Influence of Linguistic Ideology on the Concept of Codification of the First Ancient Chinese Dictionaries

Autors/ores

  • Iryna

DOI:

https://doi.org/10.1344/transfer.2023.18.40508

Paraules clau:

Ideologia lingüística, Diccionaris xinesos, xinés, Codificació xinesa

Resum

Una de les direccions importants de la investigació en la lingüística moderna és l'anàlisi dels processos d'estandardització del llenguatge, així com els factors lingüístics i extralingüístics de què depèn la direcció del vector d'aquests processos. Partint del model de planificació lingüística proposat per Einar Haugen, el procés de codificació es defineix com el segon pas, que precedeix el procés de selecció del material lingüístic. Tot i això, l'èxit de la implementació dels fenòmens codificats depèn de la forma de la seva implementació, així com dels processos de selecció del material lingüístic. Són els processos de selecció i la forma d'introducció de la codificació els que queden insuficientment coberts als estudis dels processos de planificació lingüística de la Xina Antiga. La majoria dels treballs de recerca en aquesta àrea no estan dedicats a l'anàlisi dels criteris per seleccionar la forma i el concepte de codificació, sinó a l'origen dels diccionaris xinesos antics i els mitjans de descodificació. Així, els primers portadors de la codificació de l'antiga Xina són els diccionaris "Erya", "Fangyan", "Shiming", "Shuowen". Prenent aquests diccionaris com a exemples, podem veure que les formes de codificació tenen una gran variabilitat.

Referències

CALLAHAN, William. (2017). Dreaming as a critical discourse of national belonging: China Dream, American Dream and world dream. Nations and Nationalism, 23(2), 248–270.

CHUI, Wu. (2010). 释名声训研究 [A Study of Shi Mingshengxun]. 北京: 民族出版社.

DUANZHI, Yang. (1985). 訓詁學 [Exegesis]. 山东: 山东文艺出版.

GUOZHEN, Wang. (2009). “釋名”語源疏證 [The etymology of "Release Name"]. 上海: 上海辞书出版社.

HEATH, Shirley. (1977). Social history. Bilingual Education: Current Perspectives. Arlington: Center for Applied Linguistics.

HENGZHI, Hu. (2022). Examining Teacher Competencies in Content and Language Integrated Learning: Professional Profiles and Ways Forward. Rupkatha Journal on Interdisciplinary Studies in Humanities, 14(2).

IRVINE, Judith. (1989). When talk isn't cheap: language and political economy. American Ethnologist, 16(2), 248-267.

JIANCHU, Chen. (2007). 釋名考論 [On the Explanation of Names]. 湖南: 湖南師範大學出版社.

JIANFU, Qian. (1986). 中国古代字典辞典概论 [Introduction to the Dictionary of Ancient Chinese Dictionary]. 上海: 商务印书馆.

JIUYING, He. (1984). “尔雅” 的年代和性质 [The age and nature of "Erya"]. 语文研究, 2, 25–28.

KEJING, Tang. (1997). 說文解字今釋,周秉鈞.说文解字今释 [Shuowen Jiezi Jinshi, Zhou Bingjun. Shuowen Jiezi Jinshi]. 北京: 岳麓书社.

KOBZEV, Аrtem. (1984). Methodology of Traditional Chinese Philosophy. Peoples of Asia and Africa, 4, 52–62.

KROSKRITY, Paul. (2018). Language, history, and identity ethnolinguistic studies of the Arizona Tewa. Tucson: University of Arizona Press.

LINSHENG, Liu. (1936). 中国骈文史 [Chinese Parallel Literature History]. 上海: 上海商务印书馆.

MORHUN, Alla. (2016). Lingvo didactic aspect of anthropocentric paradigm of language study. Scientific Bulletin of Mukachevo State University. Series “Pedagogy and Psychology”, 2(2), 141-144.

MORHUN, Alla. (2019). Linguididactic interpretation of language communication theory. Scientific Bulletin of Mukachevo State University. Series “Pedagogy and Psychology”, 5(2), 76-78.

PERELOMOV, Leonard. (1981). Confucianism and legism in the political history of China. Moscow: Nauka.

QIAN, Sima. (1996). Historical Notes (Shi chi). Moscow: Vostochnaya Literatura.

QIAN, Xu (2014). 中国古代文字 [Ancient Chinese characters]. 长春: 吉林文史出版社.

QILIN, Cao. (2022). Book Review: Translating China as Cross-Identity Performance by James St. Andre? Rupkatha Journal on Interdisciplinary Studies in Humanities, 14(1).

RENTAO, Jiang. (2006). “尔雅” 同义词研究 ["Erya" Synonym Research]. 北京: 中国文史出版社.

RIHAN, Huang. (2017). 政治学核心概念与理论 [Core Concepts and Theories of Political Science]. 天津: 天津人民出版社.

RUBIN, Vitaliy. (1970). Ideology and culture of ancient China. Moscow: Nauka.

RUMSEY, Alan. (1990). Wording, meaning, and linguistic ideology. American Anthropologist, 92(2), 346–361.

RUNJI, Wang. (2002). “釋名” 的理據類型分析 [An Analysis of Motivational Types of "Release Names"]. 語言學研究 (南京社會科學). 6, 75–82.

RUNJI, Wang. (2006). 論“釋名”的性質 [On the Nature of "Release Name"]. 玉林师范学院学报, 2, 55–57.

SERRUYS, Paul. (1959). The Chinese dialects of Han time according to Fangyan. Los Angeles: University of California Press.

SERRUYS, Paul. (1967). Five Word Studies on Fangyan (Third Part). Monumenta Serica, 26(1), 255–285.

SILVERSTEIN, Michael. (1979). Language structure and linguistic ideology. Chicago: Chicago Linguistic Society.

SILVERSTEIN, Michael. (1985). Language and the culture of gender: At the intersection of structure, usage, and ideology. Semiotic Mediation, 219–259.

TAO, Zhang. (2008). 淺探 “爾雅” 對普通語詞借義的訓釋 [A Preliminary Study on the Explanation of "Erya" on the Loan Meaning of Common Words]. 保定學院學報, 3(21), 72–73.

XIUYAN, Dou. (2004). 中国雅学史 [History of Chinese Yaxue]. 北京: 齊鲁書社.

XUECHENG, Hua. (2014). 周秦汉晋方言研究史 [The History of Zhou, Qin, Han and Jin Dialect Studies]. 上海: 上海人民出版社出版时间.

YAOHUI, Zhu. (2015). 论东汉“儒教国教化”的形成 [On the formation of "Confucianism" in the Eastern Han Dynasty]. 文史哲, 4, 122–135.

ZHENDUO, Zhao. (1988). 训诂学史略 [A Brief History of Exegesis]. 郑州: 中州古籍出版社.

ZUMO, Zhou. (1966). 謨書劉熙釋名後 [After the release of Liu Xi's name in Moshu]. 北京: 中華書局.

Descàrregues

Publicades

2023-02-08

Número

Secció

Articles