LLENGUATGE I IDENTITAT EN LITERATURA. LA TRADUCCIÓ DE L’IDIOLECTE I ELS SEUS EFECTES EN LA CARACTERITZACIÓ LITERÀRIA MASCULINA A TESS OF THE D’URBERVILLES
DOI:
https://doi.org/10.1344/transfer.2023.18.40325Paraules clau:
Traducció literària, identitat, Thomas Hardy, Variació lingüística, Tess of the d'UbervillesResum
Aquest estudi se centra en la relació intrínseca entre llengua i identitat. A tota obra de ficció els personatges compten amb el seu propi llenguatge i manera d'expressar-se. Aquestes característiques lingüístiques modelen la seva identitat, ja que ajuden el lector a identificar aquests personatges. Per això, aquest projecte pretén analitzar la identitat resultant dels personatges ficticis amb una atenció especial a la variació lingüística i l'ús del llenguatge. Aquest estudi té dos objectius principals: analitzar el llenguatge dels per-sonatges masculins i la seva evolució a la novel·la i analitzar fins a quin punt la traducció té un impacte en la identitat literària dels personatges.
Per aconseguir aquests objectius, aquest estudi analitza el llenguatge dels principals personatges masculins de la novel·la victoriana Tess of the d’Urbervilles (1891) i les seves traduccions al castellà. Els personatges masculins de la novel·la funcionen com a oposició a la caracterització femenina de la protagonista, Tess Durbeyfield. Així mateix, compten amb una parla molt caracterís-tica, que contrasta amb la resta dels personatges. A l'anàlisi, la traducció del seu llenguatge serà analitzada, amb l'objectiu de verificar si aquest contrast i caracterització destacada es mantenen en el text. Com a resultat, es conclou que la traducció de l'idiolecte és essencial en la creació de personatges ficticis, així com en la recepció de literatura estrangera, més específicament la literatura anglesa en el context espanyol.
Referències
Albaladejo Martínez, J. A. (2012(. “La estética como factor determinante en la traducción del texto literario dialectal y socialmente marcado”. Hermēneus 14: 1-22
Alsina, V. (2012). “Issues in the translation of social variation in narrative dialogue”. In Brumme, Jenny and Espunya, Anna (eds.) The Translation of Fictive Dialogue. Amsterdam: Rodopi, 137-154
Alsina, V. (2020). “The translation of idiolect in children’s literature: The Witches and Matilda by Roald”. In Fischer, Martin B. and Wirf Naro, Maria (eds.) Translating Fictional Dialogue for Children and Young People. Tarragona: Frank & Timm, 145-164
Azevedo, M. M. (1998). “Orality in Translation: Literary Dialect from English to Spanish and Catalan”. Sintagma 10: 27-43.
Berezowski, L. (1997). Dialect in Translation, University of Wrocław: Editorial Board.
Braga Riera, J. (2016). “Thomas Hardy’s Dialect in Spanish Translation: The reception of Tess of the d’Urbervilles”, Status Quaestionis 11: 17-41
Butler, L. (1999). Registering the Difference: Reading Literature through Register. New York: Manchester University Press
Chapman, R. (1990). The language of Thomas Hardy. London: Macmillan Education.
Costa, W. C. (2006). “Traducción literaria, variedad e idiolecto”. Alteria 22 (1): 83-89.
Coulthard, M. (2004): “Author Identification, Idiolect and Linguistic Uniqueness. Applied Linguistics 25 (4): 431-447.
Elliott, R. W. V. (1984). Thomas Hardy’s English. Oxford: Basil Blackwell
Halliday, M. A. K., Mcintosh, N. and Strevens, P. (1964). “The users and uses of language”. The Linguistic Sciences and Language Teaching, London: Longmans, 75-110
Hardy, T. [1891] (1991). Tess of the d’Urbervilles. New York: Critical Norton.
Hardy, T. [1891] (1942). Teresa de Urbervilles (translator: Ortega y Gasset, M), vol. 1 and 2, Barcelona: Nausica.
Hardy, T. [1891] (1994). Tess d’Urberville (translator: Franco Aixelá, J.). Madrid: Temas de hoy.
Hardy, T. [1891] (2017). Tess de los d’Urberville (translator: Martínez Muñoz, C). Barcelona: Alba Editorial.
