jacques. (1981). Le Séminaire. Livre III: Les psychoses. Paris: Seuil.
LOUSLEY, Cheryl. (2014). “Ecocriticism and The Politics of Representation”. En: GARRARD, Greg. The Oxford Handbook of Ecocriticism. Oxford: Oxford Un. Press, 155-171.
LÓPEZ JORGE, Mercedes. (2004). “Karen Warren o la lógica de la dominación como sustentadora del dualismo naturaleza-cultura”. En: CAVANA, Mª Luisa; PULEO, Alicia H. & SEGURA, Cristina. (Eds.). Mujeres y ecología; Historia, Pensamiento, Sociedad. Madrid: AL-MUDAYNA, 225-232.
LÓPEZ SÁENZ, Mª Carmen. (2004). “La continuidad del Eco-feminismo con la filosofía de Merleau-Ponty”. En: CAVANA, Mª Luisa; PULEO, Alicia H. & SEGURA, Cristina. (Eds.). Mujeres y ecología; Historia, Pensamiento, Sociedad. Madrid: AL-MUDAYNA, 213-223.
LUKE, Timothy W. (1997). Ecocritique: Contesting the Politics of Nature, Economy, and Culture. Minneapolis-London: University of Minnesota Press.
MORTON, Timothy. (2014). “Deconstruction and/as Ecology”. En: GARRARD, Greg. The Oxford Handbook of Ecocriticism. Oxford: Oxford Un. Press, 291-304.
MELLOR, Leo. (2014). “The Lure of Wilderness”. En: WESTLING, Louise (ed.). The Cambridge Companion to Literature and Environment. Cambridge: Cambridge University Press, 104-118.
ORESKES, Naomi & CONWAY, Erik M. (2014). The Collapse of Western Civilization: A View from the Future. N.Y.: Columbia University Press.
PHILLIPS, Dana. (1999). “Ecocriticism, Literary Theory, and the Truth of Ecology”. New Literary History, 30(3): 577-602.
PLUMWOOD, Val. (1993). Feminism and the Mastery of Nature. London: Routledge.
PLUMWOOD, Val. (2002). Environmental Culture: The Ecological Crisis of Reason. London: Routledge.
PLUMWOOD, Val. (2004). “Feminismo y Ecología: ¿Artemisa vs. Gaia?”. En: CAVANA, Mª Luisa; PULEO, Alicia H. & SEGURA, Cristina. (Eds.). Mujeres y ecología; Historia, Pensamiento, Sociedad. Madrid: AL-MUDAYNA, 53-106.
RIGBY, Kate. (2014). “Romanticism and Ecocriticism”. En: GARRARD, Greg. (2014). The Oxford Handbook of Eco-criticism. Oxford: Oxford University Press, 60-79.
ROUTLEY, Richard. (1973). “Is there a Need for a New, an Environmental, Ethic?”. En: Proceedings of the XVth World Congress of Philosophy 17th.22nd September, 1973, Varna, Bulgaria, Varna: Sofia Press, 205-210.
RUECKERT, William. (1996). “Literature and Ecology: An Expe-riment on Ecocriticism”. En: GLOTFELTY, Cheryll & FROMM, Harold. (eds.). The Ecocritism Reader: Landmarks in Literary Ecology. Athens: University of Georgia Press, 105-123.
SANZ, Teo. (2015). “La ecocrítica, vanguardia de la crítica literaria: una aproximación a través de la ecocrítica de M. Yourcenar”. En: PULEO, Alicia. (2015). Ecología y género en diálogo interdisciplinar. Madrid: Plaza y Valdés, 291-306.
SHIVA, Vandana. (1988). Staying Alive: Women, Ecology and Development. London: Zed Books.
SIWERS, Alfred K. (2014). “The Green Otherworlds of Early Medieval Literature”. En: WESTLING, Louise (ed.). The Cambridge Companion to Literature and Environment. Cam-bridge: Cambridge University Press, 31-44.
SUSKIND, Mariano. (2012). “The Globalization of the Novel and Novelization of the Global: A Critique of World Literature”. En: D’HAEN, Theo; DOMÍNGUEZ, César & ROSENDAHL THOMSEN, Mads. (eds.). World Literature: A Reader. Lon-don: Routledge, 329-352.
THOREAU, Henry David. (1983). The Maine Woods. Princeton: Princeton University Press.
WARREN, Karen J. (1996). Ecological Feminist Philosophies. Bloomington Indiana University Press.
WESTLING, Louise. (ed.). (2014). The Cambridge Companion to Literature and Environment. Cambridge: Cambridge Un. Press.
WOLFE, Cary. (2009). What is Posthumanism? Minneapolis: University of Minnesota Press.
WOOD, David. (2005). The Step Back: Ethics and Politics after Deconstruction. N.Y.: SUNY Press.
ZAPF, Hubert et al. (eds.). (2008). Kulturölogie und Literatur: Bei-träge zu einem transdisziplinären Paradigma des Literaturwissenshaft (“Cultural Ecologie and Literature: Contributions on a Transdisciplinary Paradigm of Literary Studies”). Heidelberg: Universitätsverlag Winter.
ZAPF, Hubert. (2010). “Ecocriticism, Cultural Ecology, and Literary Studies”. ECOZON@, 1(1): 136-140. Disponible online: (fecha última consulta: 22/02/2021).
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Transfer. Revista electrónica sobre Traducción e Interculturalidad/e-Journal on Translation and Intercultural Studies by CRET is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported License.
Creado a partir de la obra en www.ub.edu/lettere/transfer
Permissions beyond the scope of this license may be available at www.ub.edu.
