LA CENSURA DE L'"ORLANDO FURIOSO" MÉS ENLLÀ DELS ÍNDEX: LA VERSIÓ EN PROSA DE VÁZQUEZ DE CONTRERAS (1585)
DOI:
https://doi.org/10.1344/transfer.2023.18.40429Paraules clau:
Orlando Furioso, Vázquez de Contreras, Censura literàriaResum
La versió en prosa de l'Orlando Furioso que va dur a terme el 1585 Diego Vázquez de Contreras va ser l'última de les traduccions realitzades al segle XVI del famós poema ariostesc després de la més afortunada de Jerónimo de Urrea (1549) i la pràcticament oblidada de Hernando Alcocer (1550), totes dues en vers. D'acord amb el gir ideològic de finals del segle amb l'estricte control dels censors del Consell de Castella, el traductor toledà sotmet el poema italià a una severa amputació amb la finalitat no només d'imposar al Furiós l'ortodòxia religiosa de la Contrareforma, sinó molt especialment salvaguardar l'honor i l'èpica militars de la monarquia hispànica. La severitat de la poda amb l'eliminació de moltes octaves i d'episodis sencers va sobrepassar el posterior expurgació imposat pels índexs de llibres prohibits espanyols del segle XVII [Sandoval (1612), Zapata (1632) i Sotomayor (1640)], que se centren exclusivament a l'original italià ia la traducció d'Urrea, situant així la versió de Vázquez de Contreras com un prolegòmen de la combativa intolerància que van fer gala tant els censors locals italians com els índexs expurgatoris portuguesos d'Almeida (1581) i Mascarenhas (1624) ).
Referències
ALMEIDA, Jorge de (1581). Index librorum prohibitorum: cum regulis per Patres à Tridentina Synodo delectos, autoritate Sancrissimi dimini nostri PiJ III Pont Max comprobatus nunc recens de mandato… Olysippone excudebat Antonius Riberius. ARIOSTO, Ludovico (1549). Orlando furioso dirigido ao Principe Don Philipe, nuestro Señor. Tradusido en romance castellano por don Ieronimo de Urrea. Amberes en casa de Martin Nucio.
ARIOSTO, Ludovico (1550). Orlando furioso de Ludivico Ariosto nueuamente traduzido de beruo ad berbum de vulgar toscano en el nuestro castellano por Hernando Alcoçer; con vna moral exposicion en cada canto y una breue declaracion en prosa. Toledo en casa de Iuan Ferrer.
ARIOSTO, Ludovico (1556). Orlando furioso di m. Lodouico Ariosto, tutto ricorretto, et di nuoue figure adornato. Con le annotationi ... di Girolamo Ruscelli. Venecia: Valgrisi.
ARIOSTO, Ludovico (1585). Orlando furioso, nueuamente traduzido en prosa castellana por Diego Vazquez de Contreras. Madrid en casa de Francisco Sánchez.
ARIOSTO, Ludovico (1990). Orlando furioso (Ed. de C. Segre). Milán: Mondadori.
ARIOSTO, Ludovico (1990). Orlando furioso. Ed. bilingüe de C. Segre y M.N. Muñiz. Tomo II. Madrid: Cátedra.
CHEVALIER, Maxime (1966). L’Arioste en Espagne (1530–1650). Recherches sur l’influence du «Roland furieux», Burdeos, Université de Bordeaux–Institut d’Études Ibériques et Ibéro–Américaines.
FRAGNITO, Gigliola (2019). Rinascimento perduto. La letteratura italiana sotto gli occhi dei censori (secoli XV-XVI). Bolonia: Il Mulino.
MIRANDA, José da Costa (1990). Estudos luso-italianos: poesia épico-cavaleiresca e teatro setecencista. Lisboa: Instituto de Cultura e Língua Portuguesa.
MONTES, Dámaris (2018). “Orlando ante el censor”. En D. Montes, V. Lillo & M. J. Vega (Eds.). Saberes inestables: estudios sobre expurgación y censura en la España de los siglos XVI y XVII. Frankfurt am Main: Vervuert Verlagsgesellschaft, 225-250.
MORREALE, Margherita (1977). “Appunti per uno studio sulle traduzioni spagnole dell’Orlando furioso nel Cinquecento”, en VV. AA., Le prime traduzioni dell’Ariosto, Padua, Antenore, 33–72.
PARDUCCI, Amos (1935). “Note sulle traduzioni spagnole dell’Orlando Furioso”, Annali della R. Scuola Normale Superiore di Pisa, serie II, vol. IV, 3 y 4, pp. 243-254, 313-325.
ROZZO, Ugo (2005). La letteratura italiana negli ‘Indici’ del Cinquecento. Udine: Forum.
SEGRE, Cesare (2009), “Imperialismo spagnolo nella traduzione del Furioso di Jerónimo di Urrea”. P. Tanganelli (Ed.), La tela de Ariosto. El “Furioso” en España: Traducción y recepción. Málaga: Analecta Malacitana. Universidad de Málaga, pp. 13-24.
VIRGILIO (2016). Eneida. Edición de José Carlos Fernández Corte. Traducción de Aurelio Espinosa Pólit. Madrid: Cátedra.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2022 Transfer
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Transfer. Revista electrónica sobre Traducción e Interculturalidad/e-Journal on Translation and Intercultural Studies by CRET is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported License.
Creado a partir de la obra en www.ub.edu/lettere/transfer
Permissions beyond the scope of this license may be available at www.ub.edu.