Hatim, B. and Mason, I. (1995). Teoría de la traducción. Una aproximación al discurso. Barcelona: Ariel
Hatim, B. and Mason, I. (2005). The translator as communicator. London: Routledge.
CLiC Web App, “Tess of the d’Urbervilles”, University of Birmingham and University of Nottingham <https://clic.bham.ac.uk/>
Higonnet, M.R. (1990). “Fictions of Feminine Voice: Antiphony and Silence in Hardy’s Tess of the d’Urbervilles”. In Claridge, Laura and Langland, Elizabeth (eds.) Out of Bonds. Male Writers and Gender(ed) Criticism. Dexter, University of Massachusetts Press, 197-205
Hugman, B. (1980). Hardy: “Tess of the d’Urbervilles”. Southampton: Edward Arnold
Hurtado Albir, A. (2001). Traducción y traductología. Introducción a la traductología. Madrid: Cátedra
Hyland, K (2010). “Community and Individuality: Performing Identity in Applied Linguistics”. Written Communication 27: 159-188
Lawrence, D. H. (1998). “Study of Thomas Hardy”. In Selected Critical Writings, Oxford: Oxford University Press, 9-74
Leppihalme, R. (2000). “The two faces of Standardization: On the Translation of Regionalisms in Literary Dialogue. The Translator. Studies”. Intercultural Communication. Evaluation and Translation, Special Issue, 6 (2): 271-293
Mättä S. K. (2004). “Dialect and Point of View: The Ideology of Translation in The Sound of the Fury in French. Target 16 (2): 319-339
Mayoral Asensio, R. (1990). “Comentario a la traducción de algunas variedades de lengua”, II Encuentros complutenses, Actas del IULMYT: 65-71.
Mayoral Asensio, R. (1999). La traducción de la variación lingüística. Soria: Vertere.
Rabadán, R. (1991). “La inequivalencia: ¿imposibilidad o límite?”. Equivalencia y traducción. Problemática de la equivalencia translémica inglés-español, Zamora: Universidad de León, 109- 170
Rica Peromingo, J. P. and Braga Riera, J. (2015). “La traducción de las variedades dialectales”, in Herramientas y técnicas para la traducción inglés-español: los textos literarios, Salamanca: Escolar y Mayo, 123-143
Shakespeare, W (1975a). As You Like It, Suffolk: Methuen & Co
Shakespeare, W (1975b). Twelfth Night, Suffolk: Methuen & Co
Shakespeare, W. (2000a): Grandes comedias, Luis Astrana Marín (trad.), Madrid: Espasa Calpe
Shakespeare, W (2000b): El mercader de Venecia, Como gustéis, Miguel Ángel Conejero DionísBayer (trad.), Madrid: Cátedra
Shakespeare, W. (2006): Noche de reyes, Miguel Ángel Conejero Dionís-Bayer (trad.), Madrid: Cátedra
Shires, L. M. (1999). “The radical aesthetic of Tess of the d’Urbervilles”. In Kramer, Dale (ed.) The Cambridge Companion to Thomas Hardy. Cambridge: Cambridge University Press: 145-163
Sorum, E. (2011). “Hardy's Geography of Narrative Empathy”. Studies in the Novel 43 (2): 179-199
Sumner, R. (1986). “Knight and Angel: the psychological problems of modern man and woman”. Thomas Hardy: Psychological Novelist, Hong Kong: Macmillan, 120-146
Tello Fons, I. (2011). La traducción del dialecto: análisis descriptivo del dialecto geográfico y social en un corpus de novelas en lengua inglesa y su traducción al español (tesis doctoral). Universidad Jaume I: Castellón
Tello Fons, I. (2012). “Traducción de la variación lingüística: una visión diacrónica”. Hikma 11: 133-159.
Watt, G. (1984). “Tess”. In The Fallen Woman in the 19th-Century English Novel. Totowa: Croom Helm: 147-167
Wright, T. (1987). Tess of the d’Urbervilles. Hong Kong: Macmillan
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2022 Transfer
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Transfer. Revista electrónica sobre Traducción e Interculturalidad/e-Journal on Translation and Intercultural Studies by CRET is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported License.
Creado a partir de la obra en www.ub.edu/lettere/transfer
Permissions beyond the scope of this license may be available at www.ub.edu.
