FRAGMENTS DE GIOVANNI PASCOLI, UN METATEXT
DOI:
https://doi.org/10.1344/transfer.2023.18.39901Paraules clau:
Traducció poètica, problemes traductològics, Giovanni PascoliResum
La fortuna del poeta italià Giovanni Pascoli és particularment controvertida; les dades obtingudes en per una investigació realitzada per l'autora d'aquest article en àmbit universitari (2014) demostren que el poeta no gaudeix d'una popularitat excessiva entre els estudiants de matèries literàries, mentre que els resultats de les investigacions en àmbit internacional (2018) reflecteixen que l'obra de Pascoli posseeix una discreta fortuna entre els escriptors i intel·lectuals dels segles XX i XXI, essent, a Espanya, molt popular entre els membres del moviment sociocultural del Noucentisme. L'objectiu d'aquest article és analitzar les versions poètiques del volum Fragmentos de Giovanni Pascoli (López Rico 2018), ja que representa, a parer nostre, l'única antologia que dóna preferència als aspectes més complexos de la poètica de l'autor. Aquests elements han estat ocults al lector en les versions prece-dents, a causa de la inclinació, per part dels traductors, cap a un enfocament literal i prosístic, orientat sobretot al contingut, sense donar gaire pes a elements fonamentals de l'estil pascolià, com la seva rigorosa atenció al ritme, a la mètrica i a la rima. En el volum Fragmentos de Giovanni Pascoli, l'atenció a aquests aspectes im-portants ha estat possible gràcies a les diferents tècniques utilit-zades per aconseguir en el text meta efectes equivalents als que es verifiquen en el text original. El metatext ha estat concebut seguint la idea de traducció com un procés que s'ha d'interpretar en ter-mes d'intercanvi en l'àmbit de les relacions interculturals, tot donant un pes especial a l'activitat de la reescriptura; s'ha pretès, a més, fer un transvasament respectant la teoria dels polisistemes i de la crítica literària en qüestió de traducció (Even-Zohar 1979; 1990; 1997), bo i preferint una percepció més oberta cap a l'estudi de la recepció i de la investigació empírica: és a dir, la diferència entre investigació historicodescriptiva i la multiplicitat d'elements o sistemes com a regles, models, directrius o context literari de la llengua meta a través de l'anàlisi de dades, en definitiva, tot unint teoria i dades empíriques. A l'article es presenten alguns exemples dels principals problemes que han sorgit durant el treball de traducció de la complexa poesia pascoliana, ja siguin en termes d'estructura, de signe, de personalitat, lingüístics o culturals i s'ha posat de manifest la manera en què han estat afrontats i quines tècniques i mètodes han estat utilitzats per respectar el major nombre d'elements possible.
Referències
(Lefevere 1992); (Even-Zohar 1979; 1990; 1997); (Toury 1980; 1985; 2012); (Venuti 1986); (Eco 2014); (Vinay y Darbelnet 1977); (Ebani 1973); (Nord 2009); (Lefevere 1992); (Valgimigli 1951); (Traina 1983); (Nava 1991); (Mallarmé 1886); (Contini 1970; 1974); (Castoldi y Mestica 1999); (Croce 1920); (Pascoli 1891; 1897; 1903, 1907); (López Rico 2018; 2019)
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2022 Transfer

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Transfer. Revista electrónica sobre Traducción e Interculturalidad/e-Journal on Translation and Intercultural Studies by CRET is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported License.
Creado a partir de la obra en www.ub.edu/lettere/transfer
Permissions beyond the scope of this license may be available at www.ub.edu.